Polítiques culturals

  
L’informe anual del CoNCA alerta d’un sector sotmès a pressions econòmiques i institucionals i proposa noves vies per garantir-ne la sostenibilitat.
  

El Consell Nacional de la Cultura i de les Arts ha presentat l’Informe anual sobre l’estat de la cultura i de les arts 2013, que dibuixa un escenari crític per al sector cultural.

Un article clau per entendre com el context institucional i la cooperació interadministrativa han configurat la política cultural a Catalunya.
  

Com la cultura genera valor públic en educació, salut i sostenibilitat més enllà de l’impacte econòmic.
  

L’estudi El retorn social de les polítiques culturals ha estat elaborat per l’Institut de Govern i Polítiques Públiques (IGOP), sota la direcció de Joan Subirats, catedràtic de Ciència Política de la UAB, Xavier Fina, professor i director d’ICC Consultors Culturals, i amb la participació de Nicolás Barbieri, Eva Merino i Adriana Partal, a partir d’un encàrrec del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

  
La proposta de Sacha Kagan situa l’art i la cultura al centre de la transició cap a societats més sostenibles.
  

Sacha Kagan, investigador associat a la Leuphana University i cofundador deCultura21. Network for Cultures of Sustainability, presenta a Art and sustainability: connecting patterns for a culture of complexity els resultats de les seves recerques sobre la dimensió cultural de la sostenibilitat.

Dues mirades complementàries sobre com mesurar què fa la ciutadania amb la cultura i quin paper juguen les indústries culturals en l’economia, amb l’objectiu d’avançar cap a metodologies comparables sense perdre el context local.
 

L’Institut d’Estadística de la Unesco ha publicat, en el marc del Marc d’Estadístiques Culturals 2009, dos estudis clau per avançar en la mesura de la participació cultural de la ciutadania i en l’anàlisi de l’impacte de les indústries culturals en l’economia dels països.

 
Dues publicacions clau per repensar críticament la cultura durant la Transició i qüestionar els relats consensuats que han marcat l’art, les institucions i l’imaginari cultural de la democràcia espanyola.
 

Dos volums imprescindibles per conèixer amb més profunditat la realitat cultural espanyola durant el període de la Transició. Ambdós qüestionen els relats oficials que han presentat la Transició com un procés homogeni, modèlic i sense fissures, i en fan emergir les paradoxes, les tensions i les contradiccions.