Equipaments culturals

Pla estratègic dels Centres Cívics de Vic

El Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC) acaba de lliurar a l’Ajuntament de Vic el «Pla estratègic dels Centres Cívics» document que s’emmarca en la vocació d’assistència i cooperació tècnica que la Diputació de Barcelona presta als municipis i consells comarcals de la demarcació de Barcelona i que en l’Àrea de Cultura es concreta en l’acompanyament en l’àmbit de les polítiques i els projectes culturals.

El Síndic aconsella a la Generalitat que reobri la cultura

La cultura i les seves expressions són fonamentals per poder afrontar les situacions d’aïllament de les persones en un moment de màxima vulnerabilitat.

Declarada com a bé essencial, els espais culturals preveien l’ús de mesures de seguretat –mascareta obligatòria, distància social o limitacions d'aforament– per garantir esdeveniments culturals segurs o, si més no, per minimitzar-hi el risc de contagi.
 

L’impacte de la COVID-19 sobre les residències artístiques

Convocatòries i programes de residència anul·lats, viatges i estades impossibles de dur a terme. La pandèmia de la COVID-19 ha afectat, sens dubte, els sectors creatius i culturals d’arreu del món, i les residències artístiques, com és lògic, no en són una excepció. 

Les restriccions de viatges, els sotrac financer a les organitzacions artístiques i les mesures restrictives de salut pública, han amenaçat l’estat d’aquest important camp de cultiu artístic i creatiu. De fet, les residències artístiques tindran un paper importantíssim però complicat, un cop superada la pandèmia, en la recuperació dels intercanvis nacional i internacional.

Els públics de proximitat

El "Manual de desenvolupament d’audiències. Des de la proximitat." és una eina per ajudar a conèixer l’audiència dels equipaments escènics i musicals i fer-la créixer per arribar a més públics. 

Els continguts, son un element principal a tenir en compte, però en aquest manual hi trobem aspectes a tenir en compte com la comunitat, la comunicació, la retenció de públics i eines per a l’avaluació, per exemple. Tot plegat pot ajudar-nos a crear un pla de desenvolupament d’audiències.

Emmarcar els espais i els equipaments culturals de gestió municipal

Model de reglament de cessió d’ús dels espais i els equipaments culturals de gestió municipal.

El Centre d'Estudis i Recursos Culturals (CERC), presenta una eina per facilitar la gestió d'espais i equipaments municipals que pot ser d'utilitat tant pel personal tècnic i de suport que gestiona directament l'activitat, els equipaments i els espais culturals com pels representants institucionals que han de garantir que se segueixen les normes i els principis jurídics adients. Estableix un marc d'actuació pels agents culturals i els usuaris, perquè proporciona la seguretat jurídica bàsica que els permetrà exercitar els drets culturals amb garanties d'imparcialitat.

Nous estudis sobre polítiques culturals a Vilassar de Dalt i Gelida

Vilassar de Dalt i Gelida ja disposen d’un nou instrument per a la millora de les seves polítiques culturals.

El Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC) ha elaborat dos estudis -el Pla d’acció cultural de Vilassar de Dalt i el Pla d’equipaments culturals de Gelida- que s’emmarquen en la vocació d’assistència i cooperació tècnica que la Diputació de Barcelona presta als municipis i consells comarcals de la demarcació de Barcelona.

Ambdós estudis defineixen una estratègia que planteja un escenari ple d’incerteses provocades per la irrupció de la pandèmia de la COVID-19. Fet que sens dubte ens ha portat una situació crítica, complexa i desconeguda, a la qual haurà de fer front la gestió municipal, però en estreta col·laboració i coordinació amb institucions, col·lectius, entitats i particulars. I sempre amb l’objectiu d’aconseguir mitjançant la planificació estratègica uns serveis públics de qualitat.

Un món sense centres culturals?

La pandèmia COVID-19 ha tingut un efecte devastador en els centres culturals no governamentals. Premeu ▶ al vídeo i escolteu-ne les opinions.

Els centres culturals de tota Europa es van veure obligats a deixar les seves activitats, cancel·lar els seus esdeveniments i tancar els seus espais comunitaris, inclosos els seus bars i restaurants. Aquest vídeo aborda l’impacte de la pandèmia en els centres culturals i en ressalta el paper vital que tenen en la societat.

Mesos amb les butaques buides als teatres, cap cua als accessos dels museus o silenci absolut a les sales de concerts. També als més petits i de proximitat, els projectes privats i de gestió comunitària. "A World Without Cultural Centres?" és un vídeo de 10 minuts produït per Trans Europe Halles, la xarxa europea de centres culturals no governamentals, pel projecte de la UE Cultural and Creative Spaces and Cities (2018-2021), on podreu escoltar Tere Badia de Culture Action Europe o Semolina Tomic de l'Antic Teatre, entre d’altres:

El Circ Cric vol transformar-se en un “pol de circ al sud d’Europa”

Jaume Mateu (Tortell Poltrona) i Montserrat Trias, fundadors i ànimes del Circ Cric, projecten convertir les carpes ubicades al Montseny en un nou espai de creació, formació i exhibició de les arts escèniques on tingui protagonisme la vinculació amb la natura. La voluntat és que aquest sigui el seu “llegat i tribut” al país, i que l’equipament exerceixi de “pol de circ al sud d’Europa”. Un projecte ambiciós pel qual sol·liciten un 60% de finançament públic.

Sobre la gestió comunitària. Entrevista a Helena Ojeda.

Parlem amb Helena Ojeda, amb motiu del cursLes administracions culturals municipals i la gestió comunitària: Un estat de la qüestió, que va impartir el passat febrer, juntament amb Xavier Urbano i Judit Font al CERC. Helena Ojeda és pedagoga social, màster en Gestió i resolució de conflictes i mediació i coordinadora de l’Ateneu l’Harmonia de Sant Andreu de Palomar (Barcelona). Abans de començar el curs vam conversar amb ella i aquest és el resultat.

Els cal un cop de mà. Museus, professionals dels museus i COVID-19

La devastadora arribada del COVID-19 ha obligat als equipaments museístics d’arreu del món a tancar les seves portes durant mesos. Aquesta forçosa aturada ha comportat un greu impacte, tant econòmic com social, però també ha fet palès un cop més la gran capacitat de reinvenció dels museus, que han reaccionat ràpid per tal d’adaptar-se a la situació, mantenir el vincle amb el públic i gestionar la seguretat i conservació de les col·leccions.

Amb la intenció d’analitzar la situació a escala global, l’ICOM i la UNESCO han publicat els informes 'Museos, profesionales de los museos y COVID-19' i 'Museums Around the World in the Face of Covid-19' respectivament.