participació

Jaume Colomer | Els públics de la cultura

A finales del 2003 el INAEM firmó un protocolo de colaboración con la FEMP para desarrollar el programa Platea que tiene como objetivo promover la circulación de espectáculos de artes escénicas en espacios de las entidades locales. Su finalidad es reactivar y enriquecer la programación cultural para facilitar el acceso de los ciudadanos a la cultura.

En las mismas fechas el gobierno de Catalunya presentó el programa Escena 25 destinado a promover el acceso de los jóvenes de 18 a 25 años a las artes escénicas con la colaboración de más de 70 teatros y salas de concierto. Para acceder a los precios promocionales de la campaña los jóvenes deben registrarse en una base de datos y abonar 25 euros. En un primer balance de resultados se valoró muy positivamente que se hubieran inscrito 25.000 jóvenes de los cuáles un 90% era la primera vez que iban a un teatro. Como valor añadido se había conseguido tener una base de datos con mucha información sobre las preferencias de estos jóvenes que podía ser una buena base para desarrollar en el futuro estrategias de gestión de públicos.

Henry Jenkins , Sam Ford, Joshua Green ׀ Spreadable media , Convergence Culture Consortium

Llibre on s’analitza com es generen i difonen els continguts i les idees als mitjans de comunicació contemporanis i a les xarxes socials i quines implicacions tenen aquestes noves maneres de fer per als negocis, la política i  la vida quotidiana. S’hi estudien conceptes com la comunicació viral, el web 2.0 o els influenciadors i s’hi examinen els nous fluxos transaccionals o els nous models de negoci emergents a partir d’uns nous mètodes de generar i fer circular la informació més participatius.

Museum management and curatorship ׀ International journal of heritage studies

Com avaluar els serveis que ofereixen els museus a les seves comunitat? Què ha suposat per als museus britànics l’adopció de l’anomenada nova museologia i quines expectatives, oportunitats, pressions i amenaces suposa aquesta transició? O com ha afectat el nou model de gestió basat en el rendiment als museus públics locals i nacionals de Gran Bretanya, són algunes de les qüestions que s’hi aborden en aquestes dos números de revista.

Robert Palmer | Agenda 21 de la cultura 

El artículo "La Agenda 21 de la cultura y el cambio cultural" fue escrito por Robert Palmer en noviembre de 2013. Este artículo fue encargado en el marco de la revisión de la Agenda 21 de la cultura (2013-2015) y contribuye también a los trabajos de la Taskforce mundial de gobiernos locales y regionales sobre la agenda de desarrollo Post-2015 y hacia Habitat III (2016).

Ja teniu a la vostra disposició els continguts d’aquesta Jornada que, en aquesta sisena edició, va voler aproximar-se al món de la joventut, a les seves inquietuds, hàbits, formes de pensament, de creació i de relacionar-se. L’objectiu era obrir una nova mirada cap al món juvenil, treure estigmes i reflexionar sobre els joves i sobre les institucions culturals, especialment les biblioteques. S’hi van explorar altres formes de lectura no convencionals amb diferents creadors que han situat la lectura en el centre de la seva activitat i s’hi van identificar, compartir i analitzar algunes experiències lectores adreçades a col·lectius joves.

Aquí podeu descarregar-vos la presentació de la conferència a càrrec de Lucina Jiménez, organitzada per l'Oficina de Difusió Artística (ODA) de la Diputació de Barcelona.

John H. Flak ׀ Lynn D. Dierking

Tenim el plaer de presentar-vos l’edició revisada i actualitzada de «The Museum experience», una obra publicada el 1992 que va revolucionar la manera d’entendre i tractar els visitants de museus. Els autors han incorporat en aquesta nova edició els nous avenços en recerca, teoria i pràctica de museus durant els darrers vint anys. Escrit amb un estil planer però rigorós des del punt de vista acadèmic, els autors proporcionen reflexions teòriques i aproximacions pràctiques i es plantegen per què els ciutadans van als museus, què hi van a fer, quins són els seus processos d’aprenentatge i proporcionen als professionals consells per millorar l’experiència de la visita.

Sergi Mosteiro | Gabinet Tècnic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya

Aquest informe presenta els resultats bàsics de l’enquesta sobre participació cultural a Catalunya l’any 2013, elaborada pel Departament de Cultura en col·laboració amb la Fundació Audiències de la Cultura i la Comunicació, que és qui s’encarregà de la recollida de dades en la fase de treball de camp.

Asimétrica

Inclou cinc articles que conviden a les organitzacions artístiques a introduir canvis profunds en la seva estructura i funcionament intern per tal de millorar el seu treball de fidelització de públics. Així mateix, presenten experiències col·laboratives en matèria de segmentació de públics i coneixement expert sobre instruments de captació, tractament i ús de dades, ús avançat de programes i eines digitals, ticketing i altres qüestions referents al màrqueting aplicat a les arts.

Angelique Trachana |  Urban, Núm. 05 (2013)

Resumen : Los términos ‘ciudad sensible’ aluden a una óptica diferente de enfrentarse al análisis, el entendimiento y la configuración del espacio urbano. En el artículo se pretende estudiar los factores que provocan este cambio en la percepción de lo urbano con consecuencias directas en la forma de actuar sobre el espacio urbano. Dichos factores tienen que ver, por un lado, con ciertas manifestaciones del arte, por otro, con los estudios sociológicos y urbanísticos que se mueven hacia el terreno de la antropología, la etnología y la ecología y, fundamentalmente, con la incidencia de las nuevas tecnologías de la información y la comunicación en la generación de redes sociales y una ciudadanía proactiva. La última parte del artículo está dedicada a los tipos emergentes de espacios informales, los usos alternativos del espacio público y la participación ciudadana.