participació

Cristina Azqueta | Gabinet Tècnic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya

El 57 % de la població de Catalunya ha reduït darrerament la despesa en productes i serveis culturals

Segons els últims resultats de les dues enquestes òmnibus de la Generalitat d’enguany, es detecten canvis generals en les prioritats dels catalans amb relació a l’oferta cultural i d’oci avui dia. Les pautes de consum de la població estan canviant per la situació econòmica actual i per altres factors com la irrupció de la tecnologia digital que afecta les indústries culturals.

En aquest sentit, les preguntes dels darrers sondejos fan referència a l’actitud del consumidor cultural en el context actual en el qual la capacitat adquisitiva de moltes famílies ha disminuït en gran mesura. Per exemple, els resultats indiquen que gairebé el 60 % de la població cerca descomptes i ofertes especials a l’hora d’anar al teatre, al cinema i als concerts. Així també, les propostes de baix cost econòmic són les que presenten avui les xifres més elevades de participació.

Inicia sessió o registra’t per enviar comentaris

@culturpunk | José Ramón Insa Alba | ya no tengo prisa

[#1]      La visión antropológica y sociológica de la cultura me impide reducir el concepto de centros culturales a la noción acostumbrada de distribución/promoción de sus productos, sobre todo los relacionados con el arte y sus diferentes expresiones. De ahí parto.

[#2]      Concebir los centros como mapas del estado emocional de la ciudad.

[#3]      La anulación y el abandono de la lógica comercial. La anulación del fetichismo del consumo cultural urbano » ¿Industrias Culturales? ¿Capitalidades Culturales? » el declive de los grandes proyectos » el declive de los grandes blablaismos

[#4]      La expansión de los mercados al mundo de la cultura. La conquista del pensamiento político por parte de los dogmas economicistas.

Kult-ur

Ens plau presentar-vos aquesta nova revista acadèmica, multidisciplinària i digital  d’investigació i assaig que vol aproximar-se a la complexitat de tot allò que s’ha relacionat amb els modes de viure en la ciutat i que presta una atenció especial a les seves modalitats emergents, a les noves formes de convivència. El primer número està dedicat a la governança de la ciutat i als drets culturals i compta amb articles de Jordi Pascual, Patrice Meyer-Bisch, Raymond Weber, Nicolas Barbieri, John Holden, Montserrat Pareja Eastaway, Davide Ponzini, Nancy Duxbury o Jordi Baltà Portolés, entre d'altres. El segon número tractarà qüestions relatives a l’emancipació, autogestió, el canvi i com retornar la sobirania a les persones.

Katya Johanson, Hilary Glow, Anne Kershaw | Poetics, volume 43, April 2014

Article on s’hi examina com es mesura la participació artística i cultural a escala local. Segons l’estudi, que es planteja a partir de l’anàlisi de les polítiques culturals en quatre municipis concrets, existeix la percepció generalitzada que la participació és un bé públic i un fet positiu per a les comunitats però que no hi ha un acord consensuat sobre el que vol dir exactament el fet participatiu. Per a les autores, aquesta manca de definició no és negativa perquè consideren que tant la participació com el sistema d’indicadors emprats per avaluar-la s’han d’adaptar a la realitat de cada context concret. En aquest sentit, afirmen que  sistema estàndard de mesura i avaluació no pot respondre de manera adequada a les necessitats concretes de cada lloc.

Hasan Bakhshi, Andrew Whitby |Nesta Working Paper 14/04

Abstract Increasingly, performing arts venues are adopting live simulcast into cinemas as a means of increasing their overall audience reach. The effect on audience numbers at performing arts venues themselves is unclear, however: simulcasting may substitute for live attendance among existing audiences, but may also promote and engage new audiences.

Using data for the UK's early National Theatre (NT) Live broadcasts, Bakhshi and Throsby* (2014) conclude that live broadcasts generated greater, not fewer, audiences at the National Theatre. Using a new, extensive dataset of theatre ticket transactions for multiple theatre venues across England, and over a longer time period, we conclude that National Theatre Live is likely to have in addition boosted local theatre attendance in neighbourhoods most exposed to the programme.

Anne Bamford, Michael Wimmer | European Expert Network on Culture (EENC)

La Comissió Europea va encarregar a l’European Expert Network on Culture (EENC) un informe sobre la creació de nous públics (audience building) des de les institucions artístiques. Anne Bramford i Michael Wimmer -membres d’aquesta Xarxa- van elaborat aquest informe on mostren les últimes tendències europees en desenvolupament d’audiències en els diferents sectors culturals; formulen recomanacions per a la Comissió Europea, les autoritats estatals, supralocals i locals i per a les institucions culturals, i presenten 28 casos pràctics de 12 països (Eslovaquia, Latvia/ Letònia, Regen Unit, Espanya, Països Baixos, Noruega, Alemanya, Luxemburg, Austria i França). 

Poetics, Volume 43, April 2014

Número monogràfic que analitza alguns dels reptes als quals ha de fer front l’art en la societat actual. Destaquem l’article «New modes of arts participation and the limits of cultural indicators for local government» amb noves propostes a l’hora de  mesurar la participació artística ciutadana en l’àmbit local. Els autors assenyalen  que els sistemes de mesura i avaluació han d’anar més enllà dels resultats quantificables i valorar els beneficis socials i educatius que aporta  la participació comunitària en cultura. S’hi presenten quatre estudis de cas i s’assenyala que la definició de participació comunitària en cultura pot variar molt en funció de les característiques de cada municipi. L’estudi adverteix que aplicar una mateixa noció del significat de participació i un sistema estàndard de mesura pot limitar la capacitat dels governs locals a l’hora de respondre correctament a les necessitats específiques dels seus ciutadans.

Jaume Colomer | Els públics de la cultura

A finales del 2003 el INAEM firmó un protocolo de colaboración con la FEMP para desarrollar el programa Platea que tiene como objetivo promover la circulación de espectáculos de artes escénicas en espacios de las entidades locales. Su finalidad es reactivar y enriquecer la programación cultural para facilitar el acceso de los ciudadanos a la cultura.

En las mismas fechas el gobierno de Catalunya presentó el programa Escena 25 destinado a promover el acceso de los jóvenes de 18 a 25 años a las artes escénicas con la colaboración de más de 70 teatros y salas de concierto. Para acceder a los precios promocionales de la campaña los jóvenes deben registrarse en una base de datos y abonar 25 euros. En un primer balance de resultados se valoró muy positivamente que se hubieran inscrito 25.000 jóvenes de los cuáles un 90% era la primera vez que iban a un teatro. Como valor añadido se había conseguido tener una base de datos con mucha información sobre las preferencias de estos jóvenes que podía ser una buena base para desarrollar en el futuro estrategias de gestión de públicos.