participació

Us presentem el projecte Universe of Sound desenvolupat per la Philharmonia Orchestra en el Science Museum de Londres. Es tracta d’una iniciativa que permet als visitants del museu unir-se a l’orquestra en la interpretació de l’obra The Planets, composada per Holst. El visitant té l’oportunitat de participar en una experiència totalment immersiva i sentir-se un component més de l’orquestra. Durant l’estiu de 2012, més de 67.000 persones van tocar de manera virtual amb la Philharmonia Orchestra des del Science Museum de Londres. En el vídeo trobareu una explicació detallada del projecte. 

La Comissió Europea posa a disposició un recull de vídeos del més destacat del passat  European Culture Forum, que es va celebrar del 4 al 6 de novembre d’aquest 2013, a Brussel·les.

Organitzat cada dos anys, aquest acte reuneix prop de 1200 professionals europeus dels sectors artístics i de la cultura per tal de fixar-se sobre les pràctiques culturals i les perspectives a Europa.

David Alan Grier | For Dummies

Aquest llibre és una guia que dóna consells pas a pas i ajuda a planificar, engegar i gestionar projectes de proveïment participatiu o 'crowdsourcing' que és, segons l’autor, una manera innovadora, flexible i enginyosa d’externalitzar tasques, problemes i fer peticions a través d’un grup, plataforma o comunitat en línia. Així doncs, per a David Alan Grier és una manera a través de la qual les empreses, els individus i les organitzacions no lucratives poden accedir a idees, talent i ajut extern a l’hora de desenvolupar tasques relacionades amb el seu negoci o amb el seu dia a dia. L’autor dóna pistes per identificar les tasques que se’n poden beneficiar; com escollir la modalitat de 'crowdsourcing' més adient; com atreure-hi al públic i a d’altres col·laboradors, o com completar projectes i començar-ne d’altres. Segons Grier, el proveïment participatiu es pot aplicar a tot tipus de tasques relacionades amb el disseny, desenvolupament i tasteig de productes, l’anàlisi de mercats, la recollida i anàlisi de dades o la recaptació de fons, entre d’altres.

El pont de Sant'Angelo, a Roma, Itàlia, va ser el lloc escollit pels membres italians de Culture Action Europe (CAE) per a realitzar una "flash mob" en defensa de la cultura el passat 15 d'octubre. Amb el títol "No matis la cultura", l'acció va consistir en "penjar" siluetes amb les imatges d'icones de la cultura europea, com Pina Bausch, Charlie Chaplin, Pier Paolo Pasolini o Picasso, i la d'un desconegut que representava als creadors del futur. "Matar la cultura impedeix la construcció d'un futur pacífic i sostenible": és un dels missatges claus que recull el (comunicat de premsa que els organitzadors de l'acte van posar a disposició dels mitjans

Bianca Oertel | Arts Management & Technology Laboratory

Si el mes passat La investigadora Bianca Oertel presentava la iniciativa Digital Concert Hall de la Berlin Philharmonics com a una bona pràctica de creació i fidelització de públics en línia, ara explica altres experiències de retransmissions de concerts en temps real o d’aplicacions per a mòbils, que han implementat tres reconegudes orquestres simfòniques: la Detroit Symphony Orchestra, la Sydney Symphony Orchestra i la Philharmonia Orchestra (UK). Hi explica les eines que fan servir, les estratègies d’implementació i els avantatges i oportunitats que se’n generen.

Presentem dues obres de Christian Ruby que analitzen en profunditat la figura de l’espectador tant des d’una perspectiva històrica com actual. La primera, «La figure du spectateur. Éléments d’histoire culturelle européenne» fa un repàs a l’evolució de la noció d’espectador des del segle XVIII fins a l’actualitat. La segona, «L’Archipel des spectateurs» reflexiona sobre què significa ser espectador avui en dia. Reflecteix els debats que es produeixen al voltant d’aquesta figura desprestigiada i diluïda, segons alguns teòrics com Alain Finkielkraut i Régis Debray, per la influència de les indústries i el consum cultural i per les noves pràctiques artístiques contemporànies, i defensada per d’altres com Racques Rancière que consideren que el caràcter d’espectador encara pot atorgar un gran poder emancipador a la ciutadania.

La Denver Philharmonic Orchestra ha engegat un programa per apropar més la música clàssica als espectadors. Es tracta d’una iniciativa a partir de la qual Kornel Thomas, el director adjunt de l’orquestra, s’encarrega de piular al Twitter durant els concerts amb informacions i curiositats sobre la peça que està sonant o sobre els músics. També respon a preguntes que li puguin fer.

Basilio Pueo Ortega, Manuel Sánchez Cid | Telos: Cuadernos de comunicación e innovación, núm. 94, (2013), p. 88-100

Resumen En este artículo se propone el uso de pantallas audiovisuales que combinan sistemas de audio envolvente y vídeo vanguardistas para crear entornos inmersivos de alto realismo en museos. Esta experiencia sensorial puede ser la característica distintiva del museo que le permita llegar a un público más extenso.

Julian Marquina | Asociación Profesional de Especialistas en Información (APEI)

Informe en què es reflexiona sobre la bretxa que s’està produint entre les biblioteques públiques i els seus usuaris (la ciutadania), i on es planteja si aquestes responen a la realitat social i l’ús avançat de les tecnologies de la informació. Segons la prologuista d’aquest informe, Glòria Pérez-Salmerón, la biblioteca encara disposa d’una oferta escassa a les xarxes socials, uns canals en què els usuaris es mouen amb molta  més destresa i naturalitat que quan consulten un catàleg o van a buscar un llibre als prestatges o al taulell de préstec. L’informe ha estat elaborat per Julian Marquina, community manager de Baratz-Servicios de Teledocumentación, per encàrrec de l’Associació Professional d’Especialistes en Informació (APEI).

Andrea Oliveira dos Santos, Paul Capriotti | El profesional de la información,  mayo-junio, vol. 22, núm. 3. (2013). p. 210-214

Resumen  El entorno social y cultural actual requiere que los museos adopten nuevos modelos de gestión. Estas nuevas formas de administración incluyen la necesidad de que los museos identifiquen y se comuniquen eficazmente con los diversos públicos que consideran importantes para el desarrollo de su actividad. Se evalúa la coherencia existente entre la importancia asignada a los públicos estratégicos y la realización de las acciones comunicativas de los museos.