participació

Bob Harlow | Wallace Foundation

Informe que inclou deu casos de bones pràctiques en matèria de desenvolupament de públics de teatre, música, òpera, dansa, museus i patrimoni. Les anàlisis i avaluacions dels projectes revelen nou actituds, per part de les institucions, que contribueixen al seu èxit i són les següents:

1. Reconèixer i reaccionar davant els canvis, assumir reptes i aprofitar les oportunitats;
2. Canviar certes pràctiques, fer esforços addicionals i ampliar coneixements per assegurar el desenvolupament dels seus públics a llarg termini, sense deixar de banda els seus públics ja fidels;
3. Identificar els diferents tipus de públics, les seves afinitats, estendre-hi ponts i dialogar;
4. Eliminar obstacles, determinar allò que dificulta la participació dels públics objectius i aplicar les solucions necessàries;

Universitat de València. Grup d’Investigació en Desenvolupament Territorial (GRIDET)

Publicació que inclou una mostra d’experiències i iniciatives que mostren una tercera via alternativa als models tradicionals de desenvolupament econòmic local. En la majoria de casos es planteja la necessitat d’observar el desenvolupament local com un espai cultural i experimental de noves formules de participació ciutadana més democràtica. S’hi incideix en valors, significats i processos participatius que ajudin a crear, potenciar i activar xarxes. El conjunt demostra que existeixen moltes persones que observen la realitat econòmica des de plantejaments diferents als vigents fins ara i que han demostrat el seu fracàs en la conjuntura actual. El document recull experiències presentades a les IV Jornades sobre Desenvolupament Local de la Comunitat Valenciana celebrades a València el desembre de 2013.

Las VI Jornadas sobre la Inclusión Social y la Educación en las Artes Escénicas se celebraron en el Teatro Central de Sevilla, los días 27 y 28 de febrero de 2014. Esta sexta edición diseñó sus contenidos y actividades bajo un lema general: “Crisis, conflicto y artes escénicas: la inclusión social a través de las artes escénicas en situaciones de crisis y conflicto”

Timanfaya Custodio Castañeyra | Universidad Carlos III de Madrid. Instituto Interuniversitario para la Comunicación Cultural

Resumen: La importancia creciente de la cultura y lo cultural en las sociedades contemporáneas es un hecho. La consideración de la cultura como fuente de identidad le otorga una función en la sociedad, que en los últimos años se vincula directamente al desarrollo humano. El debate ha de pasar necesariamente al ámbito jurídico donde se debe elaborar y estructurar este derecho, o conjunto de derechos. Aunque la reflexión desde el campo del derecho es más bien reciente, en los últimos años se pueden apreciar importantes avances, sobre todo en el ámbito de la Organización de Naciones Unidas, que nos hacen pensar en un nuevo enfoque de los derechos culturales con respecto al resto de derechos humanos.

David Ruiz | Economía y Cultura

Considerar aquellos espacios culturales en los que los caracteres de usuario, ‘consumidor’ y creador confluyen, atienden a los mismos intereses o coinciden en las mismas personas, es dirigir la vista a los centros culturales de proximidad (en adelante, CCP). La proximidad espacial y temporal por un lado, y la proximidad de intereses por otro conforman una de las propiedades esenciales de este tipo de centros. En este sentido, el ámbito conceptual al que nos referimos cuando hablamos de equipamientos o centros culturales de “proximidad” tiene una triple referencia que nos acerca a estas características:

Inicia sessió o registra’t per enviar comentaris

Cristina Azqueta | Gabinet Tècnic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya

El 57 % de la població de Catalunya ha reduït darrerament la despesa en productes i serveis culturals

Segons els últims resultats de les dues enquestes òmnibus de la Generalitat d’enguany, es detecten canvis generals en les prioritats dels catalans amb relació a l’oferta cultural i d’oci avui dia. Les pautes de consum de la població estan canviant per la situació econòmica actual i per altres factors com la irrupció de la tecnologia digital que afecta les indústries culturals.

En aquest sentit, les preguntes dels darrers sondejos fan referència a l’actitud del consumidor cultural en el context actual en el qual la capacitat adquisitiva de moltes famílies ha disminuït en gran mesura. Per exemple, els resultats indiquen que gairebé el 60 % de la població cerca descomptes i ofertes especials a l’hora d’anar al teatre, al cinema i als concerts. Així també, les propostes de baix cost econòmic són les que presenten avui les xifres més elevades de participació.

Inicia sessió o registra’t per enviar comentaris

@culturpunk | José Ramón Insa Alba | ya no tengo prisa

[#1]      La visión antropológica y sociológica de la cultura me impide reducir el concepto de centros culturales a la noción acostumbrada de distribución/promoción de sus productos, sobre todo los relacionados con el arte y sus diferentes expresiones. De ahí parto.

[#2]      Concebir los centros como mapas del estado emocional de la ciudad.

[#3]      La anulación y el abandono de la lógica comercial. La anulación del fetichismo del consumo cultural urbano » ¿Industrias Culturales? ¿Capitalidades Culturales? » el declive de los grandes proyectos » el declive de los grandes blablaismos

[#4]      La expansión de los mercados al mundo de la cultura. La conquista del pensamiento político por parte de los dogmas economicistas.

Kult-ur

Ens plau presentar-vos aquesta nova revista acadèmica, multidisciplinària i digital  d’investigació i assaig que vol aproximar-se a la complexitat de tot allò que s’ha relacionat amb els modes de viure en la ciutat i que presta una atenció especial a les seves modalitats emergents, a les noves formes de convivència. El primer número està dedicat a la governança de la ciutat i als drets culturals i compta amb articles de Jordi Pascual, Patrice Meyer-Bisch, Raymond Weber, Nicolas Barbieri, John Holden, Montserrat Pareja Eastaway, Davide Ponzini, Nancy Duxbury o Jordi Baltà Portolés, entre d'altres. El segon número tractarà qüestions relatives a l’emancipació, autogestió, el canvi i com retornar la sobirania a les persones.