lectura

Gabinet Tècnic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya

L’edició de 2015 segueix la línia analítica d’edicions anteriors, tot incorporant noves qüestions que permeten analitzar la transformació de la societat catalana des d’una perspectiva cultural i dimensionar la participació cultural dins l’estil de vida dels ciutadans. En aquest sentit: el canvi tecnològic, la dinàmica demogràfica i la crisi econòmica són les tres grans línies que dimensionen els canvis que ha experimentat la població en les seves pràctiques culturals.

Gabinet Tècnic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya

Amb la revisió del PECCat com a marc de fons, el Departament presenta les principals dades censals d’equipaments culturals disponibles del territori. Amb data 2014, el mapa d’equipaments culturals de Catalunya compta amb un total de 4.804 equipaments (públics i privats) censats en les categories: arxius, biblioteques, museus i col·leccions, espais escènics i musicals, centres culturals, espais d’arts visuals, cinemes i altres espais aptes per a un ús cultural.

El Ministeri d'Educació, Cultura i Esport ha publicat els resultats de l'Enquesta d'Hàbits i Pràctiques Culturals a Espanya 2014-2015, per tal de donar a conèixer la situació i evolució dels principals indicadors en els diversos àmbits del sector cultural.

Prenen com a referència els períodes trimestrals en el seu conjunt (de març de 2014 a febrer de 2015) i amb una població mostral de més de 16 mil persones majors de 15 anys, l’enquesta destaca escoltar música, llegir i anar al cinema (amb un 85,5%, el 62,2% i el 54%, respectivament) com les activitats culturals amb un major pes entre la població.

Gabinet Tècnic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya

Amb el Pla Nacional de Lectura (PNL) 2012-2016 com a teló de fons i amb l’objectiu d’avaluar-ne el seu desplegament, el primer dels documents exposa l’evolució dels principals indicadors on pretén incidir el PNL (consum lector i sector editorial), així com la presentació dels Plans d’Actuació concebuts en el sí del PNL. Al segon, es presenta una anàlisi de les principals dades de lectura de llibres recollides en les enquestes de participació cultural a Catalunya dels anys 2013 i 2014.

Al document de treball 'Estat d’implementació (2012-2014)' i des del punt de vista d’indicadors de consum lector, les dades obtingudes fins al moment són força optimistes.

Victor Fernandez-Blanco, Juan Prieto-Rodriguez i Javier Suarez-Pandiello │ Association for Cultural Economics International (ACEI)

Finançat pel Programa de Cultura de la UE i amb el suport del govern espanyol, l’equip investigador autor d’aquest document presenta una anàlisi quantitativa dels hàbits lectors com a activitat d’oci i els factors que hi influeixen entre els lectors de l’estat espanyol, tot prenent com a base referencial les dades socioeconòmiques aportades per l'Enquesta d'Hàbits i Pràctiques Culturals a Espanya 2010-2011.

Sergi Mosteiro | Gabinet Tècnic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya

Com a novetat en aquesta edició, l’enquesta de participació cultural analitza quins són els principals actors que els catalans identifiquen en el seu procés de socialització cultural. La iniciativa pròpia, la família, els amics i l’escola es conformen com els principals agents a l’hora de despertar l’interès per la cultura.

El document inclou també qüestions relatives a la percepció de la població sobre els seus hàbits de participació en comparació amb els de persones del seu entorn o persones de la seva mateixa edat. Així, gairebé 2 milions de catalans consideren que participen en cultura menys que altres persones de la seva mateixa edat.

Fa uns mesos un articulista de l’ARA ironitzava sobre una nova síndrome consistent en lloar tot allò que ve de Finlàndia. Aquesta síndrome té el seu origen en els grans resultats que el sistema educatiu finès obté de forma reiterada en els informes PISA (o “TREPITJA” que deia la consellera d'educació de les Illes tan ben documentada). Fa uns mesos vam comentar un d’aquests episodis de finladitis protagonitzat per l’heroi televisiu de l’esquerra alternativa espanyola.
Ara just fa uns dies s’ha produït un nou episodi, en aquest pas ha estat el diari El País a compte de la Fira del Llibre de Frankfurt on Finlàndia ha estat país convidat. En l’article “El país que ama los libros” es dibuixa un ecosistema de l’abundància on lllibres, lectors, biblioteques i escriptors conviuen en perfecta harmonia. és ben cert que els indicadors de Finlàndia els contemplem també com una realitat remota d’aquí estant, però si l’articulista de El País s’hagués entretingut en gratar una mica més en les dades, hauria descobert un paisatge menys idíl·lic.

Inicia sessió o registra’t per enviar comentaris

Què us semblaria agafar el mòbil o la tablet, escanejar el pijama i poder llegir un conte?