Destacats

Les educacions als museus. Més d’una realitat

El Comitè per l’Educació i l’Acció Cultural de l’ICOM (CECA) va publicar a finals del passat any el darrer número de la col·lécció ICOM Education. Si el número anterior es dedicava a analitzar el significat actual del concepte "acció cultural", aquest últim es centra en la qüestió de l’educació i mediació, un concepte amb connotacions certament diferenciades en funció de l’idioma emprat. Al món anglosaxó, l’educació és tant de tipus formal com informal i fa referència a totes les etapes de la vida, mentre que per les llengües llatines el mot s’associa més específicament a l’escola i a la criança de les nenes i nens per part dels seus pares.

Laboratoris ciutadans: cultura cocreada i polítiques públiques

Davant de desastres de gran magnitud com huracans, bombardejos o terratrèmols que assolen ciutats i territoris, es desperta en la societat un sentiment de fraternitat i de solidaritat, que porta a les persones a unir esforços pel bé comú. Aquest és el punt de partida de Marcos García per explicar el model de funcionament dels laboratoris ciutadans: institucions públiques, obertes, democràtiques i d’experimentació.

La governança des de la cultura i el món local: tot repensant la participació ciutadana

Vine i participa-hi! Pot ser un lema que de vegades buit de contingut i de participació real. A què ens referim quan parlem de participació ciutadana? L’objectiu d’aquest curs del CERC realitzat el 9 i l’11 de febrer, és definir la governança des de la cultura i el món local, a partir de bones pràctiques en el camp de la participació ciutadana en les decisions i programacions culturals.

Els museus de Sitges aguanten la covid i multipliquen els usuaris virtuals


Van perdre dos terços dels seus visitants presencials durant el 2020, però s’han expandit en usuaris virtuals.
 

Els museus de Sitges aguanten la covid i multipliquen els usuaris virtuals. Els Museus de Sitges van perdre dos terços dels seus visitants presencials durant el 2020, però s’han expandit en usuaris virtuals. Durant l’any 2020, els Museus de Sitges van restar tancats entre el 14 de març i el 8 de juny. Mentre, van desplegar els seus serveis i activitats a través d’Internet per tal de fer arribar la cultura a cada casa, com una taula de salvació per a l’angoixa de la pandèmia.
 

Creació participativa per redescobrir-nos

ifHuman

Viatgem per un moment a Brussel·les, març de 2020. Davant d’un confinament que feia impossible les reunions entre persones, Gaia Saitta, artista associada al centre de creació les Halles de Schaerbeek llança una convocatòria oberta a la ciutadania a través de les xarxes socials per participar en un projecte col·laboratiu que cercava visions que representessin com cadascú s’enfrontava a les diverses formes de soledat, en entorns i condicions de vida concretes. L’objectiu era elaborar un repertori de diverses formes d’expressió en una situació única i imprevisible.

El resultat és el filmIn.Vulnerabilityelaborat a partir de més de 30 hores de materials que capta rostres, objectes i accions que invoquen les més diverses sensacions i que, com podeu comprovar, fan palès com l’ociositat del moment és més propícia a la invenció que a l’avorriment. No es tracta, però, d’un documental sobre el confinament, sinó d’una creació participativa destinada a redescobrir la condició humana en temps d’aïllament forçat a través d’accions per fer front a una situació de solitud.
 

Bones pràctiques en temps de crisi. 11 equipaments patrimonials augmenten el públic en plena pandèmia

De gener a setembre de 2020 els museus i equipaments patrimonials del país van perdre el 76,6% de visitants respecte els mateixos mesos de 2019. Concretament, els que s’han vist més perjudicats per les restriccions i limitacions de moviment a escala mundial han estat els que rebien un públic majoritàriament estranger. No obstant això, alguns equipaments han aconseguit augmentar el seu nombre de visitants el mes d’agost de 2020 en comparació amb el mateix mes de 2019.

La cara i la creu als cinemes: petites sales es beneficien del públic local i multicines tanquen per falta d'espectadors

ACN Barcelona | 19 febrer 2021


La caiguda de més d'un 80% dels assistents a Catalunya al gener impulsa molts espais a abaixar la persiana.

 

La caiguda d’espectadors als cinemes catalans al gener ha estat del 82%, una xifra pitjor que la global del 2020, en què les sales van perdre el 74% del públic i el 73% de la recaptació. La circumstància ha obligat desenes de cinemes a "hivernar" fins a finals de febrer perquè l’activitat era inviable. L’obertura de la mobilitat a nivell comarcal els dona una mica d’oxigen, amb un increment potencial d’assistents d’entre el 30% i el 85%. Amb tot, l’afectació a tot el territori és desigual: algunes petites sales com la d’Igualada s’han beneficiat de la falta de competència comarcal i omplen la majoria de sessions, mentre que els multicines de Barcelona i l’àrea d’influència han tancat per falta de públic i d’estrenes a la cartellera.

Explorar la participació cultural. Formes, causes i impactes

L’Observatori Basc de la Cultura va presentar el proppassat desembre de 2020 un informe sobre la participació cultural al País Basc. A banda de tenir en compte les causes de la participació, com s’ha fet habitualment en treballs d’aquest tipus, l’Observatori construeix un enfocament propi que també es focalitza en els impactes de la cultura en termes de satisfacció amb la vida, cohesió social i tolerància social.

Educar en la pràctica artística, un dret irrenunciable

La pràctica cultural i artística ha de formar part, de manera irrenunciable, del procés d’aprenentatge de qualsevol persona. En un context com l’actual on les desigualtats lluny de disminuir van en augment, és més necessari que mai reclamar que les polítiques públiques facin una aposta clara i decidida per garantir que la pràctica artística i cultural en general formi part de les trajectòries formatives de tots els infants i joves, sense excepcions. En aquesta publicació hi trobareu reflexions i propostes al voltant de diverses qüestions fetes per un grup de treball format per diversos professionals de l’àmbit de la música i les arts. El document vol ser útil per a la revisió de projectes ja existents, per a la posada en marxa de noves iniciatives, per a la intervenció sobre l’esfera política i, en general, per generar noves oportunitats que garanteixin el dret de tota la població a la pràctica de les arts com a part indispensable de la seva educació.

Interfícies digitals i nous imaginaris culturals. Entrevista a Íngrid Guardiola

En el marc del Programa de Formació que s’impulsa des del CERC (Centre d’Estudis i Recursos Culturals de l’Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona)aquest mes, va tenir lloc a l'Espai Clauste una sessió per reflexionar sobre la nostra vinculació amb el món digital, impartida per una de les veus més rellevants d'aquest àmbit, Íngrid Guardiola; professora, programadora audiovisual, directora, comissària i assagista, a més de doctora en Humanitats per la Universitat Pompeu Fabra i professora associada de la universitat de Girona. També ha exercit la docència en diverses universitats catalanes. El 2018 va publicar el seu celebrat assaig L'ull i la navalla (Arcàdia), pel qual va rebre el premi Serra d'Or. El seu últim treball és Fils. Cartes sobre el confinament, la vigilància i l'anormalitat (Arcàdia), escrit conjuntament amb Marta Segarra.