Destacats

L’últim número 41 de la revista 'l’Observatoire' presenta el monogràfic 'Art, culture et philosophie: matière à penser' sobre el paper de l’art i la cultura davant el canvis que està experimentant la societat actual coordinat per Lisa Pignot i Jean-Pierre Saez. Des de diferents enfocaments, dotze reconeguts filòsofs i filòsofes, responen a qüestions concretes sobre el tema.

L’influent pensador francès Edgar Morin obre el número amb la primera qüestió: “La mondialisation est-elle une menace pour la culture?” on analitza la complexitat i les contradiccions de la globalització i es pregunta si aquesta pot ser una amenaça per a la cultura. De la segona qüestió: “Peut-on ne pas être cultivé?” se n’encarrega el professor Eric Corijn, director del Centre de Recherches Urbaines Cosmopolis, que es pregunta si una persona cultivada és aquella que s’integra millor en una cultura ja donada o bé aquella capaç de traspassar els límits establerts per les comunitats, les nacions o les tradicions; també explica les transformacions en la participació i el consum cultural. Destaquem també la tercera qüestió, abordada per Pierre Péju en format entrevista: “Tout le monde peut-il devenir artiste?” on aquest professor de filosofia i autor, entre d’altres llibres, de 'L’enfance obscure' (Gallimard, 2011), tracta de la relació entre art i infància i de les fronteres i diferències entre artistes i amateurs.

A través de la veu d’experts, 'Musées et développement durable' pretén reflexionar sobre el paper que han de jugar els museus en el desenvolupament sostenible de les societats. Coordinat  pels museòlegs Serge Chaumier i Aude Porcedda, la publicació recull les aportacions teòriques, punts de vista, experiències, i casos pràctics de França i el Quebec.

Les contribucions s’organitzen en quatre apartats. El primer tracta de la implantació sostenible dels museus en el territori, tant des d’un punt de vista arquitectònic com patrimonial. Al segon es presenten noves metodologies i procediments que afavoreixen una concepció ecològica de les exposicions i de les activitats museístiques. Al tercer es qüestiona com sensibilitzar als públics i als professionals per generar noves relacions amb el territori. Es remarca que la finalitat última de la institució museística moderna ha de ser treballar per, però sobretot, amb els públics. Al quart apartat es reflexiona sobre la integració del desenvolupament sostenible en la gestió dels museus i llocs patrimonials.

És d'agrair la publicació i l'anàlisi de l'evolució de la despesa municipal en cultura als ajuntaments de Barcelona, que la Diputació ha difòs en aquesta plataforma, així com les facilitats per participar opinant-hi. Avesats a la informació instantània i epidèrmica, traçar itineraris llargs permet interpretar i dimensionar la magnitud de la tragèdia: Felicitats, doncs, per la iniciativa. La lectura de l'informe m'ha generat qüestions, de les que he cregut d'interès compartir-ne comentaris i apostil·les.