Notícies

Els museus i les arts visuals més accessibles

La setmana passada es va presentar el 'Pla d'Accessibilitat de Museus i Centres i Espais d'Arts Visuals de Catalunya 2020-2024', que té com a finalitat aconseguir l'accessibilitat universal d'aquests equipaments a mig termini, d'acord amb el que marca la normativa vigent i el nou codi d'accessibilitat de Catalunya.

El document es presenta amb una perspectiva realista per a la seva implementació en els propers anys, en coherència amb la visió que també proposa el Pla de Museus de Catalunya i el Decret del Sistema Públic d’Equipaments d'Arts Visuals de Catalunya.

Àngels Ponsa «Pidolant, la cultura no anirà mai enlloc»

Àngels Ponsa (Artesa de Segre, 1960), la nova consellera de Cultura, està confinada des de diumenge. Ponsa ha rellevat Mariàngela Vilallonga, en l’equip de la qual exercia de directora general de Creació, Acció Territorial i Biblioteques. En aquesta entrevista, feta forçosament per canals telemàtics, ens explica els seus plans en un moment en què el món de la cultura necessita actuacions urgents i contundents.

Els públics de proximitat

El "Manual de desenvolupament d’audiències. Des de la proximitat." és una eina per ajudar a conèixer l’audiència dels equipaments escènics i musicals i fer-la créixer per arribar a més públics. 

Els continguts, son un element principal a tenir en compte, però en aquest manual hi trobem aspectes a tenir en compte com la comunitat, la comunicació, la retenció de públics i eines per a l’avaluació, per exemple. Tot plegat pot ajudar-nos a crear un pla de desenvolupament d’audiències.

Emmarcar els espais i els equipaments culturals de gestió municipal

Model de reglament de cessió d’ús dels espais i els equipaments culturals de gestió municipal.

El Centre d'Estudis i Recursos Culturals (CERC), presenta una eina per facilitar la gestió d'espais i equipaments municipals que pot ser d'utilitat tant pel personal tècnic i de suport que gestiona directament l'activitat, els equipaments i els espais culturals com pels representants institucionals que han de garantir que se segueixen les normes i els principis jurídics adients. Estableix un marc d'actuació pels agents culturals i els usuaris, perquè proporciona la seguretat jurídica bàsica que els permetrà exercitar els drets culturals amb garanties d'imparcialitat.

Gemma Carbó «Cada escola hauria de tenir adoptat un museu o centre cultural i viceversa»

Situat a l’Espluga de Francolí, el Museu de la Vida Rural (MVR) va complir 30 anys el 2018, i a partir d’aquest aniversari ha volgut reinventar-se per esdevenir un espai d’inspiració, coneixença i trobada de projectes i propostes relacionades amb l’educació cultural per la sostenibilitat, sense perdre de vista la seva funció museística, dedicada a la preservació de la memòria i la identitat rural. Parlem amb la seva directora, Gemma Carbó, segons la qual a les escoles "la sensibilitat és extrema, perquè estem treballant amb nens i nenes que s’hi juguen el seu futur”.

   

Nous estudis sobre polítiques culturals a Vilassar de Dalt i Gelida

Vilassar de Dalt i Gelida ja disposen d’un nou instrument per a la millora de les seves polítiques culturals.

El Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC) ha elaborat dos estudis -el Pla d’acció cultural de Vilassar de Dalt i el Pla d’equipaments culturals de Gelida- que s’emmarquen en la vocació d’assistència i cooperació tècnica que la Diputació de Barcelona presta als municipis i consells comarcals de la demarcació de Barcelona.

Ambdós estudis defineixen una estratègia que planteja un escenari ple d’incerteses provocades per la irrupció de la pandèmia de la COVID-19. Fet que sens dubte ens ha portat una situació crítica, complexa i desconeguda, a la qual haurà de fer front la gestió municipal, però en estreta col·laboració i coordinació amb institucions, col·lectius, entitats i particulars. I sempre amb l’objectiu d’aconseguir mitjançant la planificació estratègica uns serveis públics de qualitat.

Un món sense centres culturals?

La pandèmia COVID-19 ha tingut un efecte devastador en els centres culturals no governamentals. Premeu ▶ al vídeo i escolteu-ne les opinions.

Els centres culturals de tota Europa es van veure obligats a deixar les seves activitats, cancel·lar els seus esdeveniments i tancar els seus espais comunitaris, inclosos els seus bars i restaurants. Aquest vídeo aborda l’impacte de la pandèmia en els centres culturals i en ressalta el paper vital que tenen en la societat.

Mesos amb les butaques buides als teatres, cap cua als accessos dels museus o silenci absolut a les sales de concerts. També als més petits i de proximitat, els projectes privats i de gestió comunitària. "A World Without Cultural Centres?" és un vídeo de 10 minuts produït per Trans Europe Halles, la xarxa europea de centres culturals no governamentals, pel projecte de la UE Cultural and Creative Spaces and Cities (2018-2021), on podreu escoltar Tere Badia de Culture Action Europe o Semolina Tomic de l'Antic Teatre, entre d’altres:

Pau Alsina «Les arts i les ciències s'entenen perquè comparteixen la mateixa voluntat exploradora»

La fèrtil interacció entre les arts, el disseny, les tecnologies i les ciències pot donar lloc a combinacions de tot tipus que en molts casos desplacen els límits, desdibuixen fronteres i amplien horitzons. La crisi del coronavirus ha contribuït a accelerar els processos propis de la cultura digital, que fa temps que estan en marxa. Parlem de com dialoguen aquests mons amb Pau Alsina, professor dels Estudis d'Arts i Humanitats de la UOC i director de la revista digital 'Artnodes'.

La represa de la cultura popular

Plans de represa del sector cultural: La cultura popular i les associacions culturals.

El Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya va presentar un pla aprovat pel Comitè Tècnic del Pla PROCICAT el passat 17 de juliol de 2020, amb la voluntat d'analitzar els riscos i posar ordre en les mesures a prendre en cada acció de cultura popular. El pla, que s'ha tingut en compte pel desenvolupament de moltes activitats que s'han reprès ja durant aquest estiu, aporta una sèrie d'observacions dels riscos i de recomanacions sobre de quina manera s'haurien de dur a terme activitats com els castells o actes en ateneus, passant per les danses i el foc.

Quan es tanca una porta s’obre una finestra

KEA (European Affairs)European Commission i Econcult

Hem viscut un Sant Jordi confinats i un altre sota el sol rabiós de juliol. Les mones de pasqua ens han arribat a través de les pantalles, i ara que podem sortir al carrer i reunir-nos amb mesura, en les hem empescat totes per apagar les espelmes dels pastissos d’aniversari sense escampar el virus entre tots els comensals. Sembla que portem així tota la vida, però encara no ha passat ni un any des que vam sentir a parlar per primera vegada de la covid-19.  

L’impacte econòmic, social i cultural ha estat tan immediat i brutal, que s’han generat informes pràcticament des del primer moment. La majoria de dades extretes fins ara no són comparables, però no per això deixen de ser impactants. El mateix passa amb les mesures sorgides per apaivagar els efectes d’aquesta crisi sense precedents: la forma no harmoniosa d’informar sobre les mesures, les diferents terminologies i les diverses competències administratives arreu de la Unió Europea dificulten les comparacions.