diversitat

Aproximación dogmática a los derechos culturales (El derecho a la cultura como derecho fundamental)

Timanfaya Custodio Castañeyra | Universidad Carlos III de Madrid. Instituto Interuniversitario para la Comunicación Cultural

Resumen: La importancia creciente de la cultura y lo cultural en las sociedades contemporáneas es un hecho. La consideración de la cultura como fuente de identidad le otorga una función en la sociedad, que en los últimos años se vincula directamente al desarrollo humano. El debate ha de pasar necesariamente al ámbito jurídico donde se debe elaborar y estructurar este derecho, o conjunto de derechos. Aunque la reflexión desde el campo del derecho es más bien reciente, en los últimos años se pueden apreciar importantes avances, sobre todo en el ámbito de la Organización de Naciones Unidas, que nos hacen pensar en un nuevo enfoque de los derechos culturales con respecto al resto de derechos humanos.

FiraTàrrega representa Catalunya en un projecte d’arts escèniques de l’Euroregió Pirineus Mediterrània

Butlletí dels governs locals i Europa #20

FiraTàrrega forma part, des d'aquest any, d'un projecte de l'Euroregió Pirineus Mediterrània, integrat per Catalunya, les Illes Balears, Languedoc-Roussillon i Midi-Pyrénées. El projecte cultural porta per títol ‘Carrer' i gira al voltant d'arts de carrer i arts en l'espai públic, promovent tota la cadena de producció i incorporant una forta visibilitat internacional.

El paper de les institucions culturals en la promoció de la diversitat cultural i el diàleg intercultural

Open Method of Coordination (OMC) ׀ European Agenda for Culture

Informe que analitza exemples de polítiques i pràctiques d’institucions culturals que tracten d’arribar a una audiència més plural i diversa a través de les seves accions i programes. Els autors, un grup d’experts representants dels Estats membres de la UE, assenyalen els reptes i desafiaments als quals han de fer front, analitzen alguns factors per a l’èxit i proporcionen també recomanacions concretes. Així mateix, adverteixen que la crisi econòmica i les circumstàncies canviants actuals poden afavorir un increment de l’extremisme i la xenofòbia i en aquest sentit, assenyalen que les institucions públiques culturals i artístiques tenen una responsabilitat fonamental de cara a contribuir a la cohesió social.

Adjust your view: Developing multicultural audiences for the arts - a toolkit

The Australia Council for the Arts

This toolkit is divided into four sections and each section can be used as a stand-alone component or be integrated to assist in attracting multicultural audiences to arts and cultural events.

This toolkit outlines clear steps and potential strategies for developing a multicultural marketing strategy. Case studies are included to illustrate specific examples and cite key challenges and lessons learned. The case studies are useful in terms of sharing strategy and in demonstrating that multicultural audience development is a long term process requiring serious commitment and a comprehensive approach.

The contextual information in the first section of the toolkit is specific to Australia, so reader awareness of the demographics and psychographics of the community and target audiences for their own organization(s) is necessary or would need to be secured from another source to provide similar context.

Culturas políticas y políticas culturales

Alejandro Grimson (comp.) ׀ Instituto de Altos Estudios Sociales de la Universidad Nacional de San Martín ׀ Fundación Heinrich Böll

La cultura és una condició, un mitjà i una finalitat del desenvolupament. Els dirigents tenen un coneixement clar de les restriccions econòmiques i polítiques que afecten a la seva acció, saben que no poden gastar més diners dels que disposen i no poden actuar sense tenir en compte les relacions de força i els interessos dels diferents col·lectius. Però existeix una tercera restricció que els actors socials no poden controlar de la mateixa manera, és la restricció cultural. Així com els límits econòmics i polítics es coneixen i es poden establir les mesures necessàries per resoldre situacions diferents, en el cas de la restricció cultural passa el contrari, no es coneix prou bé i la cultura acaba influint més en els dirigents que no pas els dirigents en la cultura.

Voces híbridas : reflexiones en torno a la obra de García Canclini

Eduardo Nivón Bolán (coord.) | Universidad Autónoma Metropolitana Unidad Iztapalapa

Llibre homenatge a l’escriptor, antropòleg, professor i crític cultural Néstor García Canclini amb motiu del seu 70è aniversari. S’hi aborden, des de diverses perspectives, les aportacions i qüestions tractades per Canclini al llarg de la seva trajectòria intel·lectual com són els conflictes interculturals, la comunicació en un món globalitzat, la joventut, l’economia creativa, les polítiques culturals, les relacions entre intel·lectuals i funcionaris, els mètodes d’investigació en ciències socials o l’art contemporani, entre d’altres. Així mateix, el llibre situa l’obra de Canclini en la perspectiva actual de les ciències socials.

La Marca Espanya: instrumentalització econòmica i política i homogeneïtzació i simplificació cultural

Joaquim Rius ׀ Mariano Martín Zamorano ׀ International Journal of Cultural Policy

Els autors, sociòlegs i investigadors de la Universitat de Barcelona, fan en aquest article una anàlisi crítica el projecte Marca Espanya i el presenten com un procés d’instrumentalització econòmica i política dut a terme per grans companyies i  que promou una imatge simplificada i homogènia de la cultura a l’Estat espanyol.

Rius Ulldemolins i Martín Zamorano fan referència a que la diplomàcia cultural es considera, cada vegada més, un mitjà a través del qual els estats nació poden instrumentalitzar la seva producció cultural i assolir els seus objectius a través d’una estratègia de poder tou, així com al fet que la cultura ha esdevingut un element molt important a l’hora de situar una marca en un context econòmic globalitzat ja que la cultura pot singularitzar i assignar als productes uns valors particulars. També recorden que tant les polítiques culturals com les polítiques exteriors han fet de la projecció internacional de les indústries culturals un objectiu estratègic i, a la vegada, aquesta estratègia ha transformat els objectius i les xarxes d’aquestes polítiques.

La cooperación cultural para el futuro digital: Recuperar la diversidad como eje central en tiempos de crisis

Mª Trinidad García Leiva  |  Fundación Alternativas

Durante los años 2004 y 2008 la cooperación española asistió a un momento destacable de su historia, marcado por el crecimiento cuantitativo de la Ayuda Oficial al Desarrollo, la transformación cualitativa de su posicionamiento estratégico y el inicio de una reorganización institucional orientada a su definitiva modernización. Sin embargo, el periodo enmarcado entre los años 2009 y 2011 acabó minando las bases de estos cambios puesto que los mencionados avances no se consolidaron y la crisis financiera que acompañó el cambio de legislatura dejó a la cooperación al desarrollo atrapada entre las políticas económica y exterior.

The Ashgate Research Companion to Planning and Culture

Greg Young , Deborah Stevenson | Ashgate

Obra que analitza la relació entre cultura i planificació estratègica territorial. Es tracta d’un recull de textos elaborats per experts i acadèmics de tot el món on s’hi analitzen les tendències més significatives en polítiques i estratègies de planificació cultural, tant en contextos nacionals com internacionals. Els autors i autores exploren des d’un punt de vista interdisciplinari, teòric i pràctic, tant les interseccions com les tensions i divergències més significatives d’aquesta relació. Els experts subratllen la importància que ha adquirit la cultura en les estratègies de planificació i desenvolupament territorial i conclouen que, en aquests temps marcats per la diversitat cultural, els fluxos globals, l’estrès ambiental i un cert escepticisme cap a la planificació, ha emergit una necessitat creixent de reconèixer aquells patrons i maneres de vida locals i regionals, així com les seves històries i paisatges, que conformen una sèrie de constel·lacions culturals dinàmiques creades per la gent i suspeses en xarxes de significació teixides per la mateixa gent. Els autors consideren que planificar de manera sostenible és descobrir, interpretar i construir mosaics d’aquestes vides, paisatges i llegats amb el poder suau de la cultura.