diversitat

Obra encarregada pel Departament d’Estudis, de la Prospectiva i d’Estadístiques (DEPS) del Ministeri francès de Cultura i Comunicació on s’analitza l’evolució del concepte de diversitat cultural des del punt de vista de les indústries culturals durant l’últim mig segle. Es parteix del final de la Segona Guerra Mundial, moment en què s’instauren les institucions, les relacions polítiques i les regulacions financeres que regeixen la repartició de poder polític i financer de la societat actual, immersa en un procés de mundialització que ha relegat els estats nació a un segon terme. Dirigida per Philippe Bouquillion i Yolande Combès, professors de ciències de la informació i la comunicació de la Universitat Paris 8 i Paris 13, i codirectors de l’Observatoire International des Mutations des Industries Culturelles, l’obra analitza en profunditat els canvis que han experimentat en aquest període les estructures i lògiques de funcionament de les indústries culturals (premsa i informació, edició, indústria musical, cinema i audiovisual), les relacions d’aquestes amb les indústries de la comunicació (telecomunicacions, internet, informàtica i electrònica, ...) i les repercussions que aquestes interaccions han tingut per a l’actual economia basada en els continguts i per al concepte de diversitat cultural.

L’especialista nord-americana en museus i estudis de folklore, Annette B. Fromm, proposa en aquest document breu algunes recomanacions pràctiques per millorar les relacions dels museus amb les seves comunitats. Es tracta de la conferència pronunciada per l’autora – que compta una àmplia experiència professional en museus etnogràfics dels Estats Units – en el marc del Seminari Museus, multiculturalisme i comunitat, organitzat per l’Insitut Català de Recerca en Patrimoni Cultural a CaixaForum Girona l’octubre de 2011.

A «Museus i representació: realitat, demagògia o fantasia?», Fromm, que és l’actual presidenta del Comitè Internacional de Museus d’Etnografia (ICME) de l’ICOM i coordinadora d’estudis museístics de la Universitat Internacional de Florida, argumenta que els museus del segle XXI han d’esdevenir veritables espais de construcció comunitària i fomentar el diàleg intercultural.

Cultural trends. Vol. 22, n. 1 (març 2013)

Bulgarian pirates: At the world's end
RONE, Julia (p. 2-13)

Aquesta autora búlgara compara les estratègies de defensa del copyleft com a nou paradigma pel desenvolupament cultural i científic des d'Internet de Larry Lessig i el moviment del programari lliure de Richard Stallman amb  les estratègies desenvolupades dels activistes búlgars. Les crítiques de les implicacions dels drets d'autor i els temes de propietat intel·lectual són un fenomen global que, si s’analitza correctament, pot aportar llum sobre els fluxos culturals canviants, sobre les desigualtats econòmiques globals i sobre la pressió de les multinacionals en les polítiques nacionals.

Aquesta investigació analitza com les ciutats de Marsella i Liverpool han integrat les polítiques culturals en els seus respectius processos de regeneració urbana i en les seves dinàmiques socials i artístiques. L’estudi pren com a punt de partida la implementació dels seus programes com a capitals europees de la cultura Liverpool 2008 i Marsella 2013. L’autora és Claire Bullen, investigadora del Research Institute for Cosmopolitan Cultures de la Universitat de Manchester, i amb aquest treball va guanyar el Cultural Policy Research Award 2010, una iniciativa de l’European Cultural Foundation (ECF) i el Riksbankens Jubileumsfond, i des del 2008 en col.laboració amb ENCATC, la xarxa europea de centres de formació en gestió cultural,  que distingeix els millors treballs de recerca aplicada comparativa i intercultural de joves investigadors.

Aquest Informe recull els debats i conclusions del Salzburg Global Seminar Session 490 sobre els nous models d’intercanvi entre institucions públiques i privades basats en la diplomàcia cultural. S’hi assenyalen les oportunitats que s’obren en aquest camp, així com els obstacles i necessitats. L’informe es divideix en quatre eixos que tracten els temes següents: els nous rols de les organitzacions públiques i privades en els intercanvis culturals internacionals; els canvis de poder econòmic i els nous paràmetres de relació i intercanvi en l’actual món globalitzat; com crear un context internacional que fomenti i permeti l’intercanvi i la diversitat cultural i, per acabar, la importància creixent de les comunicacions globals i les xarxes socials. Inclou també els tres informes que va encarregar el seminari com a material de treball i discussió