diversitat

Emili Prado (Direcció) | Quaderns del CAC

El número 43 dels Quaderns del Consell de l’Audiovisual de Catalunya està dedicat a la diversitat en les indústries culturals. Com destaca l’informe en la seva presentació, la diversitat cultural és un tema recurrent del moment pel que fa a la planificació de polítiques públiques. Tot i això, “no hi ha consens sobre l’orientació d’aquestes polítiques perquè, al marge dels principis generals compartits, hi ha molts conflictes d’interès entre els diferents actors implicats en les indústries culturals i de comunicació”.

En un món globalitzat però divers, les polítiques culturals es poden analitzar i observar també des d’un punt de vista global que tingui en compte una àmplia majoria de països i les seves relacions culturals.

Aquest nou informe mundial de la Unesco: Re | Pensar les polítiques culturals és una ampliació de la 1a edició publicada el 2015, que era la implementació de la Convenció del 2005 sobre la necessitat de protegir i promoure la diversitat de les expressions culturals en clau global.

El 29 de novembre es van celebrar les Jornades RELIG 2017 centrades en espai públic i religió. Aquestes jornades, celebrades a l’Auditori de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC),  es vinculen amb la convocatòria d’Ajuts a projectes de recerca en l’àmbit de la diversitat religiosa gestionades per l’AGAUR i resoltes per la Direcció General d’Afers Religiosos (DGAR) de la Generalitat de Catalunya.

Ben Garner | Routledge

Mercat, política cultural i diversitat cultural; aquest és el subtítol del llibre que ens ocupa. A priori, què ens fa pensar la unió d’aquests tres conceptes? Mercantilització de la cultura, hegemonia cultural, tecnocràcia, laxitud de la legislació internacional... Segons el propi text, es tracta d’una anàlisi des del punt de vista històric i contextual de com s’ha situat la cultura en l’agenda de desenvolupament internacional i els seus efectes en les polítiques i la seva implementació.

Ricardo Zapata Barrero (ed.) | Edward Elgar

En els darrers anys l’interculturalisme s’ha anat posicionant com una de les formes per gestionar la diversitat en els contextos urbans, fet que ens permet parlar de «gir intercultural» a les ciutats europees i a noves àrees d’influència com Montreal, Mèxic i Tòquio, i deixar enrere la idea de multiculturalisme. Però, malgrat les polítiques i programes emergents, encara no es compta amb un marc teòric clar que legitimi aquestes aproximacions. «Interculturalism in cities» analitza aquest nou paradigma i proporciona als policy makers una base conceptual i un recull de projectes de recerca per implementar polítiques interculturals a les ciutats.

Noémie Drouguet | Armand Colin

Aquest llibre revisa l’origen i les especificitats dels anomenats museus «de societat», un model heterogeni que va més enllà dels museus etnològics, antropològics o folklòrics. La literatura existent sobre aquesta qüestió no ha aprofundit suficientment en la cohesió de la definició d’aquest tipus d’institucions, pel que la conceptualització i els reptes del qual encara estan avui sobre la taula.

«Le musée de société» és una obra molt completa que repassa els models d’aquests tipus de museus, interessant a l’hora de concebre un projecte científic i cultural, especialment a escala municipal i regional.

England Arts Council – Dep. for Communities and Local Government (DCLG)

La integració de la comunitat és sovint un procés orgànic que no es pot crear artificialment des de l’administració. Aquest és el punt de partida d’aquest programa de l’Arts Council England (ACE) que recolza i posa de relleu bones pràctiques artístiques i culturals que tenen com a finalitat augmentar la participació, construir uns valors comuns i promoure la integració social.

Aquest projecte es va dur a terme entre 2014 i 2016 a quatre ciutats angleses (Birmingham, Bradford, Bristol i Burnley) i va comptar amb la col·laboració de 355 voluntaris locals.

La Unió Europea i la xarxa EUNIC (‘EU National Institutes for Culture’) han fet un pas endavant significatiu per millorar les estratègies de cooperació en projectes d’àmbit cultural.

El passat 16 de maig, ambdues organitzacions van signar un acord amb els principis, valors i objectius a aconseguir, així com les àrees principals de cooperació, junt amb els aspectes pràctics per a implementar-lo.

La cooperació cultural amb els països membres en qüestió s’enfoca en les tres àrees temàtiques següents:

Kylie Message| Routledge

Quan es parla de museus inclusius sovint es tendeix a pensar en qüestions relacionades amb l’accessibilitat física als equipaments. Però el seu paper va molt més enllà; la responsabilitat dels museus va lligada a l’apoderament de col·lectius desafavorits, al foment de la interculturalitat i a l’impuls de polítiques de transformació social per al desenvolupament de les comunitats i el benestar de totes les persones.

Els museus poden i han de fer activisme social. La cultura i la política no s’han d’entendre com a sectors aïllats. Aquest és el principal missatge de «Museums and social activism. Engaged protest», un llibre que forma part de la col·lecció ‘Museum Meanings’, destinada a fer recerca al voltant del canvi de paradigma social, cultural i polític que estan experimentant els museus en els darrers temps.

Enrique Bustamante, Coord. | Observatorio de Cultura y Comunicación de la Fundación Alternativas

El fantasma de la crisi encara és ben present en la cultura espanyola: en el període que abasta els anys de la «recuperació», hi ha hagut un retrocés de la despesa pública en cultura del 38% en els pressupostos de l’Estat, s’han fulminat 80.000 llocs de treball i la facturació ha disminuït 5.000 M d’euros però, a més, ha crescut la desigualtat de gènere en la creació, el consum i el mercat cultural paral·lelament a la quasi extinció de les mesures que donaven suport a les dones. Són dades de l’Informe sobre el Estado de la Cultura en España, elaborat per l’Observatorio de Cultura y Comunicación de la Fundación Alternativas, que enguany se centra en la igualtat i la diversitat, en el marc del 10è aniversari de la vigència de la Convenció de la UNESCO sobre la Protecció i Promoció de la Diversitat de les Expressions Culturals (2005) i de la seva ratificació per part d’Espanya.