polítiques públiques

Un horitzó cultural global pel 2030


En un món globalitzat però divers, les polítiques culturals es poden analitzar i observar també des d’un punt de vista global que tingui en compte una àmplia majoria de països i les seves relacions culturals.

Aquest nou informe mundial de la Unesco: Re | Pensar les polítiques culturals és una ampliació de la 1a edició publicada el 2015, que era la implementació de la Convenció del 2005 sobre la necessitat de protegir i promoure la diversitat de les expressions culturals en clau global.

El llenguatge retorçat de les polítiques culturals

   «Le temps artistique, le temps culturel sont asservis au temps politique » 

Michel Simonot


La llengua és el camí per on circulen les idees, és el seu mitjà. I com en tots els camps, a la cultura, hi ha conceptes claus que evolucionen, que ens interpel·len, que obren nous camins o que de sobte es posen en boca de tothom, però no acabem de conèixer del tot el seu significat.

Crònica XOC 2017 - Perifèries creatives i culturals

La segona Jornada XOC (Xarxa Oberta i Comunitat) es va celebrar dilluns 1 de desembre al CCCB, organitzada per l’Associació de Professionals de la gestió Cultural de Catalunya(APGCC). Amb el nom 'Centre fora: perifèries creatives i culturals', el XOC’17 es va proposar explorar el concepte de descentralització, en el binomi centre-perifèria, i el que l’envolta.

Tuit de la setmana

@francescseres: Crear un país en xarxa, que totes les ciutats tinguin un protagonisme; aquest és un projecte inconclòs, pq implica que han de parlar persones que no parlen entre elles. Tothom hauria d'aportar alguna cosa i això seria fer 1 bona política cultural #XOCapgcc

La cultura a Barcelona: desbordar la institució per fer una ciutat millor

Mireia Mora | Crític

Fa escassament dues setmanes, Barcelona en Comú (BeC) va traslladar a les seves bases la decisió de trencar o continuar amb el pacte de govern establert amb el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) el maig de 2016. El resultat, tot i favorable a trencar l’acord, va ser ajustat. Van participar-hi un total de 3800 persones (el que suposa el 40% del registre de BeC), de les quals el 54% van optar per la ruptura.

Las políticas culturales en Galicia / As políticas culturais na Galiza

Querid*s compañer*s,

por si fuese de vuestro interés, comparto el artículo “Las políticas culturales en Galicia“, una mirada panorámica a 35 años de acción pública en la materia. Este pequeño ensayo acaba de ser publicado en el nº 215 de Revista Grial.

Creixement del consum cultural a Espanya?

Ministerio de Educación, Cultura y Deporte | Secretaría General Técnica

Sembla ser que el consum de cultura ha crescut a Espanya, això si, hauríem de poder mirar amb lupa aquest titular que ens presenten per veure ben bé de quina cultura ens parlen les xifres de creixement. Ahir es va publicar l’anuari d’estadístiques culturals elaborat per la Subdirección General de Estadística y Estudios de la Secretaría General Técnica del Ministerio de Educación, Cultura y Deporte, del qual se’n poden extreure múltiples conclusions.

La clau d’accés a la cultura: despertar l’interès des de l’educació.

Magdalena Pasikowska-Schnass - Directorate-General for Parliamentary Research Services | European Parliament

Facilitar l’accessibilitat a la cultura, és un dels reptes més grans per les administracions públiques d’àmbit europeu, sobretot trobar els mètodes efectius que facilitin l’acostament i la dinamització cultural en diferents contextos i casuístiques. En aquest sentit, l’educació és la clau per facilitar l’interès cultural que obri les portes dels ciutadanas a tot tipus de manifestacions i propostes a través de les eines al seu abast.

Notes sobre cultura popular i construcció comunitària

Aquestes notes no són més que unes reflexions en veu alta preparades per encàrrec del Seminari de Cultura convocat per la Fundació Irla, presidida per Joan Manuel Tresserras, el 20 i 29 de juny de 2017

El cant glosat i el rap, són formes de cultura popular equiparables? Els conflictes entre la gestió dels usos tradicionals de muntanya en el marc dels espais naturals protegits, són de l’àmbit de la cultura popular? Podem entendre l’associacionisme com a instrument de l’acció cultural que, amb independència de la forma com s’articuli,  dóna veu a col·lectius diversos que participen en una cultura que no pot ser unívoca? A les portes de la XII legislatura em sembla pertinent obrir un debat sobre el marc legal i reglamentari en el qual es desenvolupen les polítiques públiques en matèria de cultura i defefinir nous escenaris participatius en la gestió pública de la cultura repensant els rols que corresponen a polítics, tècnics i ciutadania.

L’agenda de les polítiques culturals del CoNCA

En la presentació de l’Informe de l’Estat de la Cultura i de les Arts 05_2017 es destaquen coneguts reptes de les polítiques culturals. El text sorgeix arran d’un procés de reflexió col·lectiva realitzat mitjançat set taules de treball formades per 236 agents culturals, entre artistes i creadors, associacions, responsables d’equipaments nacionals i altres de territoris. La gran absència dels públics i/o usuaris comença aquí.

Els líders institucionals de la cultura de Catalunya, en aquest esforç per arribar a consensos, han debatut sobre 8 aspectes que són els considerats pedres angulars del sistema cultural: centralitat de la cultura, suport públic, dignitat laboral, educació i cultura, difusió cultural, territori i equipaments públics nacionals.