polítiques públiques

Miquel Molina | La Vanguardia

Les ciutats, o més que ciutats, les metròpolis son avui en dia els grans pols d’atracció generadors de creativitat i creixement econòmic més enllà del territori i les fronteres que delimiten els estats. Barcelona n’és una d’elles que s’ha erigit sempre a través de grans esdeveniments, exposicions, jocs olímpics i fòrums inventats precisament per tal de donar continuïtat al model cultural de ciutat que s’ha anat reciclant amb els anys.

Any nou, agenda nova. Si, enguany tenim una Nova Agenda Europea per a la Cultura i ja tenim la seva versió en català, gràcies al Cercle de cultura i la Comissió europea, sumada a la Declaració de Davos 2018. La Comissió Europea la va proposar el maig passat per tal de dibuixar el marc estratègic de la propera fase de la cooperació cultural de la Unió Europea des d'aquest any 2019, que se centra en la contribució positiva de la cultura a la societat, l'economia i les relacions internacionals d'Europa, proposant millores en els mètodes de treball amb els Estats membres, la societat civil i els socis internacionals.

Per defecte, les avaluacions de les subvencions, en la majoria de casos, es porten a terme quan el projecte no està desenvolupat i només es disposa d’un disseny i previsió de l’impacte social. En aquest sentit, la incorporació o mesura d’indicadors de retorn social es realitza solament a partir d’hipòtesis i previsions. Ara bé, en el present treball s’aconsegueix fer una passa més enllà, ja que s’han sistematitzat tendències i comportaments que es repeteixen en diferents convocatòries (anàlisi documental de les convocatòries emeses pels diferents agents) i s’han afegit a una reflexió comparativa amb els criteris i mecanismes d’anys anteriors. A partir de l’anàlisi s’ha arribat a una sèrie de raonaments finals d’utilitat per comprendre a quins efectes està subjecte el valor públic i retorn social de les convocatòries.

Les polítiques culturals, connecten amb altres disciplines com les ciències polítiques, l’economia cultural, la sociologia o la gestió artística. Són les polítiques que han de jugar un important paper en l’acció cultural territorial municipal, però també, encara que sovint de manera menys visible, tenen un fort impacte a escala global. De fet, aquestes polítiques són les que influeixen en les dinàmiques econòmiques, polítiques i socioculturals d’un territori, i en conseqüència, també ho fan a escala mundial.

El Govern, a través del Departament de Cultura, ha presentat el document “La cultura, eina de transformació”, que recull la transversalitat de les polítiques culturals que està portant a terme el Govern i inclou noves propostes.  El text s’ha donat a conèixer aquesta setmana en el marc de la reunió el Consell Executiu, el qual va tractar específicament les actuacions culturals del Govern. També es van aprovar sis acords que el Departament de Cultura ha impulsat conjuntament amb altres departaments.

Christiaan De Beukelaer, Miikka Pyykkönen, J. P. Singh (eds.) | Palgrave Macmillan

Diversitat i cultura. Aquest binomi sintetitza un dels reptes de les societats del segle XXI. Certament, la globalització ha esvaït els límits i les fronteres i ha dissolt la pretesa homogeneïtat de les realitats nacionals. Ara bé, els estats han seguit projectant imatges del fet cultural hermètiques i poc permeables a la pluriculturalitat. Amb l’objectiu d’oferir solucions a aquesta problemàtica, la Conferència General de l’Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO) va aprovar l’any 2005 la Convenció sobre la protecció i la promoció de la diversitat de les expressions culturals. Més de deu anys després, “Globalization, culture, and development: The UNESCO Convention on Cultural Diversity” en valora l’impacte i la vigència.

Victoria M. Ateca-Amestoy, Victor Ginsburgh, Isidoro Mazza, John O’Hagan, Juan Prieto-Rodiguez [eds.] | Springer

Si acceptem que la cultura és essencial per a la construcció d’una societat millor la participació cultural ha de ser una de les nostres preocupacions principals. L’equació és senzilla: no podem aspirar que la cultura vehiculi el desenvolupament social si una part de la població amb prou feines hi té un paper actiu. Ja sabem que la participació cultural és un concepte tan abstracte com el terme “cultura” i que inclou un ventall d’activitats amplíssim, com anar a l’òpera, jugar a videojocs o llegir articles amb el mòbil. En el cas català n’hem parlat arran de la publicació de tres estudis: “La participació cultural a Catalunya 2013-2016”, l’Anuari de la Música 2018 i els resultats relatius als museus i els centres expositius de l’Enquesta de participació cultural a Catalunya 2017 (EPCC-2017). Doncs bé, el llibre d’autoria col·lectiva “Enhancing Participation in the Arts in the EU: Challenges and Methods” amplia el focus d’observació a tot l’àmbit europeu.

Sabem del cert que els municipis contribueixen, des de la seva política cultural, a l'educació dels ciutadans. Com també ho fan des de la resta de polítiques públiques. Ara bé, per fer-ho de manera conscient, explícita i, perquè no, intencionada, cal aprofundir les relacions entre els àmbits de l’educació i la cultura, barrejar-les, compartir espais -físics i mentals-, treure-li la bata a una i el barret a l'altra, assumir coresponsabilitats i, en definitiva, pensar en la cultura des de l'educació i en l'educació des de la cultura.

Diuen que Albert Einstein va dir que no entens una cosa del tot fins que no ets capaç d’explicar-la a la teva àvia. Podríem posar en dubte l’aforisme: per què ha de ser precisament l’àvia? Per què hem de suposar que les àvies saben menys coses que nosaltres? Si més no, la frase que s’atribueix al físic d’origen alemany fa referència a un dels elements claus de l’educació competencial: la transferència. Aquells alumnes que són capaços d’explicar als seus companys allò que no entenen han assolit un domini expert de la competència en qüestió. Doncs bé, l’informe que l’OCDE va presentar el desembre de 2017 és un cas de transferència. Es titula «Culture and local development: maximising the impact».

Un dels objectius d’Interacció 18 és mostrar que tant l’educació com la cultura són manifestacions de la condició humana; són formes d’adaptació al medi on vivim que contenen una idea de llegat comú que s’actualitza constantment. Per tant, la conscienciació per promoure la supressió de les barreres que les allunyen és també un dels fins a perseguir en aquestes jornades.

La separació entre educació i cultura és present en els àmbits local i global, i es pot abordar per part de les organitzacions supranacionals, els governs nacionals, regionals i locals, les organitzacions de la societat civil i les organitzacions privades, els treballadors de la cultura i la ciutadania. En la mesura que tots aquests àmbits estan interconnectats i condicionen la implementació de determinades polítiques i pràctiques en el territori, avui mostrem quin és l’estat de la qüestió a Europa, en quina direcció s’orienten les polítiques de la Unió i, més encara, què hi tenen a dir la societat civil, l’acadèmia o els ens públics.