indústries creatives i culturals

L'Estat presenta el Pla Nacional de Recuperació, Transformació i Resiliència corresponent a les indústries culturals


El ministre de Cultura i Esport, José Manuel Rodríguez Uribes, ha presentat el Pla Nacional de Recuperació, Transformació i Resiliència corresponent a les indústries culturals i esportives i que suposarà una inversió de 825 milions d'euros que es repartiran a la 'revalorització de la indústria cultural '(325 milions d'euros),' Spain Audiovisual Hub '(200 milions d'euros), i el foment del sector de l'esport '(300 milions d'euros). 

El sectors culturals i creatius a Europa, un mercat en creixement


KEA, European Investment Fund
 

El procés de digitalització, la innovació tecnològica, una creixent consciència ambiental o el treball col·laboratiu són algunes de les tendències clau que estaven perfilant uns sectors culturals i creatius (SCC) en creixement a Europa abans de la pandèmia, i que sembla que aquesta no ha fet més que accentuar. Segons conclou l’estudi “Market Analysis of the Cultural and Creative Sectors in Europe”, els SCC representaven ja en 2017 un important mercat amb el 5,5% de l’economia global de la UE, dels quals un 2,5% pertany a la indústria audiovisual i multimèdia per si sola.

Cap a una transició per als sectors culturals i creatius: més enllà de la recuperació post-Covid


Comissió CULT - Parlament Europeu
 

Com hem anat revisant a un gran ventall d’estudis d’autoria diversa, els sectors culturals i creatius (SCC) han estat un dels àmbits més afectats per la pandèmia. Amb unes mesures per contenir l’expansió del virus que han afectat directament a tota mena d’espais culturals, la crisi ha posat de manifest, una vegada més, la situació de vulnerabilitat que ja patien les treballadores i treballadors de la cultura abans de l’arribada de la pandèmia.

La reconstrucció d’Europa. L’economia de la cultura i la creativitat abans i després de la COVID-19


European Grouping of Societies of Authors and Composers (GESAC) | EY Consulting

L'estudi encarregat per l’Agrupació Europea de Societats d’Autors i Compositors (GESAC) a la consultora EY, focalitzat en l’impacte econòmic, recull com les indústries culturals i creatives (ICC) comptaven amb un gran dinamisme abans de la COVID-19 i demostra que les conseqüències de la pandèmia han sigut especialment inclements amb el sector, instant les autoritats europees a comptar amb la cultura com aliada per a la reactivació econòmica del continent.

Que la música no pari! Les necessitats del sector i el paper de la Unió Europea

En viu o des de casa, en grans festivals o en petites sales de concerts, al cotxe o al transport públic. Sigui com sigui, la música ens acompanya en més moments dels que imaginem. La música forma part de les nostres vides, i hi estem tan acostumats que de vegades no som conscients de com la necessitem fins que deixa de sonar: quan un sotrac mentre conduïm fa que s’aturi durant uns segons; quan la bateria del mòbil s’esgota sense tenir la deferència d’esperar que acabi la cançó; quan hi ha problemes tècnics enmig d’un concert i, gairebé automàticament, tothom deixa de ballar, abans fins i tot de percebre el silenci.

​L'Anuari de la Música 2020 anuncia la pitjor crisi de la història

La indústria musical ha previst una situació catastròfica després de la remuntada de l'exercici de 2019, que augurava una important recuperació postcrisi financera.
 

L'augment de la facturació del 2019 no resistirà els números negatius del 2020 que estimen unes pèrdues de vuitanta-vuit milions d'euros en la indústria catalana del directe.

L’enquesta sectorial de la indústria del directe, realitzada per ARC, calcula que s’hauran suspès un 80% de concerts (16.500) i s’haurà perdut un 94% d’espectadors (12,3 milions).

La davallada per la pandèmia augura una hecatombe en tots els àmbits amb un retrocés del 65% de facturació de les discogràfiques, el 95% de les sales i el 75% dels músics.

Anuari SGAE 2020 amb les dades del sector cultural a l’Estat espanyol

Societat General d’Autors i Editors (SGAE)

El proppassat mes d’octubre, es va presentar la vintena edició de l’’Anuari SGAE de les Arts Escèniques, Musicals i Audiovisuals’. Aquest anuari presenta informació perfectament analitzada en termes quantitatius i estructurals sobre els següents sectors del panorama cultural: arts escèniques (teatre, dansa i òpera), música clàssica, música popular, cinema, música enregistrada, cinema, televisió, vídeo, ràdio i noves tecnologies. Per a cada apartat, desplega un informe que analitza les principals dades del sector, tot destacant-ne els aspectes característics al llarg de l’any 2019 i aportant elements per a la comparació amb l’exercici 2018, i una tendència d’evolució des de l’any 2008.

Que sonin les ciutats. Pla de resiliència de les ciutats musicals


Animar les ciutats a aprofitar millor les seves economies musicals per crear comunitats de música més inclusives i pròsperes a partir de la recuperació post-pandèmia, és un dels objectius de Sound Diplomacy. Això, al seu parer, requereix una política decidida que inclogui músics i representants del sector en els debats sobre els plans de recuperació i resiliència. És per això, que Sound Diplomacy ha creat aquesta guia integral, 'Manual de resiliencia para Ciudades Musicales', amb un pla de recuperació de l'activitat musical a les ciutats.

Les indústries d’identitat en un món global


Quines son les relacions que s'estableixen entre cultura, identitat nacional i polítiques culturals? Fins a quin punt les indústries culturals promogudes pel govern fonamenten la identitat cultural de regions minoritàries? A través dels casos del Quebec, Escòcia i Catalunya es fa una anàlisi detallada de les seves polítiques culturals enfocades cap al fonament de la identitat nacional.

Les muses de la música

La imatge d’unes poques cantants pop que omplen graelles musicals i sumen visualitzacions a YouTube ens poden arribar a crear un miratge i fer-nos creure que hi ha plena paritat al món de la música. Res més lluny de la realitat, si més no a casa nostra.

L'Anuari de la Música 2019, que han presentat recentment Enderrock i ARC, posa el focus en les dones en la industria de la música i constata que la presència femenina en la indústria musical catalana és només del 33%. Així que hi trobem una tercera part de dones tant a les escoles, com als festivals i la indústria musical en general.