indústries creatives i culturals

Jaron Rowan | Revista OC (Observatorio Cultural del Departamento de Estudios del Consejo Nacional de la Cultura y las Artes de Chile). Núm 23, Agosto 2014

Investigador y agitador cultural. Ph.D. en Estudios Culturales de Goldsmiths University of London. Autor del libro Emprendizajes en Cultura (Traficantes de Sueños, 2010), y co-autor de Cultura libre digital (Icaria, 2012) y La tragedia del Copyright (Virus, 2013). Ha impartido docencia en el grado de humanidades de la UOC, el M.A. in Culture Industry de Goldsmiths University of London y en la actualidad es coordinador del Área de Arte del Bau, Centro Universitario de Diseño de Barcelona.

Vivimos un inusitado momento de transición en lo que a las políticas culturales se refiere. Actualmente se encuentran agotadas las dos principales tradiciones sobre las que se sustentaban hasta ahora dichas políticas. La primera basada en la visión ilustrada donde la cultura es percibida como un ente educador o lo “mejor que se ha dicho o escrito”, como argumentó en su momento Matthew Arnold. La otra, más reciente, describe la cultura como un elemento de desarrollo económico cuyo valor reside en su capacidad de generar beneficios económicos. En el siguiente texto analizaremos el porqué del agotamiento de ambos discursos y veremos qué espacios y posibilidades siguen existiendo para pensar en un nuevo paradigma de políticas culturales que pueda salir de este impasse. Discutiremos acerca de cómo la cultura ha pasado de ser un ente civilizador, una fuente de riqueza a ser un problema para la ciudadanía que recela de las ayudas públicas y la denominada cultura de Estado, como para la clase política que no sabe muy bien cómo pensar la cultura tras la crisis económica global.

Poetics

De l’últim número de Poetics destaquem un estudi sobre la influència del capital cultural familiar en els patrons de participació dels adolescents en concerts de pop/rock i en equipaments i activitats artístiques i patrimonials. Així com una investigació sobre mobilitat cultural i dissonància cultural, que demostra que el perfil d’omnívor cultural, tradicionalment associat als estrats socials més elevats, es troba també en persones d’estrats socials més baixos. Tant cap amunt com cap avall, els individus mòbils socialment adopten activitats culturals pròpies de les seves posicions socials d’origen i destinació en els seus perfils culturals.

Associació de Promotors Musicals (APM)

La facturació de la música en directe cau un 28% respecte l’any anterior amb la pujada de l’IVA i Espanya perd atractiu per als grans artistes internacionals, segons va afirmar Pascual Egea, president de l'Associació de Promotors Musicals (APM), a la presentació d’aquest anuari que mostra que el negoci va obtenir 59,1 milions menys de facturació neta, fins a situar-se en 147,4 milions d’euros. Egea es queixa també del ‘baix preu de les entrades’, una situació que considera forçosa després d’anys en què el públic nacional s’ha acostumat a la filosofia de la ‘cultura gratuïta’ per la intervenció dels ajuntaments com a promotors.

UK Music

UK Music have identified that 6.5 million music loving tourists attended a festival or gig, generating £2.2 billion spending in the process.

The study reveals that tourists at live music events not only add billions to the UK economy but offer astounding regional tourism benefits, motivating Britain-wide travel. Music tourism provides a massive boost to the UK’s nations, regions and local economies, including at least 24,000 jobs each year.

UK Music

£3.5bn the economic contribution of the core UK music industry

This is made up of: £1.6bn from musicians, composers and songwriters; £634m from recorded music; £662m from live music; £402m from music publishing; £151m from music representatives; £80m from music producers, recording studios; £1.4bn the value of exports; 101,680 full time jobs.

IDEC-Universitat Pompeu Fabra |  Promusicae

L’Associació de productors Promusicae ha presentat el 'Llibre Blanc de la Música 2013' elaborat  per l’IDEC-Universitat Pompeu Fabra. Segons les dades del Llibre, la música va representar l'any passat el 0,49% del PIB espanyol, després de generar uns 5.000 milions d'euros, la majoria de forma induïda, és a dir, per l'aportació de la música a indústries i sectors que la necessiten per desenvolupar la seva activitat. De forma directa, la música va generar 907 milions d'euros, xifra que va suposar una reducció de 61 milions respecte a l'any anterior. 

Per què totes les cançons pop sonen igual? Víctor Lemes passa de la teoria a la pràctica i, amb humor, posa a prova tot el que hi ha de simple i corcó en les cançons més comercials: tornades que trepen el cervell, taral·les a l'estil d'oh oh oh...  "frases vacías que van subiendo de intensidad" a mesura que avança la cançó...  Víctor Lemes en condensa les claus a «Análisis estructural de una canción comercial».

Ja podeu consultar els últims números de les revistes: «Poetics» (Vol. 41, n. 4, agost 2013) on s’analitza el consum d’alta cultura a Europa en relació a la riquesa del país, la mobilitat i el finançament cultural, o els diversos tipus de participació cívica en l’acció cultural, entre d’altres temes; «Journal of cultural economics» (Vol. 37, n. 3, 2013) amb estudis sobre l’impacte de la digitalització de les companyies discogràfiques franceses i sobre com influeix en la taquilla la modalitat d’alliberament de pel·lícules que aplica Hollywood a cada país, i «Journal of cultural economy» (Vol. 6, n. 3, agost 2013) que presenta algunes de les últimes tendències en tècniques científiques i socials per investigar i intervenir en la realitat social actual.

Quin és l’impacte dels grans promotors de musica en viu internacionals (com Live Nation) en els mercats de festivals de música popular locals? O com són i quina visió del món tenen aquests grans promotors, considerats la classe dominant en la indústria de la música actual? Aquestes són les qüestions que aborden els articles de Ellen Huijgh i Tom Evens i el de Martin Cloonan, que destaquem d’aquest número doble de «Creative industries journal» que inclou els resultats d’una sèrie d’investigacions acadèmiques que analitzen les indústries creatives, tant des d’un punt de vista empresarial com des de l'anàlisi i la comprensió dels comportaments, desitjos, emocions i les creences dels individus i les societats.

Enderrock , Associació Professional de Representants, Promotors i Mànagers de Catalunya (ARC)

L'Anuari  ofereix les últimes dades sobre el consum musical a Catalunya elaborades pel Baròmetre de la Comunicació i la Cultura, i analitza l’evolució de la inversió pública i la facturació del sector privat en la indústria de la música en directe, les vendes digitals i físiques de la indústria discogràfica, i l’exportació i el comportament de fires i mercats. Finalment, analitza l’estat de la qüestió en el pop-rock, la cançó d'autor, el folk, el jazz, la clàssica, les orquestres i conjunts i la música infantil i espectacles per a públic familiar.

Hi inclou articles de Jordi Gratacòs, president de l'ARC; Ferran Mascarell, conseller de Cultura; Carles Duarte, president del CoNCA; Esteve León, gestor cultural; el batlle de Girona, Carles Puigdemont; i reflexions de músics i experts de tots els àmbits de la cultura musical. També recull entrevistes a Jaume Ciurana, tinent de batlle de Cultura de Barcelona i president de l'ICUB; Jordi Sellas, director general de Creació i Empreses Cuturals de la Generalitat; i Joan Albert Amargós, conseller de la junta directiva de la SGAE.