gestió

Lluís Bonet i Emmanuel Négrier | Poetics 66 (2018) 64-73

Què implica la participació en les polítiques culturals? A mitjans d’abril el grup de treball The OMC (Open Method of Coordination) de la Unió Europea publicava l’informe “Participatory governance of cultural heritage”, en què recollia bones pràctiques de gestió participativa del patrimoni (tangible, intangible i digital). L’estudi del Secretariat General d’Educació i Cultura  exemplifica que el concepte de participació ha calat en l’àmbit de les polítiques culturals. Amb l’objectiu d’analitzar el fenomen, Lluís Bonet i Emmanuel Négrier han escrit l’article “The participative turn in cultural policy: Paradigms, models, contexts”.

Łukasz Wróblewski | Logos

L’art versus l’empresa. En l’imaginari col·lectiu sembla que perviu aquesta dicotomia que, no cal donar-hi massa voltes, no acaba de ser vertadera. Potser l’origen de l’antítesi és aquella oposició tan típicament modernista que confrontava l’artista amb la societat analfabeta o “massa”. Un exemple prototípic: l’obra de teatre Un enemic del poble, de Henrik Ibsen o la versió catalana de la història, Aigües encantades, de Joan Puig i Ferreter. Si més no, sembla que hi ha certa resistència del món de l’art a deixar-se domar per les estructures empresarials (deixant de banda, és clar, tota la producció mainstream que converteix allò artístic en producte). De per què i com la cultura ha de fer servir la planificació estratègica i el màrqueting en parla Łukasz Wróblewski a “Culture Management: Strategy and Marketing Aspects”.

Cultura és canvi. Inspira’t en el futur. Així es presentava el Reset18, la trobada anual del sector cultural promoguda per la Fundación Contemporánea - La Fabrica i l’Obra Social “La Caixa” que va tenir lloc dilluns 16 i dimarts 17 d’abril al CaixaForum Barcelona. El Reset pretenia preguntar-se i trobar respostes entorn de les possibilitats del sector cultural d’identificar i ampliar els seus públics en un futur. I, de fet, respostes no en van faltar, però  encara van sorgir més preguntes.

Adrià Pujol i Cruells |  L'Avenç

De nou, Barcelona. Però més enllà de la ciutat com a escenari, ‘Els barcelonins’ convida a observar la ciutat amb ulls de pertinença, des del tracte amb les seves identitats.

Però què vol dir ser barceloní?

Amb dotze capítols que van de gener a desembre, Adrià Pujol i la seva mirada escèptica, ens mostra les múltiples identitats de Barcelona.

La Jornada es va desenvolupar dijous, 1 de març, a la Facultat d’Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona, organitzada per la Unitat d’Igualtat i la Facultat i coordinada per l’alumna del Màster de Gestió Cultural Marina Landa. Al matí, a l’Aula Magna, es van succeir diferents intervencions centrades en sectors de la cultura i, com no podia ser d’altra manera, fetes per dones. Les presentacions van incloure diferents perspectives, abordant la temàtica de la visibilitat de la dona en relació a dades estadístiques però també des del relat d’un equipament i la seva lluita o bé des de la vivència personal.

Juan Urraco [Ed.] | DNFC,  Ministerio de Cultura de la Nación (Argentina)

L’any 2016 Argentina va començar un programa nacional de formació en gestió cultural pública. Es tracta d’un pla d'estudis destinat a la professionalització dels tècnics que desenvolupen tasques de gestió cultural en l’àmbit nacional, provincial, municipal o bé universitari. Els objectius bàsics del mateix són: contribuir a l’especialització, generar un lloc de trobada i articular una xarxa de gestors.

Joaquim Rius Ulldemolins, Santi Martínez Illa i Mariano Martin Zamorano | Fundació Josep Irla

El passat divendres 9 de febrer es va presentar l’estudi sobre governança cultural, identitat i territori. Un treball que resumeix les polítiques culturals a Catalunya entre els any 1980 i 2016, fent èmfasi en les tensions entre les diferents administracions competencials en cultura al territori català. L’acte, presentat per Jenn Diaz i per Joan Manuel Tresserras, va excusar l’absència de Joaquim Rius Ulldemolins, el principal artífex del text.

Bertrand Allamel | Libréchange

Què és culturalment correcte? A grans trets, seria aquella cultura fomentada per les administracions públiques, que deixa fora de joc justament el que considera culturalment incorrecte. És lògic per tant, finançar entre tots, les accions culturals que finalment aprofiten només uns pocs?

La segona Jornada XOC (Xarxa Oberta i Comunitat) es va celebrar dilluns 1 de desembre al CCCB, organitzada per l’Associació de Professionals de la gestió Cultural de Catalunya(APGCC). Amb el nom 'Centre fora: perifèries creatives i culturals', el XOC’17 es va proposar explorar el concepte de descentralització, en el binomi centre-perifèria, i el que l’envolta.