gestió

Museus en mutació

Ja podeu consultar al Centre d’Informació i Documentació dos llibres que poden ajudar-vos a realitzar un bon exercici de prospectiva estratègica en matèria de museus. Es tracta de «Le musée dans tous ses états» de Marc Terrisse i «Musées en mutation. Un espace public à revisiter» de Martin Regourd. Les dues obres tenen per objectiu clarificar-vos sobre l’evolució contemporània de les institucions museístiques i aportar reflexions, elements d’anàlisi i casos concrets per il·lustrar  la realitat complexa dels museus actuals.

Cultura gestionada. Vint anys… i més

Pep Montes | Variacions

L’Auditori de la Facultat de Comunicació Blanquerna va acollir dimarts 22 d’octubre una celebració transvestida de nostàlgia, que apelava al futur però que era deutora del passat i que, tot i que demanava aire fresc, es va haver de conformar amb un ambient càlid, de reafirmació més que de reivindicació. Els gestors culturals vam exhibir els vint anys de vida de la organització que defensa els nostres drets, que promou la nostra feina, que ens vol fer servei i que reclama un lloc sota del sol per al col·lectiu. La cosa es diu Associació de Professionals de la Gestió Cultural de Catalunya i s’explica habitualment amb un acrònim impronunciable: APGCC

Entrevistes sobre els gestors culturals

En el marc de la celebració del 20è aniversari i amb l'objectiu de sumar altres punts de vista al debat sobre la professió, l'Associació de Professionals de la Gestió Cultural de Catalunya (APGCC) ha enregistrat un sèrie d'entrevistes de format breu a altres professionals del sector cultural i a ciutadans. S'han dut a terme una vintena d'entrevistes en les que artistes, creadors, tècnics, periodistes i ciutadans ens expliquen com entenen la figura del gestor cultural.

 Les primeres entrevistes  a Ibán Manzano, veí de Barcelona; Llàtzer Garcia, dramaturg; Mònica Garcia, educadora;  Laura Serra, cap de cultura del diari Ara;

Mites al voltant de la innovació a les organitzacions

Richard Evans | GIA Reader, Vol 24, No 3 (Fall 2013) 

Article  interessant on Richard Evans reflexiona sobre la innovació a les organitzacions i tracta d’aportar idees perquè les donacions i subvencions puguin afavorir-la de manera més efectiva. Defensa que la innovació és un conjunt de capacitats que les organitzacions han d’aprendre i implementar-les, així com la disciplina més poderosa que ha irromput en el sector cultural des de l’aparició de la planificació estratègica en els anys 70. Destaquem algunes de les idees que aporta l’autor, com per exemple, perquè les organitzacions puguin actuar d’una manera innovadora de cara a l’exterior cal primer que renovin la seva gestió i funcionament intern; que les subvencions i ajuts tradicionals no garanteixen ni faciliten l’aprenentatge adaptatiu ni el canvi organitzatiu, o que cal assumir que la innovació és un procés en el qual l'experimentació i l’error constructiu són essencials per aprendre i avançar.   

Gestión y emprendizaje cultural: hacia el fomento de la lectura

Rafael Morales Astola | Revista Comunicación Vol 22, No 1 (34)

Resumen

La gestión cultural se abre paso en este siglo en medio de una profunda transformaciónsocial, comunicacional, simbólica, política y económica. Es necesario emplazar sus técnicas y herramientas en este contexto de cambio, reconociendoel componente profesional (público, privado o del tercer sector) e identificandolas necesidades y demandas del proyecto cultural.

Dossier - Cultura en temps de crisi

Josep Pujol, Alfons Martinell, Josep Pastells, Jordi Camps, Íngrid Pujol | Revista de Girona, núm. 272 (maig-juny 2012)

Aquest dossier pretén mostrar un ventall de possibilitats de supervivència de certes iniciatives culturals, ara i aquí, sense que hi aparegui excessives vegades la paraula crisi. Obre el dossier Alfons Martinell amb la contribució 'Crisi, gestió cultural i coneixement', en què ens recorda el valor de la cultura no només com a bé bàsic sinó també com a inversió necessària per part de l’administració, una inversió que ens ha de retornar amb escreix.

Formes de col·laboració publicoprivada. Reacció i planificació davant la crisi

En aquest article, publicat al número 7 de la revista «Mnemòsine», Carme Sais Gruart ofereix una aproximació als antecedents i al context de la col·laboració público-privada, analitza diverses opcions possibles, defensa que és necessària la planificació i la implementació de sistemes de gestió més avançats i, finalment, planteja algunes expectatives sobre el futur de la gestió cultural que ajudin i permetin situar la cultura en el lloc central que li correspon en tant que bé públic necessari per a la societat.

Re-act de Plonk Estudio

NOM:  Re-act

ENTITAT:  PLONK! Estudio

WEB:  http://plonk.org.es/

DESCRIPCIÓ: El moment actual ens exigeix un replantejament dels models d’organització i participació, de les vies de dinamització i comunicació i dels nous models derivats dels nous contextos. Ens trobem davant un nou paradigma cultural que planteja un gran nombre de preguntes i necessitats. PLONK! Estudi presenta Re-act, un projecte que pretén facilitar l’establiment d’un punt de partida en la complexa tasca d’aportar respostes a aquestes preguntes. 

Cultcities (aPortada)

PROJECTE:  Cultcities

ENTITAT:  aPortada

WEB:  http://www.aportada.com/es

DESCRIPCIÓ: Aportada impulsa CultCities, una solució per a la gestió dels públics culturals. El sector cultural i les administracions municipals tenen a l’abast cada dia els registres objectius per a la seva base de dades, tot i que és habitual que la informació que es recull no sigui adequada i que les dades estiguin disperses i no es creuin. La comunicació amb els públics serà eficient quan en coneguem els interessos i puguem analitzar una correcta segmentació.

Òptiques internacionals de la gestió cultural

A Òptiques internacionals de la gestió cutural (34', peça en anglès) s'inclouen vuit petites peces on es reflexiona sobre diversos aspectes rellevants per a la gestió de les organitzacions culturals:

What is a slow arts movement? 

How do arts organizations build a meaningful community? 

How do cultural institutions manage change? 

What are the elements of a successful visitor experience? 

How do cultural institutions invite interaction?