equipaments culturals

Parlem amb Helena Ojeda, amb motiu del curs ‘Les administracions culturals municipals i la gestió comunitària: Un estat de la qüestió’, que va impartir el passat febrer, juntament amb Xavier Urbano i Judit Font al CERC. Helena Ojeda és pedagoga social, màster en Gestió i resolució de conflictes i mediació i coordinadora de l’Ateneu l’Harmonia de Sant Andreu de Palomar (Barcelona). Abans de començar el curs vam conversar amb ella i aquest és el resultat.

Cultural Sociology

Dins el món de les pantalles perdre una vida no és el mateix que al món real. Fins que no apareix la temuda frase ‘Game Over’, hi ha esperança. Això és el que va passar el passat mes de març al CCCB: se’ls va acabar una vida, però la partida no havia arribat ni molt menys a la seva fi i es reprendrà a partir del divendres 12 de juny. Després d’una inusual aturada, el centre reobrirà les seves portes amb l’exposició “GamePlay, Cultura del Videojoc”.

Si bé a Catalunya una exposició dedicada als videojocs ens pot haver semblat una novetat, per molt que l’equipament que l’acull sigui un centre dedicat a la cultura contemporània, anys enrere els videojocs ja havien arribat a les parets dels centres culturals i museístics en altres indrets. Ho posa de manifest l’article “Lost in Translation: Video Games Becoming Cultural Heritage?” publicat per Lina Eklund, Björn Sjöblom i Patrick Prax a la revista “Cultural Sociology”.

Antoni Laporte, Joaquina Bobes i Xavier Ulled | Observatori dels Públics del Patrimoni Cultural de Catalunya

Distingir entre visitants i usos, entre visites escolars, familiars i altres, entre visites de pagament, gratuïtes o amb descompte... Tothom qui treballi en la gestió d’un museu, col·lecció, monument o centre d’interpretació sap que aquestes són tan sols algunes de les dades que cal recollir per conèixer la quantitat i tipologia de públics que rep diàriament el seu equipament.
 

Un any més, l’Observatori dels Públics del Patrimoni Cultural de Catalunya recull i compara una gran quantitat de dades amb l’objectiu de “donar servei als museus i centres patrimonials, així com a les administracions i titulars, en la planificació, programació i avaluació de la seva relació amb els públics”. El Recompte de visitants dels equipaments patrimonials de Catalunya 2018 és el quart i últim informe que han publicat, seguint el mateix model de recompte elaborat el 2015 i utilitzat en els tres primers informes (els de 2015, 2016 i 2017)

Departament de Cultura | Generalitat de Catalunya

El Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya conjuntament amb BCF Consultors ha elaborat una eina molt valuosa pels ateneus de tot el territori català. La nova eina té com a finalitat principal mesurar les conseqüències de la interacció social de l’equipament i conèixer com contribueix l’entitat amb canvis positiu pel seu entorn, és a dir, s’ocupa de mesurar l’impactesocial dels ateneus. En aquest sentit trobareu a Interacció, una altra metodologia per a l’estudi dels impactes de la cultura, publicat pel CERC, que posa el focus en els esdeveniments culturals. En qualsevol cas, aquestes interaccions de caire social acostumen a ser intangibles, i la voluntat d’aquesta eina és poder tangibilitzar-los per poder mesurar-los. S’han exclòs altres impactes com l’econòmic o el cultural, centrant-se en l’àmbit social.

L’energia no desapareix, es transforma. La transformació de les forces i l’activitat és constant. L’activitat educativa però, també fora de l’aula, serà més o menys incident depenent de com la formulem.

L’equipament patrimonial transformador és aquell que capacita el visitant per a l’acció transformadora del seu entorn, a través d’activitats educatives que incorporen, en el seu disseny, el diàleg permanent entre l’acció (fer), la reflexió (pensar), la conversa (comunicar) i l’emoció (sentir).

Jorge Eduardo Padula Perkins | Trea

La gestió és una necessitat de les societats que s’ha anat fent cada vegada més complexa i especialitzada. Existeix des que les societats han necessitat organitzar-se i administrar-se per tal d'esdevenir, justament, societats. Tot és susceptible de ser gestionat i precisament per aquest motiu, qualsevol activitat cultural no és aliena a la gestió.

El capítol 12 de 'Territori Contemporani' que es va emetre el maig de l'any passat, parteix de Vilafranca del Penedès. La Sala dels Trinitaris és una Sala d'exposicions municipal destinada a la promoció de l'art contemporani.

Ignasi Aballi, és un pintor que pinta sense pintar, que es fixa en allò que passa quan sembla que no passa res i que mostra la quotidianitat com la cosa més extraordinària del món.

Acaba a Vic, ACVIV el Centre d'arts contemporànies de Vic, es caracteritza pel seu interès en qüestions vinculades a dinàmiques de grup, col·laboratives i socials.