biblioteques

L’any 2022, una masia de Viladecans s’hauria de convertir en una màquina del temps, que projectarà qui hi entri en el futur. En concret, en el futur del món de les biblioteques. L’“espai de descoberta i aprenentatge” Can Ginestar hauria de ser un dels fruits més avançats de l’esforç de la Xarxa de Biblioteques Municipals (XBM) de la Diputació de Barcelona per imaginar com seran aquests equipaments en les properes dècades.

ALIA Australian Public Library Alliance | Australian Library and Information Association

Darrerament ens hem preguntat com ha d’evolucionar la gestió de les biblioteques públiques, uns espais culturals que han de garantir el desenvolupament de les persones d’acord amb les demandes i les necessitats canviants que caracteritzen els nous temps. Arran del centenari de la creació del sistema públic de biblioteques per part de la Mancomunitat de Catalunya, es va iniciar una reflexió sobre els reptes que cal abordar per posicionar aquests centres en els àmbits de referència internacional i, també, tenint presents les directrius que promou la Unió Europea d’acord amb la investigació i la innovació per a un creixement intel·ligent, sostenible i inclusiu, es van assenyalar mesures perquè les biblioteques se situïn al cor de les polítiques culturals del segle XXI.

A. Brandt-Grau, T. Claerr i P. Smith | Ministère de la Culture et de la Communication

La cultura científica, tècnica i industrial és la protagonista d’aquest número de "Culture et Recherche", una revista editada pel ministeri de cultura francès que divulga les diverses línies de recerca d’aquesta institució, com el patrimoni, la creació, les indústries culturals i el desenvolupament tecnològic aplicat a la cultura.

Aquesta publicació s’endinsa en el model francès de l’anomenada «CSTI» (cultura científica, tècnica i industrial), es nodreix de les aportacions d’investigadors, representants d’institucions i de centres de cultura científica i tècnica, i mostra la diversitat de punts de vista i de pràctiques que posen en relleu el discurs cultural entre la ciència i la societat.

Secretaría de Estado de Cultura

La manca de concreció de les 150 mesures incloses en el «Plan Cultura 2020» defineixen un document que ni dona detalls pressupostaris, ni preveu terminis d’actuació. D’aquest llistat de compromisos de la Secretaria de Cultura, cal destacar la previsió d’una llei de mecenatge, del reclamat «estatut dels creadors» o la creació d’una fiscalia antipirateria.

Cal destacar que el document (dins de l’estratègia 1.4 «modernizar las infraestructuras culturales estatales y proteger los bienes del patrimonio histórico») deixa la porta oberta a la posada en marxa del projecte de la biblioteca pública de l’Estat a Barcelona.

Una de les funcions d’una biblioteca és, a més de procurar la divulgació del coneixement, fer recerca per ampliar, enriquir i renovar els materials i els punts de vista que posa a disposició dels ciutadans. Avui dia, en ple debat sobre el paper que han de tenir les biblioteques públiques, presentem ‘The Human Library’, un projecte que va arrencar l’any 2000 a Copenhaguen amb continuïtat arreu del món i que, si bé no es desenvolupa estrictament en l’espai de la biblioteca, sí dona un nou sentit al concepte de préstec bibliotecari: els «lectors» tenen a la seva disposició títols com «Refugiada» o «Bipolar», però no es tracta de llibres, sinó de persones que ofereixen lliurement la seva conversa, una nova lectura contra la violència, els prejudicis i els estereotips socials.

C. Camart, F. Mairesse, C. Prévost-Thomas,  P. Vessely | L’Harmattan

Aquesta obra, que es presenta en dos volums, que es va publicar arran de la celebració a Paris del col·loqui internacional «Les mondes de la médiation culturelle» en 2013, repensa la mediació cultural des de l’òptica sociològica francòfona, amb estudis realitzats a França, Bèlgica o el Quebec, on aquesta disciplina ha estat especialment desenvolupada.

Bona part dels articles recollits fan una èmfasi en la possible caducitat de la noció original de «mediació cultural», que passa per una adequació d’aquesta pràctica i de les polítiques que l’inclouen en un nou paradigma, que inclouria aspectes com la diversitat o la participació social, sota noves denominacions com la transmediació o postmediació.

Barbara Lison, Natascha Reip, Frank Huysmans i Dan Mount | Parlament Europeu

L’informe que presentem és una compilació de tres documents elaborats per a un taller del Comitè de Cultura i Educació del Parlament Europeu (CULT Committee):  «The New Role of Public Libraries in Local Communities»; «Promoting Media and Information Literacy in Libraries»;  «E-Lending: Challenges and Opportunities», en els quals s’analitzen qüestions d’actualitat pel que fa a les biblioteques públiques: la inclusió social i la dinamització econòmica local, l’educació per a una visió crítica dels mitjans de comunicació i la informació, i la regulació del préstec digital.

No heu tingut temps de consultar el Facebook d’Interacció en els últims dies? 

Aquí teniu el  recull dels continguts que hem anat publicant al llarg de la setmana. Si us interessa algun article només cal que entreu al nostre perfil i el llegiu 
 

Las bibliotecas: espacios de creación. Cómo evaluar su impacto

«El valor del documento en nuestro contexto es que nos introduce argumentos y herramientas metodológicas para hacer una evaluación de impacto sobre las bibliotecas como espacios de creación, un aspecto nada trabajado en los estudios de impacto realizados hasta el momento.» Judit Terma