biblioteques

OCLC Online Computer Library Center

Informe que vol proporcionar al col·lectiu bibliotecari una anàlisi en profunditat dels canvis d’hàbits en el consum i consulta d’informació i en les tendències actuals i futures en matèria d’educació i aprenentatge en línia. L’estudi assenyala les oportunitats i reptes que tots aquests canvis suposen per a les biblioteques tant públiques com universitàries. Els autors plantegen, entre d’altres qüestions, si les biblioteques estan preparades i actuen amb la suficient rapidesa i valentia per adaptar-se a aquestes noves realitats o si els nous estudiants consultaran en un futur les biblioteques o bé podran prescindir-ne. L’informe es basa en la realitat educativa dels Estats Units però resulta d’utilitat per a qualsevol context.

Cristina Azqueta | Gabinet Tècnic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya

El 57 % de la població de Catalunya ha reduït darrerament la despesa en productes i serveis culturals

Segons els últims resultats de les dues enquestes òmnibus de la Generalitat d’enguany, es detecten canvis generals en les prioritats dels catalans amb relació a l’oferta cultural i d’oci avui dia. Les pautes de consum de la població estan canviant per la situació econòmica actual i per altres factors com la irrupció de la tecnologia digital que afecta les indústries culturals.

En aquest sentit, les preguntes dels darrers sondejos fan referència a l’actitud del consumidor cultural en el context actual en el qual la capacitat adquisitiva de moltes famílies ha disminuït en gran mesura. Per exemple, els resultats indiquen que gairebé el 60 % de la població cerca descomptes i ofertes especials a l’hora d’anar al teatre, al cinema i als concerts. Així també, les propostes de baix cost econòmic són les que presenten avui les xifres més elevades de participació.

Arts Council of England

Informe que revisa la literatura existent al Regne Unit sobre els impactes econòmics i socials de les biblioteques públiques a la societat. Els autors destaquen la necessitat d’assolir una millor comprensió d’aquesta qüestió complexa sobre la que cal aprofundir encara molt més. L’estudi informa de les diverses aproximacions al tema i assenyala els avantatges i inconvenients de les diferents metodologies emprades. Segons l’informe, les evidències existents demostren que les biblioteques públiques són molt positives per a les comunitats i per a les persones i que contribueixen a la millora del capital humà, el manteniment del benestar mental i físic, la inclusió social i la cohesió comunitària. Es tracta de processos complexos i a llarg termini i aquesta és la contribució econòmica real que les biblioteques públiques fan al Regne Unit. L’informe conclou que pretendre mesurar l’impacte econòmic de les biblioteques a curt termini proporciona només un resultat molt prim i disminuït del seu valor real.

José Luis Ibáñez Ridao | ZoomNews. Letras y tretas

Las bibliotecas, como el resto de actores del sector cultural, se encuentran en una encrucijada. Ya funcionan bibliotecas sin libros, se ha impuesto con agostidad un canon al préstamo y, repasando entrevistas a escritores, resulta que todo el mundo contaba con la biblioteca de su abuelo y nadie usaba las públicas.

Neix la Fundació Biblioteca Social amb la voluntat de contribuir a compensar els desequilibris socials a partir de col·laborar amb les biblioteques públiques en projectes que duen a terme dirigits als sectors més vulnerables de la societat: nens i joves, sovint de famílies amb dificultats, amb problemes de comprensió lectora, persones en atur i immigrants, amb risc d’exclusió social, persones grans, que han aportat a aquesta societat i que sovint estan soles, etc.

Ja ha sortit el núm. 153 dels ‘Plecs d’història local’, suplement d’història local de la revista ‘L’Avenç’ editat per l’Institut Ramon Muntaner i la CCEPC, que en aquesta ocasió es dedicat Mancomunitat de Catalunya.

L’editorial, a càrrec de Ramon Arnabat, de la Universitat Rovira i Virgilii de l’Institut d’Estudis Penedesencs fa una mirada general sobre la Mancomunitat. Jordi Casassas, de la Universitat de Barcelona, fa èmfasi en les realitzacions anteriors que la van fer possible i en la seva transcendència per a la història posterior, mentre Enric Pujol, també de la UB, ens explica l’activitat desplegada en els camps de l’educació i la cultura. Montserrat Comas, bibliotecària i historiadora,  és l’autora d’un article dedicat a les biblioteques. Aquest número es complementa, com és habitual, amb els apartats de ressenyes i novetats bibliogràfiques i un noticiari.