biblioteques

Diputació de Barcelona. Xarxa de Biblioteques Municipals;  ICC Consultors

Aquestes són les principals conclusions que es desprenen de l’estudi d’avaluació dels Clubs de Lectura Fàcil realitzat per la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona amb la col·laboració de l’Associació de Lectura Fàcil (ALF) i que posa en valor l’impacte social d’aquest programa que apropa la lectura a les persones amb dificultats lectores.

El Servei de Convivència, Diversitat i Participació Ciutadana de la Diputació de Barcelona, amb la col·laboració de la Gerència de Serveis de Biblioteques, ha publicat un document que identifica les principals fases, agents i condicionants del procés que han de considerar els responsables de biblioteques que vulguin incorporar la participació ciutadana en la creació i millora del seu equipament. 

Ed Jones ; Michele Seikel | Facet Publishing

El paper de les dades enllaçades està assumint un rol central en l’organització i capacitat de compartir les dades al web per part de les institucions culturals. Ara és un moment clau en que cal posar el focus en aquesta temàtica i poder assumir el repte que planteja.

“El canvi climàtic té nom de ciutat: parlem dels huracans de Huston, dels incendis de Santa Rosa, de la pujada de l’aigua del mar a Miami”, afirma l’economista urbana de la Universitat de Barcelona Elisabeth Viladecans. Aquesta observació resumeix clarament com les ciutats s’han convertit en el primer front d’impacte dels grans problemes globals, començant pel canvi climàtic. “Aquest és un problema de tot el món, però són les ciutats les que han de fer front als seus efectes: és a les ciutats on s’inunda el metro!”, diu Viladecans.

L’any 2022, una masia de Viladecans s’hauria de convertir en una màquina del temps, que projectarà qui hi entri en el futur. En concret, en el futur del món de les biblioteques. L’“espai de descoberta i aprenentatge” Can Ginestar hauria de ser un dels fruits més avançats de l’esforç de la Xarxa de Biblioteques Municipals (XBM) de la Diputació de Barcelona per imaginar com seran aquests equipaments en les properes dècades.

ALIA Australian Public Library Alliance | Australian Library and Information Association

Darrerament ens hem preguntat com ha d’evolucionar la gestió de les biblioteques públiques, uns espais culturals que han de garantir el desenvolupament de les persones d’acord amb les demandes i les necessitats canviants que caracteritzen els nous temps. Arran del centenari de la creació del sistema públic de biblioteques per part de la Mancomunitat de Catalunya, es va iniciar una reflexió sobre els reptes que cal abordar per posicionar aquests centres en els àmbits de referència internacional i, també, tenint presents les directrius que promou la Unió Europea d’acord amb la investigació i la innovació per a un creixement intel·ligent, sostenible i inclusiu, es van assenyalar mesures perquè les biblioteques se situïn al cor de les polítiques culturals del segle XXI.

A. Brandt-Grau, T. Claerr i P. Smith | Ministère de la Culture et de la Communication

La cultura científica, tècnica i industrial és la protagonista d’aquest número de "Culture et Recherche", una revista editada pel ministeri de cultura francès que divulga les diverses línies de recerca d’aquesta institució, com el patrimoni, la creació, les indústries culturals i el desenvolupament tecnològic aplicat a la cultura.

Aquesta publicació s’endinsa en el model francès de l’anomenada «CSTI» (cultura científica, tècnica i industrial), es nodreix de les aportacions d’investigadors, representants d’institucions i de centres de cultura científica i tècnica, i mostra la diversitat de punts de vista i de pràctiques que posen en relleu el discurs cultural entre la ciència i la societat.

Secretaría de Estado de Cultura

La manca de concreció de les 150 mesures incloses en el «Plan Cultura 2020» defineixen un document que ni dona detalls pressupostaris, ni preveu terminis d’actuació. D’aquest llistat de compromisos de la Secretaria de Cultura, cal destacar la previsió d’una llei de mecenatge, del reclamat «estatut dels creadors» o la creació d’una fiscalia antipirateria.

Cal destacar que el document (dins de l’estratègia 1.4 «modernizar las infraestructuras culturales estatales y proteger los bienes del patrimonio histórico») deixa la porta oberta a la posada en marxa del projecte de la biblioteca pública de l’Estat a Barcelona.