educació

L’educació als museus nòrdics i bàltics

Nordic Centre of Heritage Learning and Creativity (NCK) | Kulturkontakt Nord

L’informe, fruit de l’anàlisi comparativa extreta de les enquestes realitzades a directors i responsables de museus nòrdics i bàltics entre 2011 i 2014, busca obtenir una millor comprensió de la situació de les institucions museístiques en matèria pedagògica d’aquestes regions.

379 directors i responsables de museus de Suècia, Finlàndia, Noruega, Dinamarca i els Països Bàltics (Estònia, Letònia i Lituània) van respondre al qüestionari proporcionat, elaborat de forma dialogada i conjunta per les associacions de museus de cada un dels països membres.

Els educadors museístics

Carla Padró | Museum Mediators

Fruit de la recerca elaborada en matèria museística i d’educació a museus de l’àmbit estatal espanyol entre 2012-2014, aquesta publicació ha generat tot un relat a partir d’entrevistes obertes i/o semi-estructurades (prèviament seleccionades) realitzades a educadores d’art i de museus. El discurs generat s’acompanya de fotografies, poemes i d’un abecedari conceptual sorgit de la pròpia investigació, pretén ser no només una forma de visibilitzar el treball dels educadors, si no també una forma d’ajudar a la pròpia institució museística a comprendre’s i de l’impacte que pot tenir en el públic receptor del seu discurs.

Toolkit per a la gestió de petits museus

Inclou sis manuals per a la gestió integral de museus i llocs patrimonials petits. Es tracta d’institucions de dimensions reduïdes però que han de fer front amb molts menys recursos als mateixos reptes i problemàtiques que les grans organitzacions museístiques. Cada volum proporciona bones pràctiques, metodologies i estàndards sobre qüestions  de lideratge, governança, gestió financera,  recursos humans, relacions amb els públics, programes d’exposicions, activitats pedagògiques i preservació i manteniment de col·leccions.

Interseccions entre art i educació

Encuentros

Podeu consultar la secció ‘Intersecciones entre arte y educación’ que es publica periòdicament al suplement cultural del diari de Tarragona «Encuentros». La secció reflexiona sobre els punts en comú i diferències entre l’art i l’educació i informa de la tasca que s’està fent en aquest àmbit i també de la que manca encara per fer. A cada número la secció presenta algun projecte rellevant, informa sobre centres que desenvolupin experiències  interessants o entrevista a professionals que s’hi dediquen. 

Impactes econòmics, culturals, socials i medi ambientals del patrimoni cultural europeu

Cultural Heritage Counts for Europe | Cultura. Comissió Europea

Informe que presenta els resultats del projecte Cultural Heritage Counts for Europe, desenvolupat entre 2013 i 2015 amb el suport de la Comissió Europea, i que té per objectiu mostrar amb dades i evidències el valor del patrimoni cultural i el seu impacte en l’economia, la cultura, la societat i el medi ambient europeu. Aquest projecte vol demostrar el valor i el potencial del patrimoni cultural com a recurs estratègic per a una Europa sostenible; augmentar la consciència pública sobre aquest recurs i presentar recomanacions estratègiques per al seu desenvolupament. Així mateix, el projecte també vol aportar arguments demostrables i persuasius per tal de convèncer els responsables polítics europeus sobre els múltiples beneficis d’invertir en patrimoni cultural.

Art, Recerca, Innovació i Societat

Gerald Bast; Elias G. Carayannis  |  ARIS (Arts, Research, Innovation and Society) | Springer

La creativitat, les arts i la cultura són motors d’innovació i desenvolupament cultural, econòmic, polític, social i científic. La recerca artística i la innovació basada en els arts són grans transformadors i disruptors de dinàmiques socials, econòmiques i polítiques. El llibre que aquí us presentem parteix d’aquestes premisses àmpliament acceptades i explora les noves teories, polítiques i pràctiques al voltant dels nous rols i funcions de la recerca i la innovació artística a l’hora de definir i produir noves formes de coneixement i facilitar-ne la seva difusió, absorció i ús. El llibre planteja, entre d’altres, les qüestions següents: els artistes poden i han de ser investigadors?; estan els sistemes artístics i científics connectats i, en cas afirmatiu,  quins són aquests punts de connexió?; quin és l’impacte de les arts en el desenvolupament de la societat?; com s’interrelacionen les arts amb els mecanisme de generació d’innovació social, científica i econòmica?

Polítiques culturals i biblioteques

Polítiques culturals i Biblioteques

Sovint em plantejo el rol que s’atorga a  les biblioteques en la implementació de polítiques culturals tant locals com governamentals. Darrerament proliferen els estudis que avalen i donen valor a aquest servei públic com a bé social i cultural, com a espais de cohesió i integració social i en defineixen la seva funció com una institució que garanteix un accés igualitari a la informació. Funcions socials que han contribuït a una major justícia social al llarg de la història i que no pretenc qüestionar, però si matissar en alguns aspectes i provocar reaccions que vagin més enllà de les intencions i dels anàlisis teòrics. En l’àmbit que ens ocupa, els canvis són constants i mantenir els paràmetres d’anàlisi de foment a la lectura i accés universal, potser es queda a mig camí entre les funcions que ens son pròpies i les necessitats de la societat actual. De fet ens estem apropiant dels beneficis de la lectura, en les nostres anàlisis, com a valors proporcionats per les biblioteques pel sol fet d’exercir com a servei públic.

El Teatro y la Educación. Primer Congreso Iberoamericano de Teatro Infantil y Juvenil

La Oficina de la OEI y CONACULTA de México publicaron una memoria del I Festival Iberoamericano de Teatro Infantil y Juvenil que incluye presentaciones, reflexiones y disertaciones, a cargo de los participantes de la primera edición de este encuentro. El material constituye un importante aporte para quienes se desempeñan en la educación artística o en el teatro para niños.

L’educació audiovisual a les escoles europees

Comissió Europea (DG Connect) ׀ Gabinete de Comunicación y Educación (UAB)  

Estudi que analitza la situació de l’educació audiovisual i en cinema dins els currículums escolars europeus, identifica les principals barreres i dificultats que troba el professorat a l’hora d’emprar aquests recursos, planteja la complexitat de la regulació de drets derivats de l’ús d’aquestes obres i presenta algunes bones pràctiques. L’estudi descriu la situació dels 28 estats membres, els socis de l’Espai Econòmic Europeu i Suïssa i fa una radiografia de l’alfabetització audiovisual a Europa. Els resultats revelen que, en general, es fa un ús escàs de materials audiovisuals a les escoles.

Quines oportunitats d’aprenentatge ofereixen els museus als joves?

NEMO (Network of European Museum Organisations) - LEM (Learning Museum Network) Working Group

Estudi que analitza les oportunitats d’aprenentatge formal i no formal que ofereixen els museus als adolescents i joves de 14 a 25 anys. Els autors  destaquen els beneficis que el compromís cultural de la gent jove genera en termes de benestar personal, ciutadania activa, desenvolupament de capacitats socials i oportunitats d’ocupació. Així com el potencial dels museus de cara a atendre les necessitats dels joves actuals.