educació

Richard Gerver: "Les habilitats que busquen les empreses les tenen els nens"

Entrevista de Laia Corbella publicat a Via Empresa el 8 de novembre del 2016.

 Fes clic aquí per veure l’article original

Convertit en un dels assessors més sol·licitats per governs i institucions, l'exprofessor britànic aposta per l'art i la cultura com a motor de transformació de les empreses

Richard Gerver (Londres, 1969), com Ken Robinson, és un gran orador. El seu gran èxit va ser convertir la Grange Primary School, un dels pitjors col·legis de la Gran Bretanya, en un dels centres més creatius i innovadors del món, fet que li va atorgar el títol de Millor Director en els British National Teaching Awards. Des de llavors, Gerver s'ha convertit en un dels pensadors educatius més sol·licitats per governs i institucions que aposten per un model on la creativitat i la innovació són el motor per sobreviure.

100 Anys de biblioteques: i ara què?

Laura Bertran (coord.) | Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya

Cap a on ha d’anar el sistema públic bibliotecari? Un cop finalitzada la celebració de l’Any de les Biblioteques, que va commemorar durant el 2015 el centenari de la creació del sistema públic de biblioteques per part de la Mancomunitat de Catalunya, és el moment de fer un balanç del que ha estat fins ara la trajectòria d’aquesta xarxa i de reflexionar sobre el seu futur.

Circ, educació i transformació social : el projecte pedagògic de l'Ateneu Popular 9Barris

Bidó de Nou Barris, Art Social | Antonio Alcántara Alcántara (coord.)

L'Ateneu Popular 9 Barris és un referent de la gestió comunitària, una manera de fer que s’està posant al centre del debat sobre polítiques culturals. També és una realitat palpable de cultura compartida, compromesa i que arrela i creix al territori on s’inscriu. Un exemple ben clar d’això és el treball al voltant del circ que s’hi ha desenvolupat al llarg dels 40 anys d’existència de l’espai.

Tertúlia sobre educació i cultura organitzada per Indigestió

El passat 9 de maig de 2016, l’equip d’Indigestió va organitzar una tertúlia sobre educació i cultura a l’Heliogàbal de Barcelona. És un tema que a Amical Wikimedia ens és proper i ens hi interessa molt, i hi vam anar per veure quins són els posicionaments al respecte dels diversos agents implicats, tant a nivell professional com associatiu. Compartim aquí amb vosaltres els nostres apunts i impressions de la jornada, en un format de llista. La intenció no és tant fer una crònica com deixar constància de les idees que van plantejar-se durant la xerrada.

Manual per fomentar l’educació de la consciència i l'expressió cultural

Comissió Europea | Agenda Europea de la Cultura

Manual que proporciona orientació estratègica, recomanacions i bones pràctiques per  implementar polítiques futures més adequades que fomentin la consciència i l’expressió cultural, una de les vuit competències clau establertes el 2006 per la Unió Europea per a l’aprenentatge al llarg de tota.  

El manual ha analitzat les iniciatives desenvolupades fins ara per la Unió Europea i els estats membres per promoure l’adquisició d’aquesta competència a través de l’educació formal (escoles), l’educació no formal (institucions culturals), altres aprenentatges (grups o famílies) i instruments específics com l’educació artística i l’educació cultural.

Informe anual del programa «Anem al teatre» curs 2014/2015

Oficina de Difusió Artística (ODA)

L’Oficina de Difusió Artística de la Diputació de Barcelona presenta l’informe anual del curs 2014/2015 del programa 'Anem al teatre' de suport a la programació de teatre música i dansa per a educació infantil, primària i secundària, batxillerat i cicles formatius.

Informe diagnòstic de les arts escèniques aplicades a Catalunya

Jordi Baltà, Eva Garcia | Observatori de les Arts Escèniques Aplicades (OAEA)

L’any 2014 l’Institut del Teatre va impulsar la creació d’un Observatori de les Arts Escèniques Aplicades amb especial atenció als àmbits de la comunitat, l’educació i la salut. En aquest context, ha encarregat l’elaboració d’aquest informe de diagnòstic sobre la situació de les arts escèniques aplicades a Catalunya amb la voluntat d’ajudar a orientar les activitats futures de l’Observatori.

Cultura i desigualtat a través de la producció i consum culturals

Kate Oakleya i Dave O'Brien | Social Identities

Basant-se en el cas del Regne Unit, l’article analitza la relació entre producció i consum culturals i la reproducció de desigualtats socials que es generen. Tot prenent d’exemple l’educció superior, i a través de diversos estudi multidisciplinaris, el document esbossa com el consum cultural és un factor estructural determinant en la producció cultural: tant des del punt de vista de educatiu com en el sí de la pròpia força de treball.

Els grups escolar i les sortides a museus: Estudi qualitatiu

Margarida Loran i Gili |Agència Catalana del Patrimoni Cultural

Aquest informe recull els principals resultats de l’estudi qualitatiu elaborat vers els grups escolars i les sortides a museus i espais patrimonials, com una forma d’aprofundir en el coneixement del públic escolar del patrimoni a Catalunya. Per la seva realització, s’ha comptat amb la participació d’un total de 10 professionals de la comunitat escolar de 7 centres educatius (públics i privats) de les ciutats de Barcelona, Tarragona, Girona i rodalies.

Cultura i educació: cap a una aproximació integral

Nicolás Barbieri | CoNCA

A fi de contribuir a la reflexió vers el sistema cultural i l’evolució de les polítiques culturals a Catalunya, l’Informe anual sobre l'Estat de la Cultura i de les Arts a Catalunya 2015 ve acompanyat per un seguit d’articles que, tot posant l’accent en diversos aspectes clau, busquen repensar una nova formulació de les polítiques culturals que siguin realment capaces de reflectir els aspectes determinants de les transformacions que viu la societat catalana.

Binomi cultura-educació. Cal dotar l’educació de la irrenunciable dimensió cultural. No es disposa d’un pla prou ambiciós de país per a l’educació cultural, la qual cosa provoca que aquesta responsabilitat depengui molt encara de les iniciatives de la societat civil i del teixit associatiu.