educació

Patrimonios migrantes

Ricard Huerta (ed.) ׀ Romà de la Calle (ed.) ׀ Universitat de ValènciaRicard Huerta (ed.) ׀ Romà de la Calle (ed.) ׀ Universitat de València

Llibre on es revisa el concepte de ‘patrimonis migrants’ al voltant d’una realitat canviant amb transformacions constants d’ordre cultural, econòmic, polític i tecnològic i que conviden a replantejar les possibilitats del fet patrimonial i abordar les seves repercussions educatives. L’obra replanteja els significats de patrimoni i educació patrimonial, proposa la negociació de noves estratègies sobre la idea de patrimonis migrants i espera que des de diverses disciplines s’aprofundeixi en la investigació d’aquest concepte.

Infants i cultura

Us presentem dues obres que aborden el tema dels infants i la cultura des de dos punts de vista diferents. La primera reflexiona sobre els drets culturals dels infants i destaca la necessitat vital d’aprofundir en la investigació sobre aquests drets per poder avançar en el desenvolupament de veritables cultures democràtiques. La segona proposa una revisió dels conceptes teòrics que han regit durant les últimes dècades l’estudi dels fenòmens culturals que afecten a la infància.

L'Associació Catalana d'Escoles de Música convoca una assemblea extraordinària per abordar la sotenibilitat dels centres

educ@diba #114

Un centenar de les 180 escoles de música municipals que hi ha a Catalunya es poden veure obligades a tancar si no els arriba la subvenció de 230 euros per alumne per part del Govern. Tal com va avançar l'ARA, fonts del departament d'Ensenyament van reconèixer el novembre passat que és difícil mantenir aquestes ajudes en els pressupostos del 2014 perquè les seves prioritats són les llars d'infants, els conservatoris i els estudis artístics. Per evitar tancaments i garantir la sostenibilitat dels centres, l'Associació Catalana d'Escoles de Música (ACEM), entitat on hi ha adherides 110 escoles, ha convocat una assemblea extraordinària el proper 23 de desembre en què ja han confirmat la seva presència més d'una trentena d'ajuntaments.

El debat sobre l’educació artística i cultural a França

En un moment de molta polèmica sobre la reforma educativa del govern espanyol, us presentem dos llibres de gran actualitat sobre les polítiques d’educació artística i cultural a França, país que es troba també immers en un intens debat sobre l’Educació nacional. Tots dos aporten elements clau per al debat i per a l’establiment de nous canals d’acció. Els autors, reconeguts especialistes en aquest àmbit, aposten per dissenyar un sistema públic d’educació artística i cultural sòlid i ambiciós i destaquen el paper de coordinació que hi haurien d’assumir els governs locals. Ambdues obres aporten tant arguments teòrics com instruments pràctics i fan un repàs ampli a la història institucional i associativa de l’educació artística a França. L’objectiu és oferir idees i instruments al servei dels projectes col·lectius per tal que els centres educatius, els docents, els artistes, els agents i serveis públics i les associacions culturals treballin de manera col·laborativa.   

La educación y la crisis del valor de lo público

Assaig del prestigiós pedagog Henry Giroux – un dels principals teòrics de la pedagogia crítica en les últimes dècades – sobre la importància de recuperar l’educació com a servei públic vital i imprescindible per al desenvolupament d’una societat democràtica. Anima als docents a assumir el rol d’intel·lectuals públics i crítics, crucial per a la construcció d’una ciutadania compromesa i defensa l’educació pública com a valor col·lectiu. Descriu la realitat actual de l’educació als Estats Units i critica el fet que els interessos capitalistes estiguin desdibuixant l’àmbit de l’educació superior com a projecte cívic i polític i s’orienti cap a una cultura de la privatització i la competència entre pars, que promou la categorització dels alumnes i que va en contra d’una societat democràtica basada en la solidaritat.

Noves Tendències en els Museus del segle XXI

Ann Nicholls, Manuela Pereira, Margherita Sani | Istituto per i Beni Artistici Culturali e Naturali

Us presentem l'informe  de tendències en els museus del segle XXI elaborat pel LEM (Learning Museum) Working Group on s’identifiquen les principals tendències emergents que han caracteritzat l’evolució de la gestió de museus. S'hi inclouen set assaigs que analitzen un ampli ventall de qüestions com l’accessibilitat, la sostenibilitat, el desenvolupament de col·leccions, les adquisicions, les noves tecnologies, l’aprenentatge al llarg de la vida, la programació, la participació, etc.

«FlipArt» un programa per incentivar el talent creatiu dels joves

Acostar les arts escèniques i musicals als joves de secundària, batxillerat i cicles formatius és l'objectiu del programa "FlipArt", que impulsa la Oficina de Difusió Artística de la Diputació de Barcelona oferint als centres docents les activitats "Aventures d'artistes" i "Els oficis de les arts", impartides per reconeguts creadors i professionals.

S’ofereix a tots els instituts de secundària de l'Alt Penedès, l'Anoia, el Bages, el Berguedà, el Garraf, el Maresme i Osona, i a tots els centres amb batxillerat artístic de la demarcació de Barcelona -tret de la ciutat de Barcelona-  una sessió gratuïta del catàleg "FlipArt". A més, tots aquells centres que participin en alguna de les diferents propostes per a secundària i batxillerats del programa "Anem al Teatre", podran optar a una segona sessió gratuïta d'aquest catàleg.

Art for Art's Sake? The Impact of Arts Education

Ellen Winner, Thalia R. Goldstein,  Stéphan Vinent-Lancrin | Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE)

L’educació artística té valor intrínsec per sí mateixa, però no està demostrat altres possibles impactes més amplis. Els autors de l’informe asseguren que hi ha una forta evidència que l’aprenentatge d’algunes matèries artístiques són beneficioses per al desenvolupament de certes habilitats però afirmen que encara hi ha molt poca investigació sobre l’impacte real de l’educació artística en la creativitat, el pensament crític, la persistència, la motivació o l’autoestima. Consideren que és molt important que des de la política educativa s’investigui per arribar a una millor comprensió de com l’educació artística pot contribuir a fomentar les habilitats per a la innovació. Afirmen però, que encara que l’educació artística no contribueixi a la innovació, ha de tenir un lloc en els currículums formatius.

Els beneficis de l’educació artística i cultural

Hill Strategies Research | Arts research monitor, Volume 12, Issue 5, September 2013

L’últim numero de «Arts Research Monitor» presenta diversos informes sobre l’educació artística i cultural. S'hi inclouen dos estudis publicats als Estats Units sobre els avantatges de l’educació artística i de l’educació musical en els infants, un estudi canadenc sobre la relació entre la formació musical i les capacitats lectores, una enquesta realitzada al Quebec sobre les pràctiques culturals dels infants i com els influeixen els hàbits culturals dels seus pares i, per acabar, un informe canadenc sobre el valor en el mercat laboral dels estudis superiors.

Pack de cultura popular catalana a les escoles

NOM: Pack de cultura popular catalana a les escoles

ENTITAT: Ajuntament de Vic

WEB: http://pladebarris.vic.cat/

PRESENTACIÓ: Pack de cultura popular catalana a les escoles

DESCRIPCIÓ: El Pack de cultura popular catalana a les escoles consta de la realització de tallers de sardanes, gegants i castells, impartits per entitats de cultura popular catalana en els diferents centres educatius de la ciutat. La iniciativa sorgeix a partir d’una demanda veïnal  cap al Pla de barris sud de la ciutat, on un 24% de les persones que hi viuen són nouvingudes, i de les dinàmiques culturals i lúdiques que es duien a terme, les quals anaven molt encaminades al coneixement de les diverses cultures que configuren les persones que viuen aquests barris.