pressupostos

ES: presupuesto ; EN: budget

Dades del Sistema Públic d'Equipaments Escènics i Musicals de Catalunya de 2014

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Els bolos de música i arts escèniques a Catalunya han crescut el 2014 fins a un 39%, un canvi de tendència pronunciat respecte la davallada dels darrers anys. Segons l'informe, el nou Sistema Públic d'Equipaments Escènics i Musicals (SPEEM) ha contribuït a aquesta millora, doncs 168 municipis s'han beneficiat d'algun dels mecanismes de suport establert en aquest nou model, dotat enguany amb 3 milions d'euros i que l'any que ve creixerà fins als 3,2 milions. La categorització del tipus d'equipaments, així com la distinció entre ajudes puntuals i convenis són algunes de les novetats del sistema, que vol garantir la presència equilibrada de l'activitat escènica i musical professional al territori.

Memòria 2013 del Departament de Cultura

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

El Departament de Cultura ha publicat la Memòria d’activitats 2013 on s’han destacat els fets més rellevant o més innovadors en cada un dels àmbits en què el Departament té competències, i a continuació s’han relatat el conjunt d’actuacions fetes.

Finançament i despesa pública en cultura al País Basc - 2012

Observatorio Vasco de la Cultura

El Observatorio Vasco de la Cultura presenta los resultados de la tercera edición de la Estadística de financiación y gasto público en cultura de la Comunidad Autónoma de Euskadi, con datos correspondientes a 2012.

Desde el punto de vista técnico, el estudio destaca por la amplitud del perímetro de análisis: participan 147 ayuntamientos y 58 organismos autónomos, sociedades públicas y fundaciones, además de las tres diputaciones forales y el Gobierno Vasco. 

Estadística d’arxius 2013

Sergi Mosteiro | Gabinet Tècnic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya

L’informe ofereix una panoràmica sobre la situació actual dels arxius a Catalunya i en repassa l'evolució històrica. De l’informe se n'extreuen informacions com ara que la majoria dels arxius catalans es van fundar a partir de l’any 1976, amb la necessitat de conservar, inventariar i difondre el patrimoni documental de Catalunya, i que des d’aleshores fins avui se n’ha quadruplicat el nombre, fonamentalment mitjançant l’actuació de la Generalitat i l’Administració local, fins a arribar a un total de 323 arxius, fet que situa la ràtio en un arxiu per poc més de 23.000 habitants. Amb més de 250.000 m2 de superfície i més de 1.000 km de prestatgeries, els arxius de Catalunya custodien 836 km de documentació, de la qual es van consultar més d’1,6 milions de documents.

Una mirada a les estadístiques culturals de Catalunya 2014

La darrera setmana de setembre, el departament de Cultura de la Generalitat va publicar el recull anual Estadístiques culturals de Catalunya 2014, amb una selecció de les dades estadístiques sobre els principals àmbits del sector de la cultura i la creació: finançament, indústries culturals i creatives, arxius, biblioteques, museus, patrimoni, arts visuals, cinema, llibre, arts escèniques, i consum i pràctiques culturals.

Estadístiques culturals de Catalunya 2014: La magnitud de la tragèdia

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

La nova edició de les Estadístiques Culturals de Catalunya, presenta les dades dels anys 2011, 2012 o 2013, unes dades que confirmen  la gran ensulsiada patida pel món de la cultura a Catalunya en aquest període, sense parangó des de la transició democràtica. Les dades dibuixen un panorama demolidor: retallada intensa dels pressupostos de les administracions publiques –prop del 30% entre 2009 i 2012; baixada del VAB -10% entre 2008 i 2011-; caiguda de l’ocupació –prop del 10% en termes intersectorials-; reducció dràstica de les despeses de les llars en productes i serveis culturals –prop del 35% entre 2007 i 2011-.

Informe estratègic del sector del patrimoni a Catalunya: mapa i diagnòstic

Agència Catalana del Patrimoni Cultural (ACdPC)

'L’Informe estratègic del sector del patrimoni a Catalunya: mapa i diagnòstic', que ha elaborat l'Agència del Patrimoni Cultural, és una radiografia exhaustiva del sector amb l’objectiu de determinar-ne la importancia econòmica, localitzar tots els agents públics i privats que hi intervenen  i  servir de base per a crear en el futur aliances público-privades en el sector i definir estratègies per adinamitzar el patrimoni a Catalunya (orientades a aconseguir un major nombre d’usuaris i incrementar els recursos obtinguts)

Formas de hacer cine. el cortometraje. Un intento de clasificación.parte 2

 el balcón de la espera

Cualquier intento de clasificación seria insatisfactoria, pero me parece interesante reflexionar sobre la relación que hay entre inversión, equipo, calidad y resultado.

  1. De 0 a unos cientos de euros: Grupo de amigos de autogestión y autoproducción. Equipo pequeño y limitado en el que todos hacen de todo. La calidad del producto, evidentemente no es lo más importante. A muchos les gusta decir que es el comienzo del comienzo, para muchos otros es la oportunidad de pasar de ser consumidores a productores de su propio ocio. Se parte de la facilidad y accesibilidad a las nuevas tecnologías, todo el mundo puede grabar, montar y lo más importante distribuir a unas amplias redes sociales. Just do it!  Unido a  la mitología tipo; yo siempre quise ser artista, desde que cogí una cámara entre mis manos sabía…Spielgberg, Super 8, etc.

Per què els governs han de finançar la cultura?

NationalAssembly of State Arts Agencies

Interessant document que convida els governs estatals al debat i la reflexió sobre el valor de les arts i la cultura per a la societat. El document parteix de la realitat dels EUA però encoratja als governs de tots els països a fer-se les preguntes següents: Quin ha de ser el paper, la responsabilitat i l’abast del govern en matèria de cultura? Com poden els estats millorar la productivitat i la competitivitat econòmica a llarg termini? Quines solucions es poden donar als  reptes crònics en matèria d’educació, salut i ocupació? Segons el document, els 50 anys d’història de les agències artístiques estatals mostren que quan els polítics entenen els beneficis de les arts pels governs i pels ciutadans, troben la manera de donar-les suport, fins i tot en temps econòmicament durs.

Creative Europe Spain #1 i #2

David Márquez Martín de la Leona | Zeitgeist

Hace pocos días la Agencia ejecutiva para la Educación, el Audiovisual y la Cultura de la Comisión Europea (EACEA) hacía públicos los resultados y los importes de las ayudas concedidas en la última convocatoria de algunos de los programas contenidos en el programa Creative Europe. Este programa de la Comisión Europea, desde el 2014 agrupa bajo un programa todos los anteriores programas de apoyo a la creación y a la cultura, englobando esencialmente los programas de Cultura y el Media. Con un presupuesto global para el periodo 2014 – 2020 de 1.460 M€, el 56% de los fondos (815 M€) pertenecen a los programas Media (audiovisuales), un 31% (452,6 M€) a los programas Cultura y el 13% (189,8 M€) a los programas intersectoriales.

Aunque relativo respecto a las necesidades y a los fines, como ven, se trata de un programa con algo de dinero. Algo más de 240 M€ anuales para poder ir articulando proyectos culturales y audiovisuales con sentido europeo. Mucho dinero, pero a repartir en un territorio muy vasto y culturalmente muy denso y prolífico.