estructura de mercat

L’Associació de Promotors Musicals (APM) i l'Associació de Representants Tècnics de l'Espectacle (ARTE) han presentat un informe sobre l'impacte en el sector de la música en directe que ha tingut la pujada de l'IVA cultural al 21%

l'Informe reflecteix les dades següents:

• la reducció d'un 24% dels ingressos en taquilla (en els tres primers mesos de 2013)

• la recaptació neta per venda d'entrades fins al passat 31 de març ha sofert un descens total del 27,51%,, amb un màxim en aquest darrer mes del 42,19%.

• el tancament del 25% d'empreses del sector, perdent-se 500 llocs de treball directes i milers de temporals i indirectes, i s’han reduït salaris. Això també ha provocat que la despesa en Seguretat Social hagi augmentat uns 5 milions.

• l'executiu ha recaptat 8.996.913,99 euros amb la pujada de l’IVA al 21%, però ha deixat d’ingressar 11.759.740,91 euros en IRPF, Impost de Societats o Seguretat Social. Així doncs, la recaptació fiscal de l’Estat ha caigut un total de 2.762.826,92 euros, segons l’informe.

El professor de comunicació de la facultat d’Indústries Creatives de la Queensland University of Technology de Brisbane (Austràlia), Terry Flew, presenta la seva última obra sobre l’evolució del concepte indústries creatives, els seus impactes econòmics i industrials, com també socials, polítics i culturals. D’altra banda, Flew adverteix que és necessari que els economistes proporcionin als polítics i gestors dades sobre el rendiment econòmic d’aquestes indústries, però reivindica que s’avaluïn també des d’un punt de vista teòric, ideològic i polític. Considera que la relació entre indústries creatives i la universitat també hauria d’estar marcada per aquesta doble vessant empresarial i intel·lectual.

Informe en què s’analitza els impactes de la cultura i les indústries creatives en l’economia del Regne Unit. Es tracta d’un encàrrec de l’Arts Council of England (ACE) al Centre for Economics and Business Research (CEBR) per conèixer la contribució directa del sector cultural als indicadors macroeconòmics nacionals – producte interior brut (PIB) o valor afegit brut (VAB), taxa d’ocupació i despesa a les llars – així com les contribucions indirectes a d’altres sectors com el turisme, la indústria o el comerç. L’estudi forma part d’un dels eixos estratègics de l’ACE – aconseguir que la inversió en cultura sigui sostenible i contribueixi al desenvolupament i la innovació – i es basa en dades quantitatives proporcionades per l’Oficina Nacional d’Estadístiques i en dades qualitatives extretes d’entrevistes en profunditat a agents dels diferents sectors.

The Official Norwegian Report on cultural policy (NOU 2013:4) was compiled by a committee appointed by the Government in spring 2011 to review Norwegian cultural policy since 2005. The committee presented its report, Cultural Policy 2014, on 4 March 2013. In the report the committee assessed the relevance of the national cultural policy objectives and reviewed and evaluated the policy measures and instruments implemented at the central and local government levels during the period since 2005. It also identified today’s most important cultural challenges and on this basis made proposals for a new cultural policy.

L’annuaire statistique de la culture «Chiffres clés 2013»  s’appuie sur un partenariat avec les directions générales du ministère de la Culture et de la Communication, les établissements publics sous sa tutelle, des services d’autres ministères (Budget, Économie et Industrie, dont Insee, Fonction publique), et de nombreuses organisations professionnelles. Il présente, sous forme de tableaux et graphiques, les statistiques relatives au champ culturel en France (patrimoines, création, enseignements artistiques, technologie de l’information, usages culturels numériques…) et offre les outils de mesure d’une approche transversale des grands thèmes de politique culturelle (usages et fréquentations, emploi, financements).

L'Associació Espanyola de Distribuïdors i Editors de Programari d'entreteniment (aDeSe) ha publicat un anuari amb les dades referides a la indústria del videojoc durant el 2012.

Segons les dades de la consultora Gfk facilitats a aDeSe en 2012, el consum del videojoc a Espanya va assolir els 822 milions d'euros. Encara que representi un 16% de baixada respecte al 2011 (980 milions d'euros) són dades que col·loquen Espanya com a quarta potència europea de consum.

Tots els segments van registrar descensos de facturació: les vendes de consoles van passar dels 373 milions d'euros del 2011 als 297 milions ( -20%); els videojocs, de 499 milions a 428 (-14%); i els perifèrics, de 107 milions a 97 milions (-9%).

Òpera XXI,  l’Associación de Teatros, Festivales i Temporadas Estables de Ópera en España, és la responsable d’aquesta edició en castellà de l’estudi «La gestión de la opera» sobre la gestióde  companyies i teatres d’òpera a Europa i Estats Units, elaborat per Philippe Agid i Jean Claude Tarondeau i editat el 2010 en anglès i posteriorment en francès. Els autors, experts internacionals en la matèria, expliquen els models nord-americà i europeu – amb Alemanya com a referència – i desmunten algunes idees preconcebudes, errònies i molt esteses a casa nostra sobre els models de finançament en aquests països. Aquesta edició inclou un estudi específic sobre el panorama operístic a l’Estat espanyol, encarregat per Òpera XXI a Philippe Agid.

El Ministeri d'Educació, Cultura i Esport ha presentat 'Los profesionales de los museos. Un estudio sobre el sector en España'elaborat per l’empresa ARTImetría per la Subdirección General de Museos Estatales i finançat amb el Programa ibermuseos.

 Algunes de les dades de l’Informe:

• Hi ha més de 1.550 museus i col·leccions museogràfiques a Espanya que ocupen 14.784 professionals. El 67,5% són museus públics, un 30,4% privats i un 2,1% són de titularitat mixta.

Les résultats de ce travail participent à rendre visible et lisible la réalité socio-économique des acteurs en région, des compagnies aux cafés-cultures, des scènes conventionnées aux producteurs-tourneurs. Ils témoignent également de l'histoire propre à chaque esthétique, à chaque département.
Cette enquête réalisée selon les principes de l’Observation Participative et Partagée (OPP) repose sur une forte participation des acteurs professionnels du spectacle vivant, du recueil des données à l'analyse. Au total, près de 400 porteurs de projets ont contribué à cette démarche, et donnent à cette étude toute sa pertinence.
Cette observation doit servir à chacun dans les réflexions qui alimentent au quotidien un projet, dans les coopérations mises en place à l'échelle d'un territoire ou d'un réseau.