cultura popular

Ja hi som de ple. Un any més ens preparem per les trobades al voltant d’una taula, per gaudir d'àpats copiosos i menjar dolços a tota hora a la llum d’espelmes i coloraines mentre cantem aquestes cançons que tornen cada any.

John Storey | Octaedro

A l’entrada del divendres 13 de juliol vam parlar de turisme cultural. Acostar-se a aquest concepte és tot un repte perquè no té una definició clara. Si "turisme" i "cultura", per si sols, són conceptes que se’ns escapen de les mans quan els volem acotar, "turisme cultural" és una categoria encara més problemàtica. Passa el mateix amb “cultura popular”. De què parlem realment quan fem servir aquestes paraules? Què entenem per “cultura” i per “popular”? Quina diferència presenta amb la cultura de masses, la cultura folklòrica o la baixa cultura? Per intentar respondre aquestes preguntes, John Storey va escriure a finals dels anys noranta «Teoría cultural y cultura popular».

 
 
 
Per gaudir de Sant Joan us deixem un llistat de 23 elements (més un) imprescindibles per entendre la festa. 
 

Lawrence W. Levine | La Découverte

Fem un exercici. Tenim dues capses. Cadascuna està identificada amb un cartell. A la de la dreta hi podem llegir “alta cultura” i a la de l’esquerra, “baixa cultura”. Doncs bé, hem d’omplir cada capsa amb les pràctiques culturals, productes o paraules que creiem que més s’adeqüen a cada categoria. Potser en la primera hi posarem l’òpera, la música clàssica o una exposició d’art contemporani. En la segona probablement hi aniran a parar les comèdies, els balls populars o el còmic. I mentre estiguem jugant a classificar ens adonarem que hem caigut a la trampa, la trampa de les etiquetes. Per repensar i problematitzar aquestes etiquetes, Lawrence W. Levine va escriure l’any 1988 “Culture d’en haut, culture d’en bas: L’émergence des hiérarchies culturelles aux États-unis”.

Stuart Hall i Miguel Mellino | Amorrortu

Deia Plató que la ciutat l’havien de governar els savis, és a dir els filòsofs, perquè només ells coneixen la idea de justícia. Encara que avui en dia posem aquesta afirmació en tela de judici, segueixen essent imprescindible escoltar els savis. En el camp de la cultura, Stuart Hall (1932-2014) des de mitjans dels anys cinquanta va esdevenir un dels intel·lectuals amb més impacte de la segona meitat del segle XX. Ho testimonien la fundació de la influent revista política 'New Left Review' i l’encunyació del terme “thatcherisme” abans de la victòria de la Dama de Ferro. ‘La cultura y el poder: Conversaciones sobre los cultural studies’ recull una conversa entre el teòric d’origen jamaicà i Miguel Mellino, etnoantropòleg, en què es reflexiona sobre l’estat actual dels estudis culturals (cultural studies).

Et lleves i quan puges la persiana t’adones que fa un magnífic dia de primavera. Estàs de bon humor perquè és divendres i ja s’acosta el cap de setmana. Mires el mòbil i… horror, avui és dilluns! Quina cara posaries si et passés això?

Ha arribat el divendres. Un altre divendres? No! És hora de treure la pols a les espases làser, anar de festa amb el millor cosplay o veure sortir el sol mentre matem el drac de la masmorra… perquè tot això també és cultura. Ho diu el mestre Yoda:

La nostra història està formada d’un teixit infinit d’històries. Des que naixem ens expliquen rondalles i llegendes que d’una manera subtil acaben conformant la nostra visió del món. James Finn Garner ja va reescriure un bon grapat de contes tradicionals passant-los pel sedàs del ‘políticament correcte’. És clar, l’escriptor americà es mofava de la correcció política i el to naïf de la mala literatura infantil. Però obria una porta reveladora: si les rondalles de tota la vida han estat contades i transformades una vegada i una altra, per què no les llegendes?

Col·laborativa, experimental, col·lectiva, perifèrica, universal, ubiqua, accessible, diversa, anònima, ecològica, participativa, generativa, oberta, dinàmica, pionera, innovadora, disruptiva, artificial, intel·ligent, tecnològica, autònoma, reactiva, comunicativa, proactiva, social, virtual i inclusiva. És tot els que pot ser i definir la Falla Immaterial.