consum

Bain & Company |  Forum d’Avignon

Informe que presenta els resultats d'una enquesta sobre tendències, comportaments i consums culturals realitzada per la consultora Bain & Company per al Forum d’Avignon a 6.000 consumidors de França, Regne Unit, Estats Units, Alemanya, Rússia, Brasil, Xina i Índia. L’estudi subratlla l’impacte de les noves plataformes globals per a la distribució de béns i serveis culturals en les actituds dels consumidors, l’accés a la cultura, i els nous models de promoció i prescripció. Els autors presten especial atenció a la prescripció que s’ha convertit en un factor clau en l’equilibri de poder entre distribuïdors i editors.

Kurt Salmon | Forum d’Avignon

Us presentem aquest informe, molt interessant, on es planteja com ha d’abordar la cultura els canvis introduïts per les tecnologies digitals. L’informe, elaborat per la consultoria Kurt Salmon per al Forum d’Avignon recomana la implementació d’urgent d’una sèrie de mesures per part dels poders públics perquè les indústries culturals i creatives puguin continuar el seu desenvolupament econòmic i creatiu.

El reconegut sociòleg polonès Zygmunt Bauman analitza en el seu últim llibre l’evolució del concepte de cultura i reflexiona sobre el present i el futur d’aquest terme en la societat actual marcada per la globalització, les migracions i la interacció entre poblacions. Afirma que si bé en un principi la cultura era un agent de canvi i tenia la missió d’educar a les masses i refinar les seves costums, ara, en aquests temps de modernitat líquida, la cultura ja no busca il·lustrar i il·luminar al poble, sinó seduir-lo. Fa un repàs per les contribucions d’alguns dels pensadors destacats del segle passat. Pel que fa al present, reclama un diàleg constructiu i enriquidor entre les diverses comunitats i cultures per assolir una humanitat comuna més igualitària, així mateix, aposta perquè l’estat cultural i les seves elits facilitin la trobada entre l’artista i els públics.

Segons el nou Eurobaròmetre d’hàbits, consum i participació cultural dels ciutadans de la Unió Europea només un 38% d’europeus van participar o assistir a activitats culturals l’any passat. Malgrat que hi marcades diferències entre els estats membres, un 18% dels enquestats descriuen la seva participació com a alta o molt alta, xifra que suposa un 3% de descens respecte al 2007, data de l’anterior enquesta. El 34% dels enquestats afirma no consumir mai o gairebé mai productes culturals, un 4% més des de 2007. També conclou que als espanyols els costa més pagar per la cultura que als seus veïns europeus. El percentatge d’espanyols que afirmen haver assistit o participat en activitats culturals de pagament és inferior a la mitjana. En canvi, els resultats superen la mitjana quan es tracta d’activitats gratuïtes com veure o escoltar programes culturals a la televisió o la ràdio o a l’hora de visitar biblioteques públiques.

La Fundació SGAE ha publicat l’Anuari SGAE 2013  que ofereix informació detallada sobre els principals sectors de les arts escèniques, musicals i audiovisuals del mercat cultural espanyol.

Aquest anuari presenta la informació analitzada en termes quantitatius i estructurals sobre els següents sectors del panorama cultural: arts escèniques (teatre, dansa i òpera), música clàssica, música moderna, cinema, música enregistrada, televisió, vídeo, ràdio i noves tecnologies. Per a cada apartat, presenta un informe que analitza les principals dades del sector, en destaca els aspectes característics al llarg de l’any 2012 i aporta elements per a la comparació amb l’exercici de 2011.

Us presentem dos llibres que analitzen el fenomen del turisme cultural des de diverses perspectives: els seus protagonistes i actors, les polítiques i estratègies per posar en valor els seus recursos o l’estructura i organització dels seus mercats. Les dues publicacions destaquen la necessitat d’aprofundir en el concepte de turisme cultural,  el seu significat i definició operativa per millorar la seva gestió atès el gran protagonisme que ha adquirir el turisme cultural en els mercats internacionals. El turista és cada vegada més exigent i actiu, les administracions públiques i els propietaris privats han apostat per la recuperació i posada en valor del patrimoni cultural i s’ha creat una teixit industrial al voltant de la creació de productes específics en l’àmbit cultural que expliquen l’emergència d’aquesta tipologia turística a escala mundial.

Ja podeu consultar els últims números de les revistes: «Poetics» (Vol. 41, n. 4, agost 2013) on s’analitza el consum d’alta cultura a Europa en relació a la riquesa del país, la mobilitat i el finançament cultural, o els diversos tipus de participació cívica en l’acció cultural, entre d’altres temes; «Journal of cultural economics» (Vol. 37, n. 3, 2013) amb estudis sobre l’impacte de la digitalització de les companyies discogràfiques franceses i sobre com influeix en la taquilla la modalitat d’alliberament de pel·lícules que aplica Hollywood a cada país, i «Journal of cultural economy» (Vol. 6, n. 3, agost 2013) que presenta algunes de les últimes tendències en tècniques científiques i socials per investigar i intervenir en la realitat social actual.

Circuit de la Xarxa d’espais escènics municipals l Oficina de Difusió Artística (ODA)

Aquest informe és una actualització de les medicions del Circuit de la Xarxa d’espais escènics municipals que publica anualment l'Oficina de Difusió Artística (ODA) de Diputació de Barcelona.

Els principals resultats observats són:

Les propostes escèniques incloses al Circuit s’adrecen a gairebé 3 milions de persones de la província de Barcelona (el 75,5% del total), tot i que es redueixen un 11% els ens locals participants (85 en total).

Durant el 2012, el Circuit de l’ODA ha programat 1.429 funcions (un 4% menys que l’any anterior), 586 companyies (un 0,5% més) i 722 espectacles (un 3,3% més).

Enderrock , Associació Professional de Representants, Promotors i Mànagers de Catalunya (ARC)

L'Anuari  ofereix les últimes dades sobre el consum musical a Catalunya elaborades pel Baròmetre de la Comunicació i la Cultura, i analitza l’evolució de la inversió pública i la facturació del sector privat en la indústria de la música en directe, les vendes digitals i físiques de la indústria discogràfica, i l’exportació i el comportament de fires i mercats. Finalment, analitza l’estat de la qüestió en el pop-rock, la cançó d'autor, el folk, el jazz, la clàssica, les orquestres i conjunts i la música infantil i espectacles per a públic familiar.

Hi inclou articles de Jordi Gratacòs, president de l'ARC; Ferran Mascarell, conseller de Cultura; Carles Duarte, president del CoNCA; Esteve León, gestor cultural; el batlle de Girona, Carles Puigdemont; i reflexions de músics i experts de tots els àmbits de la cultura musical. També recull entrevistes a Jaume Ciurana, tinent de batlle de Cultura de Barcelona i president de l'ICUB; Jordi Sellas, director general de Creació i Empreses Cuturals de la Generalitat; i Joan Albert Amargós, conseller de la junta directiva de la SGAE. 

El reconegut antropòleg Néstor García Canclini i la professora especialista en antropología juvenil Maritza Urteaga coordinen aquesta investigació sobre les repercussions de les noves formes d’accés, creació i producció cultural dels joves en les polítiques de desenvolupament cultural. Els autors assenyalen que la crisi econòmica i les retallades pressupostàries limiten les oportunitats laborals i l’accés a l’oferta cultural tradicional, i que els joves responen i inventen noves maneres d’agrupació i de comunicació en xarxa, al marge dels circuits comercials i de les politiques governamentals i empresarials establertes. Fan art, llibres i música, difonen i descarreguen continguts musicals més enllà del que permeten els mercats i circuits comercials convencionals.