consum

Enderrock , Associació Professional de Representants, Promotors i Mànagers de Catalunya (ARC)

L'Anuari  ofereix les últimes dades sobre el consum musical a Catalunya elaborades pel Baròmetre de la Comunicació i la Cultura, i analitza l’evolució de la inversió pública i la facturació del sector privat en la indústria de la música en directe, les vendes digitals i físiques de la indústria discogràfica, i l’exportació i el comportament de fires i mercats. Finalment, analitza l’estat de la qüestió en el pop-rock, la cançó d'autor, el folk, el jazz, la clàssica, les orquestres i conjunts i la música infantil i espectacles per a públic familiar.

Hi inclou articles de Jordi Gratacòs, president de l'ARC; Ferran Mascarell, conseller de Cultura; Carles Duarte, president del CoNCA; Esteve León, gestor cultural; el batlle de Girona, Carles Puigdemont; i reflexions de músics i experts de tots els àmbits de la cultura musical. També recull entrevistes a Jaume Ciurana, tinent de batlle de Cultura de Barcelona i president de l'ICUB; Jordi Sellas, director general de Creació i Empreses Cuturals de la Generalitat; i Joan Albert Amargós, conseller de la junta directiva de la SGAE. 

El reconegut antropòleg Néstor García Canclini i la professora especialista en antropología juvenil Maritza Urteaga coordinen aquesta investigació sobre les repercussions de les noves formes d’accés, creació i producció cultural dels joves en les polítiques de desenvolupament cultural. Els autors assenyalen que la crisi econòmica i les retallades pressupostàries limiten les oportunitats laborals i l’accés a l’oferta cultural tradicional, i que els joves responen i inventen noves maneres d’agrupació i de comunicació en xarxa, al marge dels circuits comercials i de les politiques governamentals i empresarials establertes. Fan art, llibres i música, difonen i descarreguen continguts musicals més enllà del que permeten els mercats i circuits comercials convencionals.

PROJECTE:  Cultcities

ENTITAT:  aPortada

WEB:  http://www.aportada.com/es

DESCRIPCIÓ: Aportada impulsa CultCities, una solució per a la gestió dels públics culturals. El sector cultural i les administracions municipals tenen a l’abast cada dia els registres objectius per a la seva base de dades, tot i que és habitual que la informació que es recull no sigui adequada i que les dades estiguin disperses i no es creuin. La comunicació amb els públics serà eficient quan en coneguem els interessos i puguem analitzar una correcta segmentació.

La Fundació Contemporánea ha presentat els resultats de l’Observatorio de la  Cultura corresponent al primer semestre de 2013. Atès que el nou programa de la Comissió Europea de finançament cultural Europa Creativa per al període 2014-2020 estableix com a prioritat estratègica el desenvolupament de públics, l’informe d’aquest semestre analitza alguns aspectes relacionats amb l’evolució dels públics de les organitzacions artístiques i culturals i la seva gestió.

L’informe és el resultat d’una enquesta de quinze preguntes formulades a un panel d’experts i professionals del sector cultural. Els resultats de les respostes es presenten segmentats segons dos criteris: el caràcter públic o privat de la organització i la seva tipologia (museus, espectacles, edició i centres).

 Els principals resultats han estat els següents:

• Els museus són les organitzacions que més han augmentat els seus públics (6,9%), mentre que els espectacles són els que experimenten un major descens (4,8%);

Us presentem aquesta recerca sobre el valor i els beneficis de les representacions d’arts escèniques en viu al Canadà i la seva repercussió en els ciutadans, en les comunitats i en la societat. Encarregada per la Canadian Arts Presenting Association (CAPACOA) i elaborada per Inga Petri de l’ Strategic Moves, la investigació revela que els canadencs – amb independència de la seva condició socioeconòmica - valoren molt positivament els espectacles escènics, i identifica un ampli ventall de beneficis associats amb la salut i el benestar dels individus, la vitalitat i el dinamisme de les comunitats i la solidaritat i la cohesió social.

L’estudi s’ha realitzat tenint en compte diverses perspectives: la dels artistes i creadors, productors, personal tècnic, agents, mànagers i promotors, així com la dels municipis, els patrocinadors privats o d’altres sectors relacionats com la sanitat, els serveis socials o l’educació.

Enquesta encarregada per Google a la consultora Booz & Company en què s’analitza l’impacte de la digitalització i d’internet en el sector de les indústries culturals a Europa. L’informe fa referència al període 2001-2011 en els 27 països de la UE i presta una atenció particular a Alemanya, França, Espanya, Itàlia, Polònia i Regne Unit, i es concentra en cinc sectors: cinema i televisió, premsa (diaris i revistes), edició de llibres, música i videojocs.

L’objectiu de l’estudi és determinar fins a quin punt els mitjans digitals i la cultura de la gratuïtat han contribuït a una desacceleració del creixement i a una supressió de llocs de treball.

International journal of heritage studies. Vol. 19, n. 2 (març 2013)

Número monogràfic sobre la relació entre Jocs Olímpics i patrimoni editat per Sean Gammon, Gregory Ramshaw i Emma Waterton. Aquests acadèmics en l’àmbit de turisme en universitats anglosaxones ressalten l’interès patrimonial d’aquests grans esdeveniments esportius perquè celebren i recuperen el patrimoni i en generen de nou. Recorden que les olimpíades han evolucionat tenint molt present la herència de Grècia i els ideals de Piere de Coubertin, pare dels jocs olímpics moderns; que recuperen símbols, tradicions i rituals dels països organitzadors, i que les ciutats organitzadores renoven i transformen la seva iconografia.

Sejul Malde |  Culture 24

Investigació que té per objectiu identificar i avaluar les necessitats informatives dels turistes culturals europeus per poder oferir-los la informació i els continguts culturals més adequats. Ha estat elaborada per 'Culture 24', una organització sense ànim de lucre britànica que treballa per al desenvolupament d’audiències en entorns digitals, per encàrrec d’Europeana, la plataforma i repositori de col.leccions digitals europees. La idea és que els proveïdors d’informació turística i les institucions culturals puguin desenvolupar serveis i productes de qualitat a partir de les metadades i els objectes digitals disponibles a Europeana i d’informació d’esdeveniments culturals europeus. La redacció del treball de recerca ha estat elaborada per Sejul Malde.

El periodista Robert Levine replanteja en aquest llibre el debat sobre propietat intel·lectual i alerta que les grans empreses digitals que promouen la supressió dels drets d’autor i la gratuïtat a internet estan destruint el negoci de la cultura en favor dels seus propis interessos.

Levine considera que el conflicte no és entre el públic consumidor i les empreses proveïdores de continguts, sinó entre aquestes empreses i les empreses tecnològiques.. Posa com a exemple que moltes d’aquestes empreses que defensen que els continguts han de ser gratuïts a la xarxa, cobren de Google, a qui interessa la distribució gratuïta de continguts perquè així augmenta el tràfic a la xarxa i, en conseqüència, els seus ingressos publicitaris. Denuncia que grans corporacions com Apple, Amazon i empreses de capital risc de Silicon Valley basen el seu model de negoci en oferir uns continguts pels qual no paguen o venen molt per sota del seu preu de cost. Les acusa de paràsites i d’enfonsar el negoci de les empreses productores de continguts i dels seus autors.

L'Associació Espanyola de Distribuïdors i Editors de Programari d'entreteniment (aDeSe) ha publicat un anuari amb les dades referides a la indústria del videojoc durant el 2012.

Segons les dades de la consultora Gfk facilitats a aDeSe en 2012, el consum del videojoc a Espanya va assolir els 822 milions d'euros. Encara que representi un 16% de baixada respecte al 2011 (980 milions d'euros) són dades que col·loquen Espanya com a quarta potència europea de consum.

Tots els segments van registrar descensos de facturació: les vendes de consoles van passar dels 373 milions d'euros del 2011 als 297 milions ( -20%); els videojocs, de 499 milions a 428 (-14%); i els perifèrics, de 107 milions a 97 milions (-9%).