consum

Henry Jenkins , Sam Ford, Joshua Green ׀ Spreadable media , Convergence Culture Consortium

Llibre on s’analitza com es generen i difonen els continguts i les idees als mitjans de comunicació contemporanis i a les xarxes socials i quines implicacions tenen aquestes noves maneres de fer per als negocis, la política i  la vida quotidiana. S’hi estudien conceptes com la comunicació viral, el web 2.0 o els influenciadors i s’hi examinen els nous fluxos transaccionals o els nous models de negoci emergents a partir d’uns nous mètodes de generar i fer circular la informació més participatius.

Patricia Corredor Lanas ׀ Observatorio de Cultura y Comunicación de la Fundación Alternativas

Els agents culturals atorguen una puntuació de 4,5; l’any 2011, any de la primera edició d'aquest informe, la puntuació era d’un aprovat just amb un 5,1.  L’informe de 2013 s’ha elaborat a partir d’una enquesta a 304 experts (creadors, gestors públics i privats, investigadors i crítics) i vol oferir una panoràmica del sector cultural espanyol. Els resultats mostren també una condemna rotunda del sector al sistema fiscal aplicat a la cultura i, en especial, a l’increment de l’IVA al 21%. Els agents valoren de manera molt negativa el paper de l’Estat i de les polítiques públiques, i critiquen el projecte de Llei de la Propietat Intel·lectual.

Poetics

De l’últim número de Poetics destaquem un estudi sobre la influència del capital cultural familiar en els patrons de participació dels adolescents en concerts de pop/rock i en equipaments i activitats artístiques i patrimonials. Així com una investigació sobre mobilitat cultural i dissonància cultural, que demostra que el perfil d’omnívor cultural, tradicionalment associat als estrats socials més elevats, es troba també en persones d’estrats socials més baixos. Tant cap amunt com cap avall, els individus mòbils socialment adopten activitats culturals pròpies de les seves posicions socials d’origen i destinació en els seus perfils culturals.

John H. Flak ׀ Lynn D. Dierking

Tenim el plaer de presentar-vos l’edició revisada i actualitzada de «The Museum experience», una obra publicada el 1992 que va revolucionar la manera d’entendre i tractar els visitants de museus. Els autors han incorporat en aquesta nova edició els nous avenços en recerca, teoria i pràctica de museus durant els darrers vint anys. Escrit amb un estil planer però rigorós des del punt de vista acadèmic, els autors proporcionen reflexions teòriques i aproximacions pràctiques i es plantegen per què els ciutadans van als museus, què hi van a fer, quins són els seus processos d’aprenentatge i proporcionen als professionals consells per millorar l’experiència de la visita.

Sergi Mosteiro | Gabinet Tècnic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya

Aquest informe presenta els resultats bàsics de l’enquesta sobre participació cultural a Catalunya l’any 2013, elaborada pel Departament de Cultura en col·laboració amb la Fundació Audiències de la Cultura i la Comunicació, que és qui s’encarregà de la recollida de dades en la fase de treball de camp.

Obervatorio da Cultura Galega

Galicia ocupa o sexto lugar pola cola no Estado español no gasto medio por fogar en bens e servizos culturais, nun contexto de acusada disminución tanto en Galicia coma no Estado. Deste xeito, entre 2006 e 2012 as familias reduciron o seu gasto cultural nun 15.9% ata os 646 € ao ano, fronte a comunidades como Madrid, cun gastou moito máis elevado: 966.7 €. Así o revela o informe “Evolución do gasto cultural dos fogares galegos”, feito público polo Obervatorio da Cultura Galega.

Observatorio Vasco de la Cultura

El presente informe tiene como objetivo aportar elementos para el debate y la reflexión en relación a las políticas de fomento del consumo cultural en la Comunidad Autónoma de Euskadi.

Se parte de un marco general que aporta una visión global del tipo de políticas existentes para dar respuesta al reto del aumento y diversificación del consumo cultural situando un acento especial en la diferencia entre políticas desde la oferta y desde la demanda y entre las de carácter universal y las específicas. También se le ha dado un peso especial a la idea de acceso a la cultura y las barreras que lo dificultan.

Observatorio Vasco de la Cultura

Este informe contiene la selección de los indicadores más significativos por su relación con la cultura de las siguientes fuentes estadísticas:

Hill Strategies Research | Arts research monitor, Volume 12, Issue 8, January 2014

L’últim numero de «Arts Research Monitor» presenta dos informes sobre l’ús, beneficis, barreres i reptes de l’ús de les tecnologies digitals per a les organitzacions artístiques dels Estats Units i del Regne Unit, així com un article sobre el consum cultural dels canadencs majors de 65 anys a internet. 

Ernst & Young ׀ Forum d’Avignon

Estudi elaborat per Ernst & Young per al Forum d’Avignon on s’analitza el nou mercat de dades personals i comportaments culturals generat per l’anomenat Big Data o conjunt de macrodades que genera l’actual societat digital. L’estudi recull dades dels mitjans de comunicació més importants del món i de grans companyies de l’oci i l’entreteniment i inclou entrevistes a alguns dels seus executius. Amb tota aquesta informació, més les anàlisis pròpies elaborades pels autors, l’informe reflexiona sobre com trobar un equilibri adient entre privacitat, creixement i innovació.