consum

Xavier Redondo, Mireia Buenaventura | Gabinet Tècnic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya

El català ha crescut com a llengua de consum de llibres, cinema i teatre. Segons dades de l'enquesta Òmnibus 2015, realitzada pel Centre d’Estudis d’Opinió (CEO), un 35,4% dels catalans prefereix la llengua catalana a l'hora de llegir llibres, xifra que suposa 3,8 punts percentuals més que a la darrera onada de l'any passat. També ha augmentat el consum de llibres en castellà, que enguany és del 42,6%, que són 3,9 punts més que l'edició passada.

Victor A. Ginsburgh, David Throsby | Elsevier

Manual que proporciona una panoràmica de l’evolució i desenvolupament d’aquesta disciplina durant els últims anys. L’obra recull, des d’una perspectiva interdisciplinària, contribucions que informen de la recerca més innovadora en economia de la cultura i que, a la vegada, evidencien l’equilibri existent entre les investigacions que analitzen aspectes tradicionals de l’economia com són la producció, distribució i consum de béns i productes culturals, d’una banda, i aquelles investigacions més innovadores que abasten un ventall molt més ampli d’aspectes i qüestions relacionades amb altres disciplines com la psicologia, l’estètica, l’art, la filosofia, els estudis literaris, el dret, la sociologia o l’antropologia. El volum s’agrupa en cinc gran apartats: Valor i avaluació de la cultura; Consum i demanda cultural; Indústries culturals i creatives; Diversitat cultural; i Altres qüestions més àmplies.

Gabinet Tècnic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya

Un 56,1 % de la població catalana ha augmentat el consum de continguts en línia gratuïts

Amb l’objectiu de conèixer el consum i la participació cultural a Catalunya, el Departament de Cultura analitza els resultats del mostreig que ha fet el Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) i que s’inclouen a les tres onades de l’enquesta Òmnibus del 2014.

L’estudi es basa a obtenir dades sobre la despesa en cultura per part de la ciutadania, l’assistència a les diferents activitats culturals que s’ofereixen i la llengua dels productes culturals que consumeix la societat catalana. La presentació té en compte els resultats de les tres onades, fet que permet fer una anàlisi comparativa en funció de la seva evolució temporal. Per obtenir les dades, s’han fet 1.600 enquestes per via telefònica a persones majors de 18 anys i residents als diversos municipis del territori.

Joaquim Rius-Ulldemolins | Política y Sociedad, Vol. 52, Núm. 1, p. 153-178.

Resumen: La cultura ha dejado de ser la esfera social que iluminaba la modernidad. A pesar de su mayor centralidad social y económica propia de la sociedad postfordista, las transformaciones económicas y tecnológicas de los últimos años están cuestionando su propia existencia como esfera autónoma. En este contexto, el discurso ciberutopismo hace una lectura totalmente positiva de estas transformaciones como un empoderamiento del consumidor o del surgimientos de nuevas cadenas de cooperación creativa.

David Márquez Martín de la Leona | Zeitgeist

lguien inventó en algún momento ese nefasto invento que es “El día de…”. Alguien pensó que así se conseguía centrar la atención sobre una actividad aunque sólo fuera por un día concreto, admitiendo así que el resto de los días pueda relajarse esa atención. Algo así pasa con el teatro que celebró su día internacional el 27 de marzo.

En ese día la International Theater Institute (Adscrita a la UNESCO) lanza algún que otro manifiesto escrito por algún profesional del mundo del teatro y este año el encargo se le ha hecho a Krystoff Warlikowski. El mensaje siempre es poético, con una cierta dosis lírica de reivindicación de una profesión, que (también) siempre se ve contrariada por adversidades.

En España ese mensaje del director polaco se ha acompañado del ya habitual discurso reivindicativo del IVA y de las condiciones crecientes de la precarización laboral.

Ens ha arribat al Centre la darrera obra del sociòleg francès Gilles Lipovetsky, ‘La estetización del mundo’ escrita en col·laboració amb Jean Serroy i publicada per Anagrama, on analitza com l’art i el comerç s’han hibridat en el món actual. 

Lipovetsky, professor agregat a la Universitat de Grenoble, entre les seves obres hi ha ‘Els Temps hipermoderns’ o ‘La Cultura-mundo : respuesta a una sociedad desorientada’, que també podeu consultar al Centre.

Us proposem llegir aquesta ressenya i també aquí el principi del llibre : 

Vincent Chabault ׀ La Documentation Française

Últimament són constants les notícies sobre el tancament de llibreries al nostre país i fa poques setmanes es va publicar l’últim «Mapa de librerías de España» que alertava de la delicada situació d’aquest sector. Però aquesta crisi no és exclusiva de l’estat espanyol. El llibre que ara us presentem analitza la situació de les llibreries a França i alerta també del seu perill d’extinció. L’autor assenyala que els detonants d’aquesta situació són la irrupció del comerç electrònic i la competència salvatge de nous operadors com Amazon, que han alterat considerablement l’ecosistema tradicional de venda i distribució de llibres. Així com un canvi d’hàbits de compra dels consumidors i un descens progressiu del nombre de lectors, segons les últimes enquestes de consum cultural al país veí.

Creative industries journal

Obre aquest número un article de Francisco Marco-Serrano, Pau Rausell-Koster i Raúl Abeledo-Sanchis sobre la relació entre el producte interior brut i la intensitat d’ocupació en les indústries culturals i creatives. Segons els autors, durant la última dècada s’ha afirmat de manera generalitzada que les indústries culturals i creatives són un motor per al creixement econòmic de les regions, però consideren que es tracta d’una relació controvertida i que demanda més proves i evidències. En aquest article presenten un marc conceptual que pot ajudar a testar la possible causalitat entre la generació de producte interior brut i l’índex d’ocupació en els sectors culturals i creatius. Els resultats determinen que existeix una clara retroalimentació entre aquestes dues variables. 

Sergi Mosteiro | Gabinet Tècnic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya

Com a novetat en aquesta edició, l’enquesta de participació cultural analitza quins són els principals actors que els catalans identifiquen en el seu procés de socialització cultural. La iniciativa pròpia, la família, els amics i l’escola es conformen com els principals agents a l’hora de despertar l’interès per la cultura.

El document inclou també qüestions relatives a la percepció de la població sobre els seus hàbits de participació en comparació amb els de persones del seu entorn o persones de la seva mateixa edat. Així, gairebé 2 milions de catalans consideren que participen en cultura menys que altres persones de la seva mateixa edat.