arts plàstiques i visuals

Richard Rinehart i Jon Ippolito | MIT Press

Quant temps pot perviure el llegat cultural d’una societat digital com la nostra? Els nous mitjans de creació artística, aparentment efímers i volàtils, fan  pensar en el futur incert de les obres d’art contemporani. Richard Rinehart i Jon Ippolito, però, tenen bones notícies: hi ha alternatives per a la preservació de la cultura, sempre que estiguem oberts a repensar què significa la memòria col·lectiva i  el concepte de cultura mateix.

Avui tornem amb un clàssic de les grans avantguardes, 'Ballet Mécanique', un treball del pintor Fernand Léger fotografiat per Dudley Murphy al 1924, amb música original de George Antheil, i amb la no acreditada, però si demostrada intervenció de Man Ray.

Léger va plasmar la fascinació exercida sobre ell per la civilització maquinista composant amb els motius de la seva predilecció: engranatges, articles de basar, titulars de diari, etc. un auténtic ballet on no hi ha coreografia de ballarins, sinó d'objectes, formes i figures humanes en moviment segons un concepte futurista de bellesa de la velocitat i de rellevància concedida a la màquina. en aquest principi del segle 20, "allò bell es troba arreu". 

La seva visualització ens pot ajudar a reflexionar sobre l'art, la tecnologia, la transhumanització,, la relació entre ciència i música...  tots temes d'Interacció17

Bon cap de setmana!

Jenée Iyer | Carnegie Mellon University

Les dades ho demostren: a les smart cities les competències pròpies de l’àmbit de les humanitats i les ciències socials, com el pensament creatiu i les habilitats comunicatives, són cada cop més importants. A més, s’estima quela saturació informativa generada amb el big data suposa pèrdues de 900 bilions de dòlars per any, i es necessita l’art públic més que mai per assegurar l’habitabilitat urbana, i també per contrarestar l’impacte negatiu que té en el valor de marca d’una ciutat l’estandardització que comporta la tecnologia.

No heu tingut temps de consultar el Facebook d’Interacció en els últims dies?

Aquí teniu el recull dels continguts que hem anat publicant al llarg de la setmana. Si us interessa algun article només cal que entreu al nostre perfil i el llegiu.

No heu tingut temps de consultar el Facebook d’Interacció en els últims dies?

Aquí teniu el recull dels continguts que hem anat publicant al llarg de la setmana. Si us interessa algun article només cal que entreu al nostre perfil i el llegiu.

Un organitzador personal digital o PDA (de l’anglès ‘personal digital assistant’) és un tipus d’intel·ligència artificial que ho sap tot de la persona que acompanya. Enregistra i organitza tots els moments de la seva quotidianitat i està programada per anticipar-se als seus desitjos. Però la PDA que presentem avui, a més, està dotada de sentiments i s’enamora secretament de la seva propietària.
 

Albert Barqué | El Periódico

Què tenen en comú la neurociència i el surrealisme? -Li va preguntar una neurona a l'altra. I aleshores una d'elles es va fondre a negre, l'altra a blanc, després van tornar a aparèixer, va aparèixer un grill (cric-cri), després es van desfer i un deliri sense fi va quedar amarat en el llenç.

No heu tingut temps de consultar el Facebook d’Interacció en els últims dies?

Aquí teniu el recull dels continguts que hem anat publicant al llarg de la setmana. Si us interessa algun article només cal que entreu al nostre perfil i el llegiu.

Mentre restablim la connexió entre ciència i cultura, acomiadem la setmana amb un vídeo de Björk. Ningú millor que ella per il·lustrar el tema d'Interacció 17.