J. L. Marzo, P. Mayayo | Cátedra
Us presentem una obra indispensable que actualitza la història de l’art contemporani espanyol, des de la fi de la Guerra Civil fins l’actualitat, que repassa els principals debats, tendències i pràctiques dels artistes més importants de cada etapa i renova la literatura publicada en la matèria.
A més, es fa ressò de la trajectòria de les institucions artístiques, les polítiques culturals i les teories histogràfiques que han influenciat aquesta era. Però potser el més interessant és que qüestiona certs relats de consens de la transició, revisant les pràctiques i expressions contraculturals, experimentals i perifèriques, els discursos feministes o les manifestacions artístiques de l’activisme social i polític.
La divulgación como mediación
Hemos creado una serie de fronteras para delimitar las diferentes formas de conocimiento. Estereotípicamente las agrupamos en ciencias y humanidades, o tal y como las llamó C.P. Snow, las dos culturas. Estas fronteras nos resultan útiles a la hora de organizar los saberes, compartirlos, enseñarlos, demarcar tareas profesionales, etc.