arts plàstiques i visuals

Marcelo Expósito | Turpial

Partint del seu caràcter crític i el seu afany per obrir les institucions culturals a la societat, Borja-Villel conta en primera persona la seva trajectòria, fent èmfasi en aspectes com la redefinició de les institucions culturals, el seu paper en les ciutats i la gentrificació, les externalitzacions i privatitzacions al sector, la diversitat de la societat i la heterogeneïtat dels públics o les relacions entre l’economia i l’art i els seus vincles amb el neoliberalisme o els moviments antiglobalització.

El llibre mostra, en un format de conversa  entre  Borja-Villel i l’activista Marcelo Expósito, el recorregut d’un quart de segle de l’actual director del Museu Reina Sofía; repassa des de la seva arribada de Nova York per gestionar la nova Fundació Tàpies, el seu pas pel MACBA en un moment crucial, fins la darrera parada al Reina Sofia, un cop esclatada la crisi.

No heu tingut temps de consultar el Facebook d’Interaccióen els últims dies?

Aquí teniu el recull dels continguts que hem anat publicant al llarg de la setmana. Si us interessa algun article només cal que entreu al nostre perfil i el llegiu.

Ben Lewis, crític d’art modern, va rodar durant dos anys el vídeo que us presentem avui, «La gran burbuja del arte contemporáneo». Un documental que s’endinsa en la lògica especulativa del mercat de l’art durant la crisi, i que va arribar al paroxisme al setembre de 2008, quan una obra de Damien Hirst es va vendre per un milió de lliures a Sotheby’s: el mateix dia que Lehman Brothers fer fallida i va col·lapsar la borsa. Pensem que és bo recuperar-l'ho en la setmana de la fira d'ARCO.

No heu tingut temps de consultar el Facebook d’Interacció en els últims dies? 

Aquí teniu el  recull dels continguts que hem anat publicant al llarg de la setmana. Si us interessa algun article només cal que entreu al nostre perfil i el llegiu

Jill Homan

Aquest blog de la ballarina estatunidenca Jill Homan parla de dansa contemporània, fent-se ressò de la vessant més professional i acadèmica dels agents, tot i posant en relleu la figura de ballarins, coreògrafs, formadors i dels seus projectes.

A primera vista, pot semblar un blog sense més pretensions, però si fem una ullada a través de les categories, trobareu recursos molt interessants per a aquells que estigueu interessats en la dansa contemporània.

Cultural trends | Routledge (Taylor and Francis Group)

La revista ‘Cultural Trends’ és una de les publicacions de referència del Regne Unit que analitza en profunditat el sector de la cultura. Es publica trimestralment, i conté articles i referències bibliogràfiques que han estat avaluades per investigadors experts per assegurar la seva qualitat. És una revista de prestigi d’abast mundial que analitza i impulsa les darreres tendències en recerca empírica sobre art, patrimoni, cultura digital o indústries culturals, i que també té per objectiu influir en aquelles polítiques culturals que tenen més impacte social.

L’Observatoire, la revue des politiques culturelles

Els «geo-artistes» a estudi a la revista francesa l’Observatoire, un referent en matèria de polítiques culturals, que dedica un interessant monogràfic a les noves dinàmiques entre els artistes i l’espai públic i el territori, els nous tipus de col·laboracions i les noves situacions amb què s’hi troben la creació i la geografia urbana. El número 48 d’aquesta revista dedica, a més, un apartat especial a la darrera edició del Festival d’Avinyó.

Destaquem també l’article «Les enjeux de la reconnaissance publique des festivals», del sociòleg Emmanuel Wallon, sobre la determinació del rol dels festivals en les polítiques culturals, més enllà de la seva instrumentalització.

El Museu d'Art de Cerdanyola (MAC), ha estat copartíceps del projecte «La mirada de l’altre», que vincula la creació artística i la societat del seu entorn.
El projecte ha consistit a crear 11 parelles artístiques, formades per artistes professionals i per artistes amateurs, aquests últims usuaris de serveis de salut mental del Parc Sanitari de Sant Boi.

Article d’Elena Vozmediano publicat a El Cultural el 11 de novembre del 2016. 

Fes clic aquí per veure l’article original

Es una posibilidad real: las 1.100 obras de la Colección Arte Contemporáneo podrían abandonar el Museo Patio Herreriano, que se fundó para albergarlas, si la asociación de grandes empresarios a la que pertenecen no llega a un acuerdo con el Ayuntamiento de Valladolid. La historia de esta peculiar colección, en la que se entrecruzan misiones culturales, intereses políticos y agendas corporativas, no es un caso único. Son muchos los museos españoles que albergan colecciones privadas. Repasamos la situación de algunos de estos depósitos perecederos de arte.

Simon Mellor | Arts Council England

Les experiències personals i la percepció que tenim sobre les diverses manifestacions artístiques es presenten de manera ben diferent entre individus, el que dificulta la tasca de definició de la qualitat i l’excel·lència en l’àmbit cultural.

Un innovador sistema de mesura de la qualitat de les experiències del públics de la cultura s’ha posat en marxa a Anglaterra, després d’un període de prova dut a terme en 150 institucions i museus nacionals. Segons Simon Mellor, director executiu d’arts i cultura de l’Arts Council, la venda d’entrades o les opinions dels crítics són poc representatives per analitzar la qualitat ja que no donen resposta a qüestions com la percepció dels espectadors i la seva experiència.

El Quality Metrics

El projecte 'Quality Metrics', desenvolupat per responsables de la creació i exhibició i recolzat per l’Arts Council, reuneix valoracions pròpies (dels artistes i curadors), d’ altres professionals i opinions del públic per construir un mapa d’allò que hom pensa de la qualitat de les arts i de les experiències culturals.