arts plàstiques i visuals

L'Euroregió Pirineus Mediterrània ha publicat una nova convocatòria de projectes, amb l'objectiu de posar en relleu la diversitat cultural dels territoris de l'Euroregió i fer-ne un espai de referència en l'àmbit de la creació artística. 

La dotació financera de la present convocatòria és de 100.000 €, a distribuir entre 6 projectes, com a màxim, de qualsevol disciplina i expressió artística en els àmbits de les arts escèniques, l'art contemporani, el cinema, l'audiovisual, etc.

Arturo Rubio Arostegui, Joaquim Rius Ulldemolins | Arte, Individuo y Sociedad, Vol. 28, No 1, p. 41-57

Resumen  |  Desde su invención en los años cincuenta, la política cultural ha sido objeto de análisis y reflexión por parte de las ciencias sociales. No obstante, en España presenta una serie de características diferenciadoras frente a las democracias occidentales europeas como consecuencia del periodo franquista. Con la recuperación de la democracia España adquiere el paradigma dominante de una política cultural democrática basada en la libertad, el pluralismo y el derecho a la cultura. Sin embargo, tras décadas de gobiernos democráticos el diagnóstico de la política cultural en España presenta rasgos de crisis sistémica, además de los efectos de la crisis global financiera de inicios del siglo XXI.

Us recordem que podeu consultar la secció ‘Intersecciones entre arte y educación’ que es publica periòdicament al suplement cultural del diari de Tarragona «Encuentros». La secció reflexiona sobre els punts en comú i diferències entre l’art i l’educació i informa de la tasca que s’està fent en aquest àmbit i també de la que manca encara per fer. A cada número la secció presenta algun projecte rellevant, informa sobre centres que desenvolupin experiències  interessants o entrevista a professionals que s’hi dediquen. 

ITD Projectes Internacionals | CERC

Amb l’objectiu de conèixer amb major profunditat els agents culturals que treballen en el sí dels municipis sense suport ni contacte amb l’Administració (sota radar) i per tal d’establir així possibles vies de millora en la seva relació, aquest informe examina la realitat cultural de cinc municipis ben diferents de la província de Barcelona per tal de no només visibilitzar i analitzar casos concrets d’agents culturals sota radar, sinó també per mostrar actituds i posicionaments generals que tenen els ajuntaments davant d’aquesta realitat cada vegada més habitual.

Entrevista realitzada per 'La aventura de aprender' de TVE a Jesús Carrillo, director de Programes Culturals del Museu Nacional Centre d'Art Reina Sofía i professor d'història de l'art a la Universitat Autònoma de Madrid.

Encuentros

Podeu consultar la secció ‘Intersecciones entre arte y educación’ que es publica periòdicament al suplement cultural del diari de Tarragona «Encuentros». La secció reflexiona sobre els punts en comú i diferències entre l’art i l’educació i informa de la tasca que s’està fent en aquest àmbit i també de la que manca encara per fer. A cada número la secció presenta algun projecte rellevant, informa sobre centres que desenvolupin experiències  interessants o entrevista a professionals que s’hi dediquen. 

Les primeres notícies vinculades a la destrucció d’elements patrimonials a Mosul o Nim-rud van generar un fort impacte mediàtic. Aquesta repercussió feia presagiar que les accions continuarien en les següents setmanes i mesos. Malauradament, les sospites es van fent realitat amb la destrucció de l’antiga ciutat de Hatra, a l’Irak o de Dur Sharrukin, capital de la civilització assíria durant el regnat de Sargon II (722-705 aC).

Aquest context traça diverses lectures. Per una banda ens transporta als diferents usos que es fan del Patrimoni Cultural. Estat Islàmic ha trobat un filó en aquest àmbit per disposar de publicitat gratuita a nivell internacional. Es fa un ús del patrimoni amb objectius polítics o ideológics. Res de nou. La bibliografia generada sobre aquesta tipologia d’usos és immensa. La recerca ens aporta continuament noves dades en aquest sentit, tant de conflictes ja passats, com dels avui actius desplegats per tot el món, amb casos vinculats a la destrucció i salvaguarda del patrimoni.

Jorge Luis Marzo  | Periférica, revista para el análisis de la cultura y el territorio, núm 15 ( 2014)

En este artículo Jorge Luis Marzo, historiador, sociólogo y comisario de exposiciones, analiza cómo el valor otorgado a «lo público» en el ámbito del arte esconde, en gran medida, otros factores fundamentales que no tienen por qué corresponderse. En primer lugar, mediante «lo público» se consigue la legitimación de los gestores de lo público, que se erigen en garantes del patrimonio. En segundo lugar, el artista se ve condicionado por esa conceptualización. En tercer y último lugar, «lo público» también influye, en consecuencia, en la propia obra de arte.