arts escèniques i en viu

La internacionalització a les fires d’arts escèniques


 COFAE | I. Fernández, P. Llacuna
 

La internacionalització seria una assignatura pendent en les fires d’arts escèniques segons un informe que acaba de publicar COFAE, la coordinadora de fèries d’arts escèniques de l’Estat espanyol, del qual es desprèn que en molts dels casos analitzats no es disposa d’un pla d’objectius definit a mitjà i llarg termini, ni es compta amb una dotació de recursos que permetin la seva estabilitat en el temps. FiraTàrrega, la Fira Mediterrània de Manresa, la Fira de Teatre de Titelles de Lleida, el Trapezi de Reus i la Mostra d’Igualada formen part d’aquesta associació.

Arts escèniques i covid-19. Un any de canvis

Aquest informe, publicat el desembre de 2020 per l’International network for contemporary performing arts (IETM), explora com s’ha adaptat el sector de les arts escèniques a l’actual context de pandèmia, i identifica algunes dels mètodes de supervivència més interessants dutes a terme pel sector en països d’arreu. A més, també ofereix recomanacions als responsables polítics sobre com donar suport al sector actualment, en un futur proper i a llarg termini.

Educar en la pràctica artística, un dret irrenunciable

La pràctica cultural i artística ha de formar part, de manera irrenunciable, del procés d’aprenentatge de qualsevol persona. En un context com l’actual on les desigualtats lluny de disminuir van en augment, és més necessari que mai reclamar que les polítiques públiques facin una aposta clara i decidida per garantir que la pràctica artística i cultural en general formi part de les trajectòries formatives de tots els infants i joves, sense excepcions. En aquesta publicació hi trobareu reflexions i propostes al voltant de diverses qüestions fetes per un grup de treball format per diversos professionals de l’àmbit de la música i les arts. El document vol ser útil per a la revisió de projectes ja existents, per a la posada en marxa de noves iniciatives, per a la intervenció sobre l’esfera política i, en general, per generar noves oportunitats que garanteixin el dret de tota la població a la pràctica de les arts com a part indispensable de la seva educació.

Propostes per a les polítiques locals de suport a les arts visuals. Entrevista a Óscar Abril Ascaso.

En el marc del Programa de Formació que s’impulsa des del CERC (Centre d’Estudis i Recursos Culturals de l’Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona) Óscar Abril Ascaso va presentar el curs: "Propostes per a les polítiques locals de suport a les arts visuals", a l’Espai Claustre celebrat online els dies 11 i 12 de novembre.

Óscar Abril Ascaso és historiador de l'art i gestor cultural, ha sigut co-responsable del simposi CopyFight, responsable d'exposicions de Sónar,  de nous formats de la Fàbrica de Creació d'Arts en Viu de L'Estruch de Sabadell i director de La Laboral de Gijón, entre d'altres.

Dones i cultura. La necessitat de passar de la igualtat formal a la igualtat efectiva

Han transcorregut tretze anys des de la promulgació de la Llei orgánica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes, i en el dia d’avui les dones continuen sent "invisibles'. Es miri des d'on es miri, els estudis amb perspectiva de gènere que analitzen les dinàmiques dels diferents sectors culturals demostren una desigualtat clara entre homes i dones des de l'àmbit de la representació fins a la direcció de les institucions.Us presentem tres dels estudis que s'han publicat recentment que demostren que la desigualtat de gènere en el sector cultural és una piràmide de profundes ramificacions. 
 


Carme Portaceli «S’ha de trencar la imatge conservadora que té el TNC»

El traspàs oficial de la direcció amb Xavier Albertí no serà fins al juny de 2021, però Carme Portaceli (València, 1957) ja té ben definit el seu Teatre Nacional de Catalunya (TNC). Surt fum de la seva agenda, entre reunions, assajos i viatges a Madrid. Hi trobem un forat per fer, a un despatx acabat d’estrenar, la primera entrevista en què detalla els seus plans. Va molt per feina amb les respostes, però quan cal s’atura a rumiar i dispara sense embuts amb la mateixa energia i determinació. Tampoc li cauen els anells: quan acabem l’encontre, drap en mà, desinfectarà de forma meticulosa tot l’espai.
 

Les dues cares de la moneda

International network for contemporary performing arts (IETM)  i Europe Beyond Access (Disability Arts International)

Apropar-se a les diferents regions geogràfiques, facilitar l’accés lliure a totes les publicacions, assegurar l’accessibilitat física i proveir de subtítols i traducció en llengua de signes les sessions de treball i jornades. Aquestes són algunes de les accions que desenvolupa l’International network for contemporary performing arts (IETM) per complir amb un dels seus principals valors: la inclusió. Però és suficient?

El Circ Cric vol transformar-se en un “pol de circ al sud d’Europa”

Jaume Mateu (Tortell Poltrona) i Montserrat Trias, fundadors i ànimes del Circ Cric, projecten convertir les carpes ubicades al Montseny en un nou espai de creació, formació i exhibició de les arts escèniques on tingui protagonisme la vinculació amb la natura. La voluntat és que aquest sigui el seu “llegat i tribut” al país, i que l’equipament exerceixi de “pol de circ al sud d’Europa”. Un projecte ambiciós pel qual sol·liciten un 60% de finançament públic.

Virtualitats de les arts en viu

Elena Polivtseva | IETM

Tots ho hem viscut a la nostra pròpia pell. Durant els mesos de pandèmia causada per la COVID-19 la cultura ens ha ajudat a mirar cap al futur incert amb una mica més d’esperança. Més concretament, les arts en viu han il·luminat les ments cansades de la gent, i si ho han pogut fer ha estat gràcies al procés de digitalització al qual s’han sotmès. Això és el que es posa de manifest a l’informe 'Live Arts in the Virtualising World' de la International network for contemporary performing arts (IETM) escrit per Elena Polivtseva.
 

Com viurem la música?

El silenci es va arribar a apoderar dels carrers, però també de les sales de concerts, de les nits i dels caps de setmana sense tarimes ni patis de butaques, sense pistes de ball. Va regnar una pau inusual que forçosament ens aboca a la música enllaunada i digital, però en qualsevol cas, no més viva que els codis binaris que la feien sonar a casa.

La música per fi s’està desconfinant. Sembla ser que aquest estiu que aviat comença ens promet poder gaudir-la en viu, de nou, però diferent. Quin procés de desconfinament viu la música i quines són les opcions que trobarem per gaudir dels directes l’estiu del 2020? Veiem-ne algunes opcions: