arts escèniques i en viu

Un documental sobre creació comunitària dins el programa Barcelona districte cultural.

El documental "Art i part", emès al 33, va ser ideat i dirigit per Raimon Fransoy i Xavier Puig i repassa el procés de creació que veïns i artistes van viure en tres dels cinc barris que van protagonitzar la primera edició del projecte "ART i PART": el Poblenou, Sant Andreu i Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera.

La majoria de coneixements sobre ciència de ben segur que els hem après a l'escola, amb els llibres de text i les explicacions del professorat. Però potser altres coneixements els hem adquirit d'una manera més lliure, amb la lectura d'una novel·la o veient un programa educatiu de televisió. Però no hi ha res com l'experiència que dispara una experiència en directe, on s'estreny la distància entre el pati de butaques i l'escenari, com qui veu un espectacle de màgia, descobrint amb els focus de l'escena la màgia de la ciència.

La gent no s'adona del poder que té. Ni la gent, ni la mateixa poesia, ni probablement la cultura.

Un 19 de gener de 1919, demà farà un segle, naixia a Barcelona l'autor de la frase que titula aquest post, Joan Brossa i Cuervo, autor d'aquestes cites i de tants altres rastres que podem trobar i que ens son familiars. Aquest 2019 celebrem l'Any Brossa, per commemorar el centenari del naixement d'aquest artista que treballava la poesia de manera transversal, en totes les seves formes, per fer-la universal i no deixar ningú indiferent. Us sonen?

Arriba la V edició de les JORNADES DE DIRECCIÓ, una trobada amb professionals de reconegut prestigi que exposaran la seva visió sobre l’ofici de dirigir. Trajectòries i experiències contrastades i una mirada particular sobre gèneres i autories que han abordat des de la seva mirada particular.

Enguany ens acompanyaran Rosario Ruiz, Joan Lluís Bozzo i Magda Puyo:

- La forma de l’actuació contemporània, a càrrec de Rosario Ruiz.

El teatre és un camí d’aprenentatges des de l'antiguitat clàssica, gràcies a l’impacte de la catarsi. És així com els drames que articulaven els actors ajudaven a purificar i encarar els propis dels espectadors. La tragèdia, com va definir Aristòtil és la "representació d'una acció memorable i perfecta, de magnitud competent, recitant cadascuna de les parts, per si separadament; i que no per manera de narració sinó movent la compassió i el terror, disposa a la moderació d'aquestes passions "[i]  

Ficcions que funcionaven, i funcionen, com una vacuna per a les passions de la vida mateixa.
 

El teatre és una mentida preciosa, i acaba sent més veritat que moltes altres coses.[ii]

Diu la dita que hostes vingueren i de casa ens tragueren. Potser no és la millor frase per parlar de turisme per les ressonàncies xenòfobes que té. Però també és cert que és capaç d’il·lustrar i sintetitzar el malestar dels barcelonins respecte el fenomen turístic.

No és cap secret: robots i intel·ligència artificial ja no són ciència-ficció. Aquestes creacions que han poblat les històries fantàstiques, utòpiques i distòpiques, ja formen part del nostre dia a dia. D’entrada, pot semblar que l’origen de tot plegat és el progrés tecnològic. No ben bé. A l’última entrada del 2017 acomiadàvem l’any amb un robot tan simpàtic com Wall-E. En aquella ocasió us explicàvem que l’origen del concepte “robot” prové, precisament, del camp de l’art; més concretament, de les arts escèniques. Karel Čapek va inventar-se els primers robots a l’obra R.U.R. (Rossum’s Universal Robots) (1920). En l’obra de teatre, les màquines tenien aspecte humà i la seva funció era fer els treballs massa exigents per a les persones. Així doncs, el robot és txec. De fet, no deixa de ser una evolució de la figura del golem, una criatura de l’imaginari jueu. Per tant, hem d’agrair a l’art que apareguessin aquestes màquines intel·ligents. En ple segle XXI sembla que la tendència s’està invertint. Ara són els robots (o la intel·ligència artificial) qui creen art. Us en deixem uns quants exemples.

'Perform' (Participatory Engagement with Scientific and Technological Research through Performance) és un projecte d’investigació que va néixer el novembre de 2015 amb l’objectiu de fer créixer l’interès dels joves per la ciència, la tecnologia, les matemàtiques i les enginyeries a través de les arts escèniques. Aquesta aproximació a les ciències des d’una perspectiva humanística busca trencar estereotips de gènere i fer més fàcil l’accés dels joves de col·lectius desafavorits a les carreres científiques.

Acción Cultural Española (AC/E)
 

Primera edició d’aquest Anuari que analitza les últimes tendències digitals i com les tecnologies canvien la manera de dissenyar, produir i exhibir cultura a l’Estat Espanyol. També fa prospectiva sobre el futur immediat. L’anuari neix amb l’objectiu d’ajudar als professionals de la cultura a comprendre millor com, a on i quan incorporar les noves tecnologies a les seves organitzacions culturals. Cada edició inclourà un apartat específic amb bones pràctiques en matèria de tecnologia digital en una disciplina concreta. Aquesta primera edició es dedica a les arts escèniques.