Què passaria si els museus situessin les relacions al centre de la seva activitat? La publicació, 'The Constituent museum', s’inspira en aquesta pregunta i ofereix una anàlisi experimental, diversa i rigorosa, del que normalment es coneix com a educació, mediació o interpretació dins les institucions museístiques.
En comptes de concebre el visitant com un receptor passiu de contingut predefinit, se’l considera un membre actiu d’un cos constituent, algú a qui es pot esperonar, provocar, inspirar i de qui es pot aprendre.
Les educacions als museus. Més d’una realitat
El Comitè per l’Educació i l’Acció Cultural de l’ICOM (CECA) va publicar a finals del passat any el darrer número de la col·lécció ICOM Education. Si el número anterior es dedicava a analitzar el significat actual del concepte "acció cultural", aquest últim es centra en la qüestió de l’educació i mediació, un concepte amb connotacions certament diferenciades en funció de l’idioma emprat. Al món anglosaxó, l’educació és tant de tipus formal com informal i fa referència a totes les etapes de la vida, mentre que per les llengües llatines el mot s’associa més específicament a l’escola i a la criança de les nenes i nens per part dels seus pares.