Llibre

Acció climàtica als museus, desigualtats culturals i crisi ecosocial en l’era digital entre les novetats bibliogràfiques


Novetats bibliogràfiques del Centre d'Informació i Documentació (CIDOC) del CERC que inclou una tria de les novetats editorials aparegudes al mercat durant els darrers mesos i incorporades al catàleg del Centre.

Recordeu que també podeu consultar totes les novetats a CERCLES, el catàleg del CIDOC.

El museu en evolució constant


REMED | Universitat Politècnica de València
 

Tot apunta que la implementació d’eines tecnològiques i digitals en els museus i el patrimoni cultural suposarà un canvi de paradigma al sector en els anys vinents. Estudis i experiències de diversa índole lloen els avantatges de la tecnologia per estimular el potencial emocional dels museus i fidelitzar els públics

Nou llibre: El lenguaje museográfico


Recentment ha estat publicat el segon llibre de Guillermo Fernández: El lenguaje museográfico. Un breve manual de introducción al conocimiento y uso del fascinante lenguaje del siglo XXI. 

Amb pròleg de Ferran Adrià, aquest llibre es pot adquirir a través del seu web, a on també es possible llegir-ho íntegrament on line.

La cultura com a terreny problemàtic...


La nova aliança editorial de Trànsit Projectes amb l’argentina rgc Ediciones busca acostar alguns dels títols emblemàtics del segell especialitzat en publicacions sobre la gestió i les polítiques culturals. Aquest primer transvasament transatlàntic ha portat dos títols a les nostres llibreries. ‘Valorizar lo propio, potenciar lo común’ de Diego Benhabid y Ricardo Santillán Güemes, i ‘Política cultural y desacuerdo’ d’Alexandre Barbalho, a les pàgines del qual se'ns proposa sortir del terreny conegut, i fins i tot autocomplaent, per experimentar la cultura com a desacord.
 

Barcelona, cultura sense capital


Marc Roig i Badia | PAM
 

Què ha passat amb l’efervescència cultural de la ciutat comtal de finals dels setanta? Marc Roig presenta un assaig que repassa amb un to irònic les polítiques i el panorama cultural dels darrers quaranta anys d’una Barcelona víctima dels seus governants i de la maquinària centralista de l’Estat, que s’han saldat amb una ciutat cada vegada amb menor pes econòmic, polític i social.

Governança cultural a les ciutats, l’art com a producte i futurs postpandèmics entre les novetats bibliogràfiques


Novetats bibliogràfiques del Centre d'Informació i Documentació (CIDOC) del CERC que inclou una tria de les novetats editorials aparegudes al mercat durant els darrers mesos i incorporades al catàleg del Centre.

Recordeu que també podeu consultar totes les novetats a CERCLES, el catàleg del CIDOC.

Governança de l’oci nocturn en pandèmia: last night a DJ saved my life


LXNIGHTS | Jordi Nofre
 

El tancament de l’oci nocturn arran de la Covid-19 ha posat de manifest la seva importància per a la vida social i cultural de bona part de la societat – i no només dels més joves –, alhora que ha visibilitzat com la nit és una font de benestar social i emocional, de construcció de comunitat i de suport psicològic mutu en temps de pandèmia.

Precarietat laboral, tecnologies immersives, drets digitals o la crisi del sistema cultural entre les novetats bibliogràfiques


Novetats bibliogràfiques del Centre d'Informació i Documentació (CIDOC) del CERC que inclou una tria de les novetats editorials aparegudes al mercat durant els darrers mesos i incorporades al catàleg del Centre.

Recordeu que també podeu consultar totes les novetats a CERCLES, el catàleg del CIDOC.

Gènere i creativitat: els progressos recents, a la vora del precipici


 Unesco


La igualtat de gènere és fonamental per garantir una autèntica diversitat de les expressions culturals i la igualtat d’oportunitats en la creació artística i l’ocupació cultural. Més enllà d’aquesta idea defensada per la Unesco, les dades qualitatives i quantitatives revelen que les dones i les persones amb diversitat de gènere s’enfronten a nombroses barreres

Els set sabers d’Edgar Morin i l’Agenda 2030


Unesco
 

No hi ha democràcia sense tenir en compte qüestions ètiques, no hi ha desenvolupament sostenible sense pensar en el nostre lloc al planeta i no hi ha una perspectiva conscient dels drets humans si no aconseguim entendre’ns els uns als altres. La vinculació dels set sabers necessaris per a l’educació del futur del filòsof Edgar Morin amb l'Agenda 2030 és clara.