Article

Els autors d'aquest títol tan inspirador "Small Cities with Big Dreams" (2019), Greg Richards, professor d'Estudis d'Oci a la Universitat de Tilburg als Països Baixos i Lian Duif, assessora i experta en màrqueting urbà, es plantegen una mescla de conceptes interessants com ara: urbanitat, polítiques culturals, processos participatius, polítiques socials, gestió cultural… Tots ells son etiquetes presents al llarg del llibre que busquen descriure quin és el paper que han de tenir les ciutats petites en un mon cada vegada més globalitzat on les grans urbs son les que lideren el món. En un mar on els peixos petits fan grans esforços per sobreviure, aquest llibre pot esdevenir un xarxa de suport per totes aquelles comunitats que vulguin repensar la manera com entenem els projectes culturals, i vist des d’una perspectiva més global, les polítiques municipals i la forma de governança d’una ciutat. 
 

Emily Dawson ens parla al seu article sobre l’equitat i l’exclusió en el context científic. Malgrat semblar que estigui allunyat del nostre àmbit de tractament, el cert és que mostra més paral·lelismes amb el món cultural del que pot semblar a simple vista. L’article ens aporta una visió molt interessant sobre el tractament de l’equitat, la no discriminació i la igualtat d’oportunitats per l’accés al coneixement. És per aquest motiu que moltes de les reflexions que apareixen a l’article ens semblen interessants a tenir en compte ja que son igualment valides per l’àmbit cultural. Al cap i a la fi, el denominador comú que pot ser d'interès tant per l’àmbit científic com pel sector cultural és la millora i l’increment de la justícia social.

Els museus poden ser palanques pel desenvolupament local i socioeconòmic, i la innovació és crucial per assolir aquest propòsit. Així ho consideren Chuan Li i Sendy Ghirardi, autors de l’article 'The role of collaboration in innovation at cultural and creative organisations. The case of the museum',

Jordi Baltà, Marta Llobet, Jordi Pascual, David Roselló | Comissió de Cultura de Ciutats i Governs Locals Units (CGLU) i Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC) 

Anàlisi de les polítiques culturals a partir de Cultura 21: Accions. Recomanacions per a la implementació de l’Agenda 21 de la cultura a Sant Cugat del Vallès

Les polítiques locals de desenvolupament tendeixen, progressivament, a cercar la sostenibilitat a partir de tres factors: creixement econòmic, inclusió social i equilibri mediambiental. En aquest inici del segle XXI no són poques les veus que assenyalen que aquests tres conceptes són insuficients i que cap desenvolupament es podrà qualificar de sostenible si no es considera un quart pilar: la cultura. Els valors culturals com la creativitat, la memòria generacional, la diversitat i el coneixement contribueixen al creixement personal i són cada vegada més importants per a la democràcia i la convivència ciutadana.

 Lourdes Lopetegui
 

Ara fa un any es va celebrar al Museu Nacional el curs Introducció a l’Arts in Health. Creació i gestió de programes en salut mental: trastorns d’ansietat i depressió adreçat a professionals de la cultura i la salut. Lourdes Lopetegui, psicòloga, hi va assistir i ens explica l’experiència d’organitzar una activitat al Museu d’Art de Cerdanyola per a un grup de persones afectades d’ansietat i agorafòbia. L’experiència va resultar molt profitosa. En aquesta línia, el Museu Nacional ha iniciat juntament amb el Servei de Psiquiatria de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron el programa Art i Salut.

Les polítiques relacionades amb l'esport i la cultura comparteixen trets comuns. Històricament, s’han avaluat pràctiques en ambdues àrees en relació amb els beneficis potencials per a les persones i la societat en general, com la salut i el foment d’un entorn democràtic
 

La infància i l’adolescència, dues etapes de la vida que determinen en gran mesura les nostres maneres de ser, els nostres principis, els nostres interessos i potser fins i tot la nostra professió. Sovint trobem a faltar ser petits i tenir menys obligacions i preocupacions, però el cert és que aquestes són dues de les etapes de la vida més vulnerables, en què depenem més dels que ens envolten i l’entorn en què vivim ens influencia sense que ens n’adonem.

En qualsevol de nosaltres sorgeix la necessitat inevitable de vincular-nos a les coses, d'establir una connexió emotiva amb els objectes que observem i posseïm. Aquest desig icònic, aquesta pulsió objectual, ens fa intuir figures als núvols del cel i cares humanes a la carrosseria d’un cotxe, a les finestres i balcons dels edificis o formes que creiem verificables a les taques de florit de la paret.

Bentornades i bentornats!
 

Com han anat els festivals? Ja sabem que l’estiu és temps de festivals. De fet, avui dia no hi ha racó d’aquest país que no tingui el seu propi festival, per modest i petit que sigui. Fins i tot, cada festa i festival amb el seu got reutilitzable. Abans d'acomiadar-nos per vacances us preguntàvem: "A l’estiu prefereixes gaudir dels festivals o ets més de museus?"
 

Engeguem màquines i iniciem aquest nou curs amb la mostra de Le Collectif des Festivals, un col·lectiu que posa en xarxa un conjunt de festivals per potenciar-ne la seva responsabilitat social i ambiental, per fomentar una societat més justa i ecològica, més habitable.

Per als surrealistes de les avantguardes històriques el surrealisme era una forma de vida, una manera de situar-se en el món: una “supervivència” que tenia com a única finalitat la ruptura de la lògica i dels codis comunicatius. Calia una actitud vital molt determinada per entrar en estat de trànsit amb els objectes i els símbols, enamorar-se’n i transgredir-los per a desorientar l’espectador a través de l’absurd. La fascinació per les relacions objectuals incongruents ha conduït a un joc de paradoxes humorístiques.

El temps que ens fa gaudir i ens persegueix torna a canviar de referència aquest cap de setmana. Bé, canvia l’hora, el temps seguirà sent el mateix, tan relatiu com sempre. Però més enllà de la seva relativitat o no, què és el temps?