Article

COVID-19 i biblioteques


Les biblioteques de tot el món s’han vist afectades per l’aparició de la COVID-19. Moltes d’elles han tancat temporalment o han reduït els serveis al mínim per contribuir als esforços destinats a limitar la propagació del coronavirus. També s’han anat prenent decisions difícils sobre la millor manera de donar accés a la informació sense comprometre la seguretat de les persones usuàries i del personal que hi treballa.

The Global South Bears a Disproportionate Burden of the Climate Change Effect: Social and Economic Vulnerabilities and their Long-Term Effects [ENG]


Victoria Platzer

Global Experiences | Internships Abroad
 

BA Global and International Studies with a specialization in Globalization, Culture, and Power | Political Economy and Globalization Analysis, Ethical considerations of Globalization, Race & Ethnicity Analysis, Development & Underdevelopment. Carleton University Ottawa, ON

Cap a una sortida sostenible de la crisi: més cultura i més ciència

Tot i que els impactes de pandèmia de la Covid-19 segueixen definint la greu situació per la qual passa la cultura, l’actualitat cultural es fa cada vegada més ressò de les receptes per sortir d’aquesta crisi. Ho hem anat veient a la Comunitat Virtual i, també, a les publicacions que hem anat compartint al canal d’Interacció a Facebook durant els darrers mesos. Avui, us en portem un resum perquè no se us escapi.

Nou article a Polièdrica: I si el problema fos la paraula?


 Pep Montes a Polièdrica
 

Gairebé tots els equipaments culturals de Catalunya tenen pendent l’assignatura d’aconseguir que el jovent s’hi adreci de forma espontània i interessada, integrant aquest col·lectiu com a productor cultural actiu i no com a públic captiu a través de centres educatius en la majoria de casos. Però, malgrat l’interès dels responsables de polítiques i institucions culturals per atreure’ls, gran part de les iniciatives que posen en relació joves i cultura són projectes de dinamització pensats des de la intervenció socioeducativa i promoguts per departaments públics de joventut, serveis socials i equipaments cívics o socioculturals.

Comunitats literàries: el poder de la paraula més enllà dels llibres


Per Sant Jordi reivindiquem la literatura com a eina per a la transformació social. Cooperatives com La Carbonera, Els Nou Rals, Synusia i VerSembrant la utilitzen per generar comunitat, autoconeixement i pensament crític.
 

En vigílies d'una jornada dedicada a la literatura escrita i a l'admiració pels escriptors i escriptores més reconeguts reivindiquem aquest art més enllà dels productes i de les personalitzacions. La literatura també és una eina per a la transformació social que genera comunitat, autoconeixement i pensament crític.
 

La planificació estratègica de la cultura en temps de pandèmia


 Ja busco senyals de primavera

Katherine Mansfield
 

La COVID-19 ha trasbalsat les nostres vides, ens ha portat malaltia i mort, ens ha confinat i ha paralitzat l’economia. El món cultural, tan afeblit des de fa anys, ha patit de ple la sotragada. La pandèmia i el seu impacte plantegen reptes i qüestions importants. Aprofitarem l’ocasió per abordar un canvi de model? O tot plegat farà encara més profunda la crisi del sector? Reconeixerem d’una vegada la cultura com un bé de primera necessitat i l’accés com un dret social, més enllà d’una declaració institucional? Deixarem la producció obsessiva i buscarem altres maneres de treballar col·lectivament que tinguin més a veure amb el llarg termini? Com serà la cultura postpandèmia?
 
 

Ploure sobre mullat o la cultura en pandèmia


Avui dia, escriure un article d’actualitat evitant les paraules ‘pandèmia’ o ‘coronavirus’ és una entelèquia. Per tant, és evident que sintetitzar i analitzar els continguts de la comunitat virtual d’Interacció del primer trimestre de 2021 ens portarà a parlar dels estralls de la covid-19 i del futur immediat del sector cultural. Ara bé, no ens equivoquem: la situació sanitària actual no és l’únic tema que afecta les polítiques i la gestió culturals. Un repàs exhaustiu als articles publicats a Interacció entre el gener i el març d’aquest any ens mostra que l’statu quo de la cultura és el resultat de dinàmiques que s’arrosseguen de lluny i que el virus tan sols ha exacerbat. La situació crítica del sector cultural ha generat molts titulars d’impacte. Però, com diu la dita, plou sobre mullat.

Els reptes de la recuperació i la cultura digital

Posem la mirada als reptes de futur als que ens enfronta la situació de crisi actual, a través dels articles publicats al Facebook d’Interacció, durant els mesos de gener i febrer. Es troben entre el balanç de l’any que vam deixar enrere i la vista a un futur que, si bé es mostra incert, es procura entomar amb resiliència i cert optimisme.

Quins son els principals reptes pel 2021 de les organitzacions i de les persones que treballen en el sector cultural? Trobeu respostes a “Retos” de David Márquez. Reptes que afecten i fan plantejar objectius i missions a molts museus, actualment. Com a l’entrevista del director de l'Observatori dels Públics del Patrimoni Cultural de Catalunya, Antoni Laporte, on s’expliquen les dades dels visitants del sector museístic del país, i en un breu article, l’organització europea NEMO presenta un nou informe que analitza com la pandèmia ha afectat els museus europeus.

Precarització del sector cultural i inequitats en la participació, reptes clau en l'era post-Covid

La pandèmia ha impactat amb més intensitat en els drets culturals de les persones amb menys recursos | La participació en la vida cultural suposa la possibilitat de trobar-se amb la diferència, possibilitat que ara es veu greument amenaçada | La reactivació del sector cultural no pot anar deslligada de la lluita contra les desigualtats en l'exercici dels drets culturals.
 

Per Nicolás Barbieri , investigador i professor en l'àmbit de les polítiques culturals i les desigualtats socials, 12 de març de 2021. Desè article del dossier «Canvi 20-21»

Laboratoris ciutadans: cultura cocreada i polítiques públiques

Davant de desastres de gran magnitud com huracans, bombardejos o terratrèmols que assolen ciutats i territoris, es desperta en la societat un sentiment de fraternitat i de solidaritat, que porta a les persones a unir esforços pel bé comú. Aquest és el punt de partida de Marcos García per explicar el model de funcionament dels laboratoris ciutadans: institucions públiques, obertes, democràtiques i d’experimentació.