blog de Interacció

Aquest informe ha estat elaborat per dos dels economistes culturals més importants del món, Hasan Bakhshi i David Throsby  a l’encàrrec de NESTA (National Endowment for Science, Technology and the Arts), organització independent creada al 1998 que treballa per augmentar la capacitat d'innovació del Regne Unit.

Els finançadors de les arts i els dissenyadors de polítiques reclamen cada vegada més a les organitzacions artístiques i culturals que siguin més innovadores. Tanmateix, no queda clar què significa innovació en el context artístic i cultural. Aquest informe,  aborda aquest problema i proposa un marc d’innovació que pot ser utilitzat tant per les organitzacions artístiques com pels finançadors.

Aquest número de la revista «Culture and local governance» està dedicat a la interacció entre cultura i comunitats sostenibles. Com a pòrtic del número, les dues investigadores, Nancy Duxbury i  M. Sharon Jeannotte exploren els concepte de cultura, sostenibilitat i governança local. Obre el monogràfic l’article de Sacha Kaghani,  Julia Hahn, entorn la qüestionable sostenibilitat social de les classes creatives de les ciutats que han apostat per aquest model (ciutat creativa). Continua amb l’article de Meg O’Shea  centre les seves reflexions sobre  la importància de l’art i la cultura en els processos de governança, ella proposa que els governs integrin les consideracions i implicacions culturals en la política per fer front als objectius de sostenibilitat.

El sociòleg Jean-Paul Forumentraux analitza en profunditat una iniciativa francesa molt interessant que replanteja els processos dels encàrrecs públics d’una obra i la seva realització. Es tracta de Noueaux Commanditaires, un col·lectiu de suport i mediació artística i cultural promogut per l’artista François Hers i la Fondation de France el 1991, que té per objectiu plantejar aquests encàrrecs com a veritables processos participatius que atorguin un paper actiu a la ciutadania, així com vincular la creació artística amb els problemes i inquietuds reals de la societat. La funció de Nouveaux Commanditaires és incentivar el diàleg entre els artistes, la ciutadania i els agents públics i privats implicats mitjançant l’establiment de protocols consensuats entre totes les parts.

A l’ère des coupes budgétaires, du retrait étatique de l’espace culturel, de l’augmentation des coûts de production, il apparaît comme essentiel pour le monde des arts d’intégrer les problématiques économiques aux modèles de développement. Dans chaque pays occidental, il est demandé aux organisations muséales de faire preuve de toujours plus d’imagination pour réduire la fonction de coût total tout en permettant une diffusion plus large des œuvres, une étude plus précise des collections et un choix plus divers des activités.

L’Oficina de Difusió Artística de la Diputació de Barcelona presenta l’informe anual del curs 2011/2012 del programa 'Anem al teatre' de suport a la programació de teatre música i dansa per a educació infantil, primària i secundària, batxillerat i cicles formatius.

Els objectius d’aquest programa són: donar suport a les polítiques educatives i culturals dels ajuntaments; la creació de nous públics de teatre, música i dansa i l’educació de la sensibilitat artística; articular programacions artístiques de qualitat, adequades a cada nivell educatiu; garantir la igualtat d’oportunitats d’accés dels alumnes a l’oferta artística sigui quina sigui la seva procedència geogràfica; afavorir la coneixença i identificació dels espais escènics del municipi i/o de l’entorn.

On 10 April, Mounir Mahmalat, a graduate of the Music and Media bachelor program, published a comparative study of the efficiency of German and American opera houses in the «Arts Management Newsletter» of the Arts Management Networks. He produced this study within the framework of the major Music and Media Management, and at the Northeastern University in Boston, USA, in 2010. The title of this work is, «The Efficiency Rumor - Do US-American Opera Houses Operate More Efficiently Than German Ones? - Economic Analysis and Comparison of Twelve German and American Opera Houses». The study attempts to answer the question of whether and in what areas German opera houses can learn from their American counterparts in relation to more efficient use of resources.

L’objectiu principal d’aquest llibre és fer un balanç d’aquesta última dècada en què les indústries creatives i l’economia creativa s’han situat en el centre de les polítiques culturals i econòmiques tant de les grans institucions internacionals com dels governs nacionals, locals i autonòmics de tot el món.

L’anàlisi es fa des d’una perspectiva francòfona ja què segons el director de l’obra, Philippe Bouquillion, professor la Universitat Paris 13 i investigador del Laboratori de ciències de la informació i de la comunicació MSH Paris Nord, Omic, existeix molta literatura anglòfona sobre aquesta matèria però la francesa, en canvi, encara és escassa.

Manual teòric on l’especialista en cooperació cultural iberoamericana Fernando Vicario Leal reflexiona sobre aquesta disciplina i ordena els seus àmbits d’actuació, competències i reptes de futur.

L’autor adverteix que els conceptes de cooperació i de cultura són amplis, difosos i poden experimentar variacions significatives al llarg del temps, la qual cosa complica i dificulta la seva anàlisi sistemàtica. Destaca però, el potencial de la cultura com agent generador de canvi, progrés i benestar social, així com la necessitat de fomentar la cooperació per afavorir l’equilibri territorial i la convivència entre i dins dels països i territoris.

Monogràfic titulat «Creatives after the crash» on s’hi analitzen els efectes de la crisi econòmica actual en la classe creativa. Tots els autors coincideixen a dir que l’economia creativa és un motor econòmic i una font fonamental per al canvi econòmic, i que les activitats creatives han crescut més ràpid que l’economia global. Divergeixen però, a l’hora d’avaluar com ha afectat la crisi als treballadors creatius. Mentre alguns assenyalen que es tracta d’un sector menys vulnerable a les fluctuacions econòmiques que el sector industrial o el sector serveis, d’altres destaquen el creixement de la precarietat i la vulnerabilitat que pateixen aquests treballadors. El número està coordinat pels acadèmics Betsy Donald – del Departament de Geografia de la Queen’s University (Ontario, Canadà), Meric S. Gertler – de la Facultat d’Art de la Universitat de Toronto (Canadà) i Peter Tyler, academics – del Departament d’Economia del Territori de la Universitat de Cambridge (UK).

 Ann Markusen and Anne Gadwa |  Journal of Planning Education and Research, 29 (3), 379-391, January 2010

The authors of this article argue that, despite increasing attention to creative cities and cultural planning, “knowledge about what works at various urban and regional scales is sorely lacking”. The authors highlight the relative lack of research “evaluating the efficacy of specific cultural strategies” designed to improve local cultural development.

In particular, they indicate that better information about designated cultural districts and cultural tourism would be useful. Important questions regarding cultural district designations include:

• Is a clustered group of cultural venues better or worse than a “decentralized mosaic of cultural activities” in different neighbourhoods?
• Does a concentrated cultural district attract more tourists than dispersed cultural venues and activities?
• Are designated cultural districts attached to (or detached from) “the fabric of neighborhoods and residences”?