Cultura popular

Igualada farà un procés participatiu per elaborar la programació de la Capital de la Cultura Catalana 2022

ACN Barcelona | 23 febrer 2021
 

L'estudi Burzon*Comenge ha dissenyat un logotip que enllaça els conceptes d'història, ciutat viva i ciutadania. 

L'Ajuntament d'Igualada engegarà un procés participatiu per elaborar la programació d'actes específica per al projecte Igualada Capital de la Cultura Catalana 2022. El consistori ho ha anunciat aquest dimarts amb motiu de la presentació del logotip de l'esdeveniment, que ha estat elaborat per l'estudi igualadí Burzon*Comenge. El regidor de Promoció Cultural, Pere Camps, ha detallat que convidaran a totes les entitats i empreses culturals de la ciutat a presentar projectes, que acabaran sent votats "per tota la ciutadania". Pel que fa la imatge, es tracta d'un logotip format per tres elements que representen les lletres IGD (abreviatura d'Igualada) i que enllacen els conceptes història i patrimoni, ciutat viva i ciutadans ambaixadors.

Entre la incertesa i l’esperança: el món de la cultura mira al futur


 L’associacionisme cultural reflexiona sobre el temps que s’obre i posa en relleu els aprenentatges adquirits en el seu any més difícil.
 

“No es recuperarà tot en un dia, però ens en sortirem”. Les paraules de la Rosa Maria Provencio, presidenta de l’Ens de l’Associacionisme Cultural Català (ENS), resumeixen el sentir majoritari del món de les entitats culturals, que esperen passar pàgina d’aquest malson que ha estat el 2020.

Nefast, catastròfic o desastrós són alguns dels qualificatius que mereix l’any que acabem de deixar enrere en boca de les veus del teixit associatiu cultural català. Durament colpejat per una pandèmia que ha arrasat amb tot al seu pas, el sector de la cultura afronta amb resignació el daltabaix de proporcions devastadores que ha portat la Covid.

Carol Duran és la nova directora del Centre Artesà Tradicionàrius (CAT)


Carol Duran relleva Jordi Fàbregas en la direcció artística del festival Tradicionàrius i el CAT. El ja exdirector segueix vinculat al certamen i prepara la producció inaugural de la 34 edició
 

Carol Duran és la nova directora del Centre Artesà Tradicionàrius (CAT) i del festival de folk homònim després de 33 anys liderats per Jordi Fàbregas, que es va acomiadar la primavera passada. La institució ho ha oficialitzat aquest dimecres, però la músic i gestora cultural es va incorporar al càrrec al setembre per treballar en la confecció de la 34a edició del festival Tradicionàrius, en la qual participaran Sabor de Gràcia, Vega, Cocanha i Marala, entre molts altres. Duran ha explicat que vol sumar més dones a la programació i, en el llarg termini, fomentar la internacionalització del festival. Al seu torn, Fàbregas manté el vincle amb l'equipament i el festival i dirigirà l'espectacle inaugural de la propera edició, 'Almanac'.

La represa de la cultura popular

Plans de represa del sector cultural: La cultura popular i les associacions culturals.

El Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya va presentar un pla aprovat pel Comitè Tècnic del Pla PROCICAT el passat 17 de juliol de 2020, amb la voluntat d'analitzar els riscos i posar ordre en les mesures a prendre en cada acció de cultura popular. El pla, que s'ha tingut en compte pel desenvolupament de moltes activitats que s'han reprès ja durant aquest estiu, aporta una sèrie d'observacions dels riscos i de recomanacions sobre de quina manera s'haurien de dur a terme activitats com els castells o actes en ateneus, passant per les danses i el foc.

El calidoscopi de la cultura popular

John Storey | Octaedro

A l’entrada del divendres 13 de juliol vam parlar de turisme cultural. Acostar-se a aquest concepte és tot un repte perquè no té una definició clara. Si "turisme" i "cultura", per si sols, són conceptes que se’ns escapen de les mans quan els volem acotar, "turisme cultural" és una categoria encara més problemàtica. Passa el mateix amb “cultura popular”. De què parlem realment quan fem servir aquestes paraules? Què entenem per “cultura” i per “popular”? Quina diferència presenta amb la cultura de masses, la cultura folklòrica o la baixa cultura? Per intentar respondre aquestes preguntes, John Storey va escriure a finals dels anys noranta «Teoría cultural y cultura popular».

Vint-i-tres (més un) conceptes santjoanencs


 
 
 
Per gaudir de Sant Joan us deixem un llistat de 23 elements (més un) imprescindibles per entendre la festa. 
 

Una altra Sant Jordi és possible

La nostra història està formada d’un teixit infinit d’històries. Des que naixem ens expliquen rondalles i llegendes que d’una manera subtil acaben conformant la nostra visió del món. James Finn Garner ja va reescriure un bon grapat de contes tradicionals passant-los pel sedàs del ‘políticament correcte’. És clar, l’escriptor americà es mofava de la correcció política i el to naïf de la mala literatura infantil. Però obria una porta reveladora: si les rondalles de tota la vida han estat contades i transformades una vegada i una altra, per què no les llegendes?