Arts escèniques

Dia Mundial del Teatre 2021. Tothom al teatre!


Un any més, el 27 de març, ens sumem a la commemoració del Dia Mundial del Teatre, una jornada que se celebra arreu del món amb l’objectiu de donar visibilitat i reivindicar el valor de les arts escèniques. 

El Dia Mundial del Teatre fou creat per l'International Theatre Institute (ITI) el 27 de març de 1962, quan es va obrir la temporada del Teatre de les Nacions a París.  Des de llavors, cada any l'ITI convida una figura important del món de les arts escèniques a escriure un missatge amb motiu de la diada en què comparteixi les seves reflexions sobre el teatre i la cultura de la pau.

Després d'un any molt dur per al sector, el món escènic, en aquest cas el del teatre, vol reivindicar-se i, sobretot, animar els espectadors a tornar a omplir les butaques. Tothom al teatre!

El Dansa Metropolitana tanca la quarta edició amb 15.800 espectadors


Més de 240 activitats relacionades amb la dansa, amb un total de 90 espectacles, han tingut lloc aquest març a 10 ciutats de l’Àrea Metropolitanas.
 

Pel que fa als espectacles de sala, aquests han acollit un total de 10.000 assistents respecte de les 11.700 butaques posades a la venda. Comparat amb l’última edició que es va poder celebrar sense restriccions, enguany se supera l’ocupació amb un 85% d’assistència, respecte el 77% del 2019.
 

La pandèmia impacta de ple als creadors de carrer

El sector de les arts de carrer està molt tocat per l'anul·lació d'actuacions per la pandèmia. La forta caiguda d'activitat i d'ingressos ha colpejat uns artistes que ja treballaven a precari. Ara alerten que el futur d'aquest sector està en perill.

Així ho recull l’informe que ha publicat la Fundació Carulla, creat en aliança amb les organitzacions Street Art Manifiesto i l’Associació Plataforma Arts de Carrer. Una enquesta que recull les respostes de 300 creadors actius i que posa xifres a l’impacte de la pandèmia en un sector, els de les arts de carrer, ja de per si fràgil i precari.

Arts escèniques i covid-19. Un any de canvis

Aquest informe, publicat el desembre de 2020 per l’International network for contemporary performing arts (IETM), explora com s’ha adaptat el sector de les arts escèniques a l’actual context de pandèmia, i identifica algunes dels mètodes de supervivència més interessants dutes a terme pel sector en països d’arreu. A més, també ofereix recomanacions als responsables polítics sobre com donar suport al sector actualment, en un futur proper i a llarg termini.

Dones i cultura. La necessitat de passar de la igualtat formal a la igualtat efectiva

Han transcorregut tretze anys des de la promulgació de la Llei orgánica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes, i en el dia d’avui les dones continuen sent "invisibles'. Es miri des d'on es miri, els estudis amb perspectiva de gènere que analitzen les dinàmiques dels diferents sectors culturals demostren una desigualtat clara entre homes i dones des de l'àmbit de la representació fins a la direcció de les institucions.Us presentem tres dels estudis que s'han publicat recentment que demostren que la desigualtat de gènere en el sector cultural és una piràmide de profundes ramificacions. 
 


Carme Portaceli «S’ha de trencar la imatge conservadora que té el TNC»

El traspàs oficial de la direcció amb Xavier Albertí no serà fins al juny de 2021, però Carme Portaceli (València, 1957) ja té ben definit el seu Teatre Nacional de Catalunya (TNC). Surt fum de la seva agenda, entre reunions, assajos i viatges a Madrid. Hi trobem un forat per fer, a un despatx acabat d’estrenar, la primera entrevista en què detalla els seus plans. Va molt per feina amb les respostes, però quan cal s’atura a rumiar i dispara sense embuts amb la mateixa energia i determinació. Tampoc li cauen els anells: quan acabem l’encontre, drap en mà, desinfectarà de forma meticulosa tot l’espai.
 

Les dues cares de la moneda

International network for contemporary performing arts (IETM)  i Europe Beyond Access (Disability Arts International)

Apropar-se a les diferents regions geogràfiques, facilitar l’accés lliure a totes les publicacions, assegurar l’accessibilitat física i proveir de subtítols i traducció en llengua de signes les sessions de treball i jornades. Aquestes són algunes de les accions que desenvolupa l’International network for contemporary performing arts (IETM) per complir amb un dels seus principals valors: la inclusió. Però és suficient?

Virtualitats de les arts en viu

Elena Polivtseva | IETM

Tots ho hem viscut a la nostra pròpia pell. Durant els mesos de pandèmia causada per la COVID-19 la cultura ens ha ajudat a mirar cap al futur incert amb una mica més d’esperança. Més concretament, les arts en viu han il·luminat les ments cansades de la gent, i si ho han pogut fer ha estat gràcies al procés de digitalització al qual s’han sotmès. Això és el que es posa de manifest a l’informe 'Live Arts in the Virtualising World' de la International network for contemporary performing arts (IETM) escrit per Elena Polivtseva.
 

Educar o no educar, aquesta és la qüestió?

El teatre és un camí d’aprenentatges des de l'antiguitat clàssica, gràcies a l’impacte de la catarsi. És així com els drames que articulaven els actors ajudaven a purificar i encarar els propis dels espectadors. La tragèdia, com va definir Aristòtil és la "representació d'una acció memorable i perfecta, de magnitud competent, recitant cadascuna de les parts, per si separadament; i que no per manera de narració sinó movent la compassió i el terror, disposa a la moderació d'aquestes passions "[i]  

Ficcions que funcionaven, i funcionen, com una vacuna per a les passions de la vida mateixa.
 

El teatre és una mentida preciosa, i acaba sent més veritat que moltes altres coses.[ii]

Dansa i diversitat

Stephanie  Burridge [ed.] |  Charlotte Svendler Nielsen [ed.]

Les arts poden tenir un paper essencial a l'hora d’encoratjar les persones amb necessitats especials a través de diverses iniciatives artístiques. L’objectiu, estimular i apreciar les pròpies capacitats mitjançant llibertat que confereixen els espais experimentals creatius.

Hi ha un model de pedagogia inclusiva, cada vegada més activa, que promou l’aprenentatge de la dansa i d’altres arts, d’una manera equitativa en la diferència dins els marcs educatius. Al mateix temps, són cada cop més els coreògrafs que treballen amb la diversitat, per inspirar al mateix temps la creativitat per mitjà de projectes comunitaris.