Arts escèniques

Stephanie  Burridge [ed.] |  Charlotte Svendler Nielsen [ed.]

Les arts poden tenir un paper essencial a l'hora d’encoratjar les persones amb necessitats especials a través de diverses iniciatives artístiques. L’objectiu, estimular i apreciar les pròpies capacitats mitjançant llibertat que confereixen els espais experimentals creatius.

Hi ha un model de pedagogia inclusiva, cada vegada més activa, que promou l’aprenentatge de la dansa i d’altres arts, d’una manera equitativa en la diferència dins els marcs educatius. Al mateix temps, són cada cop més els coreògrafs que treballen amb la diversitat, per inspirar al mateix temps la creativitat per mitjà de projectes comunitaris.

Sergio Villanueva, Helena González, Oriol Marimon, Irene López | University of Warwick i Universitat Oberta de Catalunya

Imaginem-nos per un moment que anem al teatre, acompanyant un grup d’estudiants. Però no es tracta d’una representació convencional, no és una performance, no és una comèdia, ni una tragèdia grega. És de fet, una classe de ciència, però des d’un escenari, i utilitzant totes les eines escenogràfiques possibles, tal i com faria una veritable companyia de teatre.

La darrera sessió de l'eix sobre 'el diàleg entre la cultura cientificotècnica i la cultura artisticohumanística' va ser la taula rodona 'Ciència i Arts', desenvolupada durant la tercera i última jornada d'Interacció17. En aquest debat van participar un total de cinc artistes que mantenen un especial vincle amb el món de la ciència, en una sessió coordinada per la física, divulgadora i ballarina Irene Lapuente.
 

Bidó de Nou Barris, Art Social | Antonio Alcántara Alcántara (coord.)

L'Ateneu Popular 9 Barris és un referent de la gestió comunitària, una manera de fer que s’està posant al centre del debat sobre polítiques culturals. També és una realitat palpable de cultura compartida, compromesa i que arrela i creix al territori on s’inscriu. Un exemple ben clar d’això és el treball al voltant del circ que s’hi ha desenvolupat al llarg dels 40 anys d’existència de l’espai.

Acción Cultural Española (AC/E)
 

Primera edició d’aquest Anuari que analitza les últimes tendències digitals i com les tecnologies canvien la manera de dissenyar, produir i exhibir cultura a l’Estat Espanyol. També fa prospectiva sobre el futur immediat. L’anuari neix amb l’objectiu d’ajudar als professionals de la cultura a comprendre millor com, a on i quan incorporar les noves tecnologies a les seves organitzacions culturals. Cada edició inclourà un apartat específic amb bones pràctiques en matèria de tecnologia digital en una disciplina concreta. Aquesta primera edició es dedica a les arts escèniques.

Òpera XXI,  l’Associación de Teatros, Festivales i Temporadas Estables de Ópera en España, és la responsable d’aquesta edició en castellà de l’estudi «La gestión de la opera» sobre la gestióde  companyies i teatres d’òpera a Europa i Estats Units, elaborat per Philippe Agid i Jean Claude Tarondeau i editat el 2010 en anglès i posteriorment en francès. Els autors, experts internacionals en la matèria, expliquen els models nord-americà i europeu – amb Alemanya com a referència – i desmunten algunes idees preconcebudes, errònies i molt esteses a casa nostra sobre els models de finançament en aquests països. Aquesta edició inclou un estudi específic sobre el panorama operístic a l’Estat espanyol, encarregat per Òpera XXI a Philippe Agid.