sistema cultural

José Ramón Insa  | Espacio Rizoma

Existen muy diferentes campos semánticos para abrazar el concepto de cultura. Uno son tomados desde el ámbito teórico-racional y otros desde el ámbito empírico. La necesidad de una convergencia entre ambos es absoluta para crear espacios de responsabilidad pública. En periodos de recesión como el actual se produce también una paradoja: se busca una especie de movimiento perpetuo en el que se intenta dar apariencia de normalidad a través de hinchar programas de modo demasiado artificial. Este encadenamiento de eventos continuos supone más una metáfora de la intencionalidad de representaciones que de una ejecución de procesos de construcción de cultura. Estaría bien aprovechar la situación para detenerse mínimamente y reflexionar. Sin embargo, construir un corpus teórico en las administraciones es una auténtica quimera que continuamente se tumba desde criterios economicistas e hiperactividad programática. Sin una perspectiva de futuro amplio se gestiona desde la inercia y en ocasiones desde la ocurrencia, una subjetividad hipertrofiada que no es sino el reflejo de una interpretación parcial de la realidad circundante. Estas posiciones de “seguridad” eximen de seguir pensando y es una posible causa de que la cultura local no siga avanzando en la misma proporción que avanza la calle.  Unas posiciones que se aferran a una especie de “política de la intrascendencia” preocupada por intereses limitados a las lógicas del poder.

El Comité d’Història del Ministeri de Cultura francès posa al dia el recull «La politique culturelle en débat. Anthologie, 1955-2005» publicat el 2006 amb 45 textos essencials sobre els fonaments de les polítiques culturals franceses des de la creació del Ministeri de Cultura per André Malraux l’any 1955. Aquesta edició, coordinada també per Philippe Poirrier – professor d’Història a la Universitat de Bourgogne i vicepresident del Comitè d’Història – incorpora 15 textos nous que cobreixen aquest últim període de set anys.

El conjunt de textos, molt interessants i recomanables, pretén nodrir i fomentar el debat públic  i ser útils a l' hora de prendre decisions sobre futures polítiques  ja què, segons Poirrier, sense perspectiva històrica no es pot fer anàlisi prospectiva. Els textos provenen de fonts diverses (discursos polítics, memòries de gestors culturals, reflexions d’acadèmics, ...) i  aborden aspectes generals de les polítiques culturals des d’un punt de vista polític i intel·lectual.

Organització dels sistemes culturals públics

En un estudi sobre el Canadà, Mònica Gattinger i Diane Saint Pierre  parlen d’una tendència cap a la hibridació de models en l’evolució dels sistemes culturals públics de forma que els de matriu anglosaxona adopten formes de matriu continental i al seu torn, aquests incorporen dispositius i lògiques de matriu britànica. Seguint aquesta lògica, el Quebec va crear el seu consell de les arts el 1992, mentre que Ontario es dotava d’una estructura ministerial. Aquesta tendència a la formació de models mixtes es pot fer extensiva a la majoria dels casos analitzats amb diferents pesos i intensitats. Tanmateix, això no ha comportat precisament la simplificació dels sistemes culturals, i ha fet més complexa si s’escau, la seva governança i fiscalització.

Entrevista a Salvador Sunyer

Durada del vídeo: 08:23

Visualitzador de vídeo flash no instal·lat

L’annuaire statistique de la culture «Chiffres clés 2013»  s’appuie sur un partenariat avec les directions générales du ministère de la Culture et de la Communication, les établissements publics sous sa tutelle, des services d’autres ministères (Budget, Économie et Industrie, dont Insee, Fonction publique), et de nombreuses organisations professionnelles. Il présente, sous forme de tableaux et graphiques, les statistiques relatives au champ culturel en France (patrimoines, création, enseignements artistiques, technologie de l’information, usages culturels numériques…) et offre les outils de mesure d’une approche transversale des grands thèmes de politique culturelle (usages et fréquentations, emploi, financements).

Si ens aturem a pensar quins són els processos que conflueixen en qualsevol creació o projecte cultural ens adonarem que, ben sovint, el món local hi té una gran importància i n’és el germen i el lloc d’acollida. Perquè és aquí justament, en el món local, d’on sorgeixen els projectes i les accions culturals i artístiques. I és en els municipis on hi ha un contacte directe amb els agents culturals i d’on sorgeixen, també, tot un seguit d’iniciatives que s’imbriquen amb el teixit associatiu, amb el públic i amb el batec creatiu.

Número monogràfic de la revista RIPS coordinat pels professors Arturo Rodriguez Morató i Joaquim Rius Ulldemolins de la Universitat de Barcelona. La publicació presenta una sèrie de materials elaborats en el marc d'una àmplia investigació sobre les polítiques culturals de les comunitats autònomes espanyoles, que ha estat portada a terme durant els últims sis anys per part d'un equip d'investigadors de diverses universitats del país. La major part dels articles aquí inclosos van ser presentats, en una primera versió en el marc de la VII International Conference on Cultural Policy Research (Barcelona, juliol de 2012).

 Australian Government

'Creative Australia' aims to ensure that the cultural sector—incorporating all aspects of arts, cultural heritage and the creative industries—has the skills, resources, and resilience to play an active role in Australia’s future. 'Creative Australia' reflects the diversity of modern Australia and outlines a vision for the arts, cultural heritage and creative industries that draws from the past with an ambition for the future.