Destacats

Joaquim Rius-Ulldemolins | Universitat de València

Des de les ciutats estat italianes i les seves catedrals i palaus de refinada arquitectura fins a les megalòpolis d’Orient Pròxim i els gratacels i museus bandera, les arts han conformat un element d’identitat i atracció per a les urbs i projecten les aspiracions i la manera de viure dels seus habitants".

Segons Rius-Ulldemolins, autor de «Cultura, gobernanza local y desarrollo urbano» la relació entre ciutat i cultura és una relació històrica, present des de l’època del Renaixement, i va directament lligada al desenvolupament dels museus, teatres i òperes.

Des del Centre d'Estudis i Recursos Culturals amb la col·laboració de l’Oficina de les Dones i LGTBI hem proporcionat un espai d’encontre per tal de parlar, aprendre i reflexionar al voltant de les polítiques culturals i el gènere. Enfocat a tècnics i tècniques municipals de les àrees de cultura i igualtat, les Jornades s’han repartit en tres dies amb continguts molt diversos. Les ponents encarregades de conduir les jornades han estat Joana Masó, professora de Literatura Francesa a la Universitat de Barcelona i investigadora de la Càtedra Unesco 'Dones, desenvolupament i cultures' i Carla Alsina coordinadora de l’Ateneu Popular de Nou Barris i consultora en l’àmbit de la defensa dels drets humans des d’una perspectiva de gènere interseccional. 

Nicolás Barbieri i Yunailis Salazar | L’equitat en la cultura. Estudi de casos amb metodologia de recerca participativa

Mentre les polítiques públiques en matèria de salut, habitatge o educació han anat incorporant l’equitat com a objectiu i criteri en la seva agenda, l’equitat en la cultura, entesa com la igualtat d’oportunitat de tota la ciutadania per a exercir els seus drets culturals, no sol ser una qüestió que aparegui explícitament en les polítiques culturals dels ajuntaments.

Amb l’objectiu de determinar com els municipis es plantegen els reptes vinculats a l’equitat cultural en l’àmbit de l’acció pública i quins són els factors que generen més desigualtat, el Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC) de la Diputació de Barcelona, en col·laboració amb l’Institut de Govern i Polítiques Públiques (IGOP) de la Universitat Autònoma de Barcelona, presenta “L’equitat en la cultura. Estudi de casos amb metodologia de recerca participativa”. Per elaborar-lo, s’ha comptat amb la implicació dels municipis del Prat de Llobregat, Igualada, Sabadell i Tiana.

Culture 21. Agenda 21 de la Cultura | Ciudades y Gobiernos Locales Unidos

Els aspectes culturals juguen un paper essencial en l'èxit de l'Agenda 2030. Els drets culturals, el patrimoni, la diversitat i la creativitat són components centrals del desenvolupament humà i sostenible.
 

L'Agenda 2030 és un petit pas cap endavant en la consideració dels aspectes culturals per al desenvolupament sostenible. Al  2013 va haver-hi una gran mobilització de la societat civil, organitzacions i xarxes culturals internacionals, per incloure la cultura a l’Agenda 2030 com un dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) amb la campanya global “El futur que volem inclou la cultura” (“The Future We Want Includes Culture” n’és el títol en anglès). Com va recollir la 'Carta de Cooperació Cultural de Lió'. Amb 'La cultura en los objetivos de desarrollo sostenible. Guía práctica para la acción local' podreu penetrar els Objectius de manera transversal per extreure'n l'implicació de la cultura en el desenvolupament local sostenible amb efectes globals.