Destacats

Cultura conscient per a un món inconscient


Una imatge val més que mil paraules, i el cas de la crisi climàtica és paradigmàtic. En plena setmana del COP25, les paraules han estat més de mil i de dosmil, però a vegades les obres artístiques poden ser molt més impactants i mobilitzadores que les declaracions de màxims que, en moltes ocasions, no arriben als mínims.

Singularitzant el turisme cultural


Amb Jordi de San Eugenio Vela
 

Imaginem-nos una parella que viu en un pis que no els acaba de convèncer i que, precisament per aquest motiu, no acostumen a tenir-hi convidats. Un dia uns amics els convencen per organitzar-hi un sopar i quan arriba el dia es veuen obligats a fer dissabte per intentar tenir-lo en condicions.

Els museus com a generadors de benestar | XXXII Jornada de la Xarxa de Museus Locals

Posar les persones al centre, atendre totes les necessitats, ser conscients de la diversitat d’interessos i, per tant, de públics. En definitiva, dirigir la reformulació que els museus catalans estan vivint actualment cap a la seva vessant més social; per reforçar-la i, tant o més important, donar-la a conèixer.
 

El salt cap a la innovació als museus: millor si el fem plegats


Els museus poden ser palanques pel desenvolupament local i socioeconòmic, i la innovació és crucial per assolir aquest propòsit. Així ho consideren Chuan Li i Sendy Ghirardi, autors de l’article 'The role of collaboration in innovation at cultural and creative organisations. The case of the museum',

Per què és important llegir. Una nova defensa de la lectura

Els beneficis de la lectura no són sempre tan evidents com es voldria, però hi són. En parla Evelio Martínez al seu llibre 'Por qué leer todavía', en el qual mira d’elaborar una nova i particular defensa de la lectura. Martínez no es posiciona ni a l’extrem dels escèptics que en neguen tots els beneficis ni al dels autors que es valen de tòpics i arguments poc fonamentats per demostrar els aspectes positius de la lectura.

L’activisme social: el canvi que els museus necessiten?

L’activisme als museus és una pràctica cada vegada més present, que reivindica el seu espai a uns equipaments com ara els muses que els hem d’entendre com a espais socials. Hi ha un creixent reconeixement de que els museus no son espais neutres lliures d’opinions polítiques, ans el contrari, tenen una forta influència sobre els aspectes que afecten a l’actualitat social. Aquest procés de desmentir la neutralitat dels museus és quelcom que connecta amb el compromís polític propi del moviment feminista. De fet, les pràctiques feministes son recorrents en els exemples que veiem al llarg del llibre sobre l'activisme als museus. Adonar-se que l’aparent neutralitat és en realitat el punt de vista del dogma dominant blanc i heteropatriarcal fa que la nostra mirada canviï. Adoptar un posicionament no neutral implica agafar una actitud activista en contra de la repressió de les minories. La neutralitat està cada vegada més qüestionada i el caràcter polític dels museus és més evident. Avançar cap a l'activisme als museus és anar cap a la direcció on els museus tenen un caràcter marcadament social, on aspectes com ara l’apropament amb la comunitat, el posicionament polític o la creació de xarxes entre diversos equipaments son claus per entendre la nova manera de fer dels museus.

Població ocupada en el sector cultural. EPA. III/2019

La població ocupada en el sector cultural a Catalunya és de 188,1 milers de persones en el tercer trimestre del 2019, xifra que es tradueix en una variació interanual positiva del 13,1%. Per sexe, l'ocupació en aquest sector mostra un increment interanual del 2,6% en el cas de les dones i del 21,6% en el cas dels homes. Per situació professional, la població assalariada augmenta un 5,5% i la no assalariada un 33,5%. El sector cultural aplega el 5,4% de la població ocupada a Catalunya. Pel que fa a Espanya, la població ocupada en el sector cultural ha augmentat un 4,6% respecte a un any enrere i el percentatge sobre la població ocupada total és del 4%.

El museu amb ulls d'infant


Els deu drets del petit visitantconviden els nens a apropiar-se del museu d’una manera viva i desinhibida.
 

Moltes de vosaltres heu portat amb família els infants als museus o inclús ho heu viscut en primera persona quan us hi portaven els vostres pares o hi anàveu amb l’escola. El cert, és que ser petit i anar a museus es viu des d’una perspectiva completament diferent que quan som adults. Per molt que actualment l’oferiment de serveis adreçats a les famílies i als infants és cada vegada més una prioritat, és interessant aturar-nos a reflexionar sobre com perceben els més petits una visita al museu.

Resurrecció dels objectes


En qualsevol de nosaltres sorgeix la necessitat inevitable de vincular-nos a les coses, d'establir una connexió emotiva amb els objectes que observem i posseïm. Aquest desig icònic, aquesta pulsió objectual, ens fa intuir figures als núvols del cel i cares humanes a la carrosseria d’un cotxe, a les finestres i balcons dels edificis o formes que creiem verificables a les taques de florit de la paret.

'Territori contemporani'. Capítol 20

El 20è capítol de Territori Contemporani, comença a la Biennal de Jafre que és considerada com la biennal d'art més petita del món i, potser també, com la més breu.

L'artista Jordi Mitjà és un col·leccionista d'experiències i imatges de la vida quotidiana i proposa accions per examinar les reaccions humanes a les situacions imprevistes.

Acabant el capítol, arribem a la Galeria d'art Contemporani, La Puntual a Sant Cugat del Vallès, un espai de treball i d'exhibició per a artistes emergents o que volen experimentar al marge del circuit oficial.