Destacats

La població ocupada en el sector cultural a Catalunya es va situar en 143.400 persones al quart trimestre del 2015, un 9,1% menys que al mateix trimestre del 2014, segons l'EPA. La població ocupada en aquest sector representava un 4,6% del total de l'ocupació. Per sexe, el sector de la cultura ocupava 87.900 homes i 55.500 dones. El sector cultural a Espanya donava feina a un total de 710.400 persones, un 1,0% menys que fa un any, i representava el 3,9% del total de la població ocupada.

Interacció s’ha nodrit de l’esforç de moltes persones que han generat les 310 entrades escrites durant aquests 12 mesos. Aquest és, no hi ha cap mena de dubte, el material imprescindible amb què s’ha construït la comunitat. Correspon als autors, i a les seves contribucions, el mèrit d’haver mantingut viva aquesta plataforma durant tot l’any. A tots ells, gràcies!

Mariano Martín Zamorano i Arturo Rodríguez Morató | International Journal of Cultural Policy, Vol. 21, No 5, 2015 p. 554-576

Aquest article analitza les condicions per al sorgiment i institucionalització de la paradiplomàcia cultural de la ciutat de Barcelona, les condicions que van propiciar la seva institucionalització i els seus efectes en la política cultural local.

A través d’una lectura temporal i intergovernamental es contextualitza l’aparició de la paradiplomàcia cultural a Barcelona a partir dels anys 80 (com estratègia de l’Ajuntament de la ciutat per atreure capitals i promoure el desenvolupament local); el seu establiment i consolidació en l’època dels Jocs Olímpics (i la posterior creació de l'ICUB); i els efectes de la creació de la marca Barcelona de finals dels anys 90 fins l’actualitat i les condicions polítiques específiques que la sustenten.

Carol Scott, Jocelyn Dodd, Richard Sandell | Arts & Humanities Research Council

Informe que analitza la literatura existent sobre l’experiència de visitar i participar en museus i galeries d’art i sobre el valor cultural que genera en els usuaris. A partir de de la revisió crítica d’estudis i recerques realitzades al Regne Unit i amb fons públics durant les dues últimes dècades, les autores de l’informe es plantegen si els paradigmes i marcs metodològics emprats són els més idonis per a una bona comprensió d’aquesta experiència. L’informe planteja també algunes recomanacions per millorar, de cara a futures recerques, les metodologies i els sistemes de recollida de dades per obtenir una avaluació més acurada del valor cultural de l’experiència museística per als visitants.