Destacats

Investir la culture. Actes du Forum d’Avignon Culture, économie, médias 2011

El Forum d’Avignon és un laboratori d’idees que té per objectiu analitzar la relació entre la cultura i l’economia i proporcionar canals per a la reflexió dins l’àmbit internacional, europeu i local. Es va crear el  2006 amb el suport del Ministeri de Cultura i Comunicació francès i cada any organitza un fòrum internacional amb personalitats i professionals de la cultura, la política, les indústries creatives, l’economia i els mitjans de comunicació.

El llibre que aquí us presentem recull els debats i les conclusions del Forum d’Avignon 2011 titulat “Investir la culture”.  Al llarg de l’any el Lab del Forum d’Avignon prepara i encarrega estudis, entrevistes i enquestes amb les quals es treballen els temes que es discutiran en el fòrum. En l’edició del 2011 els eixos temàtiques que es van debatre van ser els següents:

Making sense of audience engagement

Aquest informe examina les estratègies i iniciatives desenvolupades per les companyies de dansa, teatre i música clàssica per augmentar el compromís del seu públic i fidelitzar-lo. Proposa també un nou model per a entendre millor el comportament del públic abans, durant i després de l’experiència artística.

L’informe encarregat per la San Francisco Foundation, una xarxa que actua com a viver d’organitzacions i iniciatives sense ànim de lucre i treballa per al desenvolupament comunitari de la badia de San Francisco, ha estat elaborat per Alan Brown i Rebecca Ratzkin  de la consultora WolfBrown

Revista de revistes #6

Arte, individuo y sociedad. Vol. 25, n. 1 (2013)

La cultura como agente de cambio social en el desarrollo comunitario
MORENO GONZÁLEZ, Ascensión (p. 95-110)

Ascensión Moreno, des de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona, estudia els antecedents, l’evolució i la realitat actual del desenvolupament cultural comunitari (DCC). Analitza com s’integren els conceptes de ciutadania, participació i creativitat en els processos de treball comunitari, així como el paper que hi juguen els creadors. Explica també el marc metodològic i les fases de desenvolupament dels projectes DCC.

La despesa en cultura dels ajuntaments

No és cap novetat dir que, avui, les polítiques públiques de cultura s’enfronten a una reducció dràstica dels recursos, però també a un canvi de paradigma que posa en qüestió moltes de les dinàmiques del període anterior.

En aquest context, el CERC es proposa fer petites píndoles d’informació que aprofundeixin en aspectes concrets d’una problemàtica que ha portat als ajuntaments a una situació en la que han de prioritzar entre serveis que considerem bàsics per als ciutadans i que, en molts casos, estan propiciant una gran reducció dels pressupostos de cultura i, per tant, d’aquests serveis.

1

Public and private cultural exchange-based diplomacy: new models for the 21st Century

Aquest Informe recull els debats i conclusions del Salzburg Global Seminar Session 490 sobre els nous models d’intercanvi entre institucions públiques i privades basats en la diplomàcia cultural. S’hi assenyalen les oportunitats que s’obren en aquest camp, així com els obstacles i necessitats. L’informe es divideix en quatre eixos que tracten els temes següents: els nous rols de les organitzacions públiques i privades en els intercanvis culturals internacionals; els canvis de poder econòmic i els nous paràmetres de relació i intercanvi en l’actual món globalitzat; com crear un context internacional que fomenti i permeti l’intercanvi i la diversitat cultural i, per acabar, la importància creixent de les comunicacions globals i les xarxes socials. Inclou també els tres informes que va encarregar el seminari com a material de treball i discussió

Colloque International Culture et Développement Durable: transcripcions i vídeos

Ja podeu consultar les transcripcions i els vídeos de les ponències del Col·loqui Internacional sobre Cultura i Desenvolupament Sostenible celebrat a Paris el 22 i 23 de novembre de 2012, organitzat pels ministeris de cultura de França i del Québec. Hi van participar més de 300 artistes, investigadors, experts, professionals i responsables polítics, així com representants d’organitzacions internacionals amb l’objectiu de presentar pràctiques i experiències innovadores, crear noves fórmules de col·laboració i dissenyar estratègies per millorar els vincles entre la cultura i el desenvolupament sostenible.

Les Polítiques Culturals al món occidental

Recomanem aquestes dues obres que us oferiran una panoràmica actual de la realitat de les polítiques culturals al món occidental.

La primera, 'Tendances et défis des polítiques culturelles: cas nationaux en prespective', presenta l’estat actual de les polítiques culturals a França, Anglaterra, Estats Units, Alemanya, Espanya, Bèlgica, Suïssa, Suècia, Quebec i País de Gal·les i Escòcia. Cada informe inclou un resum de les principals dades sociodemogràfiques, politicoeconòmiques i culturals del país, enumera les intervencions més destacades en matèria de cultura, i exposa els problemes, dèficits i reptes a superar. Elaboren els informes reconeguts especialistes europeus com Vincent Dubois (França) o Sara Selwood  (Anglaterra). L’encarregat de l’informe espanyol és Emmanuel Négrier, que assenyala com a reptes principals per a l’Estat: la gestió de la descentralització i la diversitat cultural, d’una banda, i garantir la democratització cultural dins el context polític i econòmic actual, de l’altra. S’hi inclou també un apartat dedicat a analitzar les accions i polítiques culturals desenvolupades per institucions internacionals com Unesco, el Consell d’Europa, la Unió Europea i l’Organització Internacional de la Francofonia.

Informes de l’Institut d’Estadística de la Unesco

L’Institut d’Estadística de la Unesco  ha publicat, dins el seu Marc d’Estadístiques Culturals 2009, dos estudis per mesurar la participació cultural de la ciutadania i l’impacte de les indústries culturals en l’economia dels països. Recopilen la literatura i la documentació publicada sobre el tema, presenten les principals tendències i analitzen exemples pràctics dels països que consideren han desenvolupat les metodologies de mesura més interessants.

Gestió de les Arts Escèniques

Us presentem dues guies de referència imprescindibles per a la feina diària de programadors i responsables d’organismes i equipaments públics, responsables de polítiques escèniques de les diferents administracions, i per a qualsevol professional que treballi en el sector de les arts escèniques.

La primera és la 'Guía legal y financiera de las artes escénicas en España', editada per l’ Instituto Autor de la SGAE i elaborada per Jaume Colomer, consultor especialitzat en arts escèniques, investigador i docent. L’objectiu és orientar sobre el marc legal i financer de les arts escèniques.

Inclou els apartats següents: una anàlisi de l’evolució històrica, situació actual i reptes de futur del sector; una explicació del marc jurídic amb una recopilació de la les principals lleis i normes vigents a escala internacional, estatal i autonòmica; una relació dels models i fonts de finançament atorgades des dels diferents nivells administratius, així com una explicació de les fórmules de finançament (s’hi inclouen tant les fórmules tradicionals com d’altres emergents o desconegudes en el nostre entorn); finalment, una recopilació de les principals ajudes públiques tant autonòmiques com estatals (subvencions, ajudes reintegrables, premis i beques) i dels programes europeus i internacionals.

Value, Measure, Sustainability: Ideas Towards the Future of the Small-Scale Visual Arts Sector

Us presentem el segon informe de Common Practice, un grup de recerca que treballa per al reconeixement i la difusió del sector de les arts visuals contemporànies de petita a escala a Londres. Actua com a centre de recursos i coneixement i desenvolupa el diàleg amb altres organitzacions d’arts visuals a escala local, nacional i internacional.

L'informe, elaborat per Rebecca Gordon-Nesbit, analitza com les petites empreses i institucions d’arts visuals poden obtenir finançament en l’actual situació de crisi econòmica i com avaluar-ne els seus beneficis, no només econòmics, sinó també artístics i culturals. S’hi presenta com poden obtenir fonts de finançament privades i nous esquemes de col·laboració en un context artístic global també canviant.