Destacats

Per què restem a la comarca?

L’any 1933 el filòsof Martin Heidegger va escriure un article titulat “Per què restem a la província”[i] (“Warum bleiben wir in der Provinz”) en què defensava el caràcter original de la vida pagesa enfront del brogit i els tràfecs artificials de la ciutat. Reclòs a la Selva Negra, en un petit refugi esdevingut cèlebre -Todtnauberg–, el pensador recelava de les mirades que idealitzaven la vida en el camp. Segons la seva visió és enmig de les tempestes de neu i de la foscor de les vesprades hivernals quan s’encén l’espurna de la pregunta filosòfica. Però no és això el més rellevant de l’article, sinó aquests mots en què l’autor parla d’allò que anomena existència pagesa (bäuerlichen Dasein):

"[Cal] mantenir la distància de l’existència pagesa, abandonar-la més que mai a la seva pròpia llei –no la toqueu!- per no arrossegar-la a una falsa xerrameca de literats sobre allò popular i l’amor a la terra. El pagès no vol ni necessita en cap cas aquesta exagerada amabilitat ciutadana.  l que vol i requereix és el tacte reservat envers el seu propi ésser i la seva independència".

Tuit de la setmana

cuánto daño han hecho las alfombras rojas a la conciencia de clase y al imaginario de la realidad cotidiana de los trabajadores culturales @CristinaRiera

Logos Berguedà. Cultura, turisme i gastronomia

Logos Berguedà

La simbiosi entre gastronomia i cultura és tan antiga com les primeres civilitzacions i tot i que en els entorns urbans s’ha anat perdent la costum que els establiments on es menja ofereixin espectacles escènics o musicals o programin exposicions d’arts visuals o projectin cinema, aquesta funció de dinamització cultural ha seguit viva als municipis rurals, bàsicament per necessitat.

The Mobile Library, an activator in the community three positions (or claims)

La Gerència de Serveis de Biblioteques, en la línia del Pla d’actuació de mandat 2016-2019, treballa per ampliar i millorar el servei bibliotecari arreu del territori prestant una atenció especial als municipis petits i en connectar la tecnologia amb les persones. Un exemple molt recent d’aquesta voluntat és la inauguració del desè bibliobús de la Xarxa de Biblioteques Municipals que des de setembre d’aquest any ofereix els seus serveis a 12 municipis de la comarca d’Osona, que per la seva reduïda població no disposen de cobertura bibliotecària estable. El bibliobús Puigdon incorpora novetats tecnològiques com una pantalla gegant per a diferents usos, tablets per accedir a continguts digitals, màquina d'autopréstec, o servei de wifi, que representen un canvi de model en el servei de biblioteca mòbil, amb la intenció d’actualitzar del Pla de bibliobusos de la XBM.

mOntanyanes. Estratègies creatives per a la dinamització local

mOntanyanes

La concepció clàssica de les polítiques culturals li atorga a aquestes dos grans tipus d’objectius: els primers, són intrínsecament culturals: donar suport a la creació i l’excel·lència artística, preservar, posar en valor i difondre el patrimoni cultural i formar a la ciutadania en uns valors i coneixements. El segon grup d’objectius pretenia afavorir el be comú i l’interès general, construint i enfortint les identitats locals, regionals i nacionals, millorant el prestigi o la imatge dels territoris o les ciutats o contribuint a la convivència i la cohesió social (Bonet, 2016)

Estudio sociolaboral del colectivo de actores y bailarines en España

Fundació AISGE

Aquest estudi, que analitza la situació laboral dels actors i ballarins, es tracta del treball més exhaustiu en aquesta matèria realitzat a Espanya, nodrit per una mostra (3.282 enquestats) que representa el 39% del col·lectiu d’associats d’AISGE, entitat que gestiona els drets de propietat intel·lectual dels actors, dobladors, ballarins i directors d’escena de tot l’Estat.

Delicadeses. Art de Tros

Delicadeses / La Fàbrica bella

Els diferents continguts que hem anat publicant em les darreres setmanes per contextualitzar i fomentar el debat entorn a l’estat de la cultura i les arts als petits municipis catalans, posen l’èmfasi tant en les polítiques públiques que pretenen facilitar als ciutadans l’accés a la cultura (com a consumidors i com a productors) com en les propostes, públiques, privades o d’entitats sense ànim de lucre, que enriqueixen el panorama cultural dels entorns més rurals i allunyats dels grans centres de producció.

Estadística i comptes de les empreses culturals (EMPCULT). 2014

El volum de negoci de les empreses culturals de Catalunya va ser de 10.614 milions d'euros l'any 2014, el seu valor afegit brut va ascendir a 3.758 milions d'euros i hi treballaven 104.609 persones.

L'Estadística i comptes de les empreses culturals és una operació de síntesi que recull un conjunt de magnituds econòmiques i d'indicadors rellevants de les empreses d'aquest àmbit.

L’Animal a l’esquena

l’Animal a l’esquena

Aquest és un esquema que ja hem vist en alguns dels casos que hem anat presentant en les darreres setmanes. La llavor de l’Animal a l’esquena és una joint venture de dos creadors, la ballarina i coreògrafa valenciana Maria Muñoz i l’autor català Pep Ramis, que al 1988 van fundar la companyia de dansa Mal Pelo, guanyadora l’any 2002 amb el Premi Nacional de Dansa i el 2009 el Premio Nacional de Danza. Després d’uns anys de treball conjunt, l’any 1997 inicien la restauració d’un mas (el Mas Espolla) situat a la localitat on residien, Celrà[1] que serà la seu de l’Animal a l’Esquena, un centre de creació, investigació, debat i exhibició en l’àmbit de les arts escèniques i visuals.

La Vinya dels Artistes

La Vinya dels Artistes

En aquesta panoràmica que estem fent de projectes culturals als petits municipis catalans hem trobat iniciatives impulsades per actors d’orígens diversos: institucions públiques (bàsicament ajuntaments, però també amb el suport i la col·laboració en ocasions d’altres ens locals o administracions) gestors culturals, artistes, associacions culturals, veïns, o simplement ciutadans curiosos i amb ganes de fer coses en l’àmbit de la cultura. “La Vinya dels Artistes”, a banda de ser un projecte artístic únic en el seu entorn, resulta molt rellevant perquè està impulsat per una empresa dedicada a la producció de vi i oli de la Pobla de Cérvoles.